Metges de Catalunya ha denunciat l'opacitat del Departament de Salut a l'hora de donar a conèixer la informació relativa a l'activitat privada que es desenvolupa en centres públics. El sindicat va enviar el passat 12 de juny una petició a la Direcció General d'Ordenació i Regulació Sanitària, organisme depenent de Salut, en què sol·licitava informació sobre quins centres del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) a més de l’activitat pública, ofereixen serveis privats, i en quines condicions. Un mes i mig després, aquella petició no ha estat resposta, i és per això que el sindicat ha decidit elevar-la a la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP). El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, explica en declaracions a ElNacional.cat que van decidir fer aquesta petició després d'observar un augment de la demanda d'assistència privada en centres concertats amb el Servei Català de la Salut (CatSalut). "Cada cop més observem casos en què aquesta activitat s'intercala al mig de l'activitat pública, fet que vol dir que s'està desplaçant activitat pública per fer-ne de privada", explica.
Metges de Catalunya: "No ens sembla ètic que hi hagi distinció de tracte en un hospital públic"
En la petició, remesa a la directora general d'Ordenació i Regulació Sanitària, Clara Pareja, el sindicat mèdic va fer tres sol·licituds. En primer lloc, va demanar quins centres adscrits al SISCAT tenen capacitat per dur a terme activitat privada, i amb quin criteri es trien aquests centres. En segon lloc, quins mecanismes es fan servir per diferenciar aquesta activitat de la pública, i finalment, com es regula l’activitat dels professionals que presten serveis en aquests centres perquè sigui conforme a la legislació laboral i la normativa d'incompatibilitats. "No tenim cap inconvenient que els professionals d'aquest país donin sortida a la necessitat d'activitat concertada amb mútues, el que no ens sembla ètic és que en un hospital de la xarxa pública, si una persona té una mútua, trigui a operar-se dues setmanes, i si no, trigui sis mesos", assenyala Lleonart, que subratlla que el que volen és que aquesta activitat estigui "perfectament regulada" i que "no hi hagi distinció de tracte" entre pacients en funció de la seva capacitat econòmica.
Els centres on presumptament es dona aquesta doble assistència són aquells que, tot i que no formen part de l'Institut Català de la Salut (ICS), són de titularitat pública, ja que són consorcis o empreses públiques participades per la Generalitat i ajuntaments. El sindicat reconeix que no hi ha una normativa que reguli l'activitat privada en aquests centres i que aquesta assistència es desenvolupa dins d'una "alegalitat". Tanmateix, l'objectiu de la seva petició és "clarificar a on es destinen els impostos de la ciutadania i si l'activitat privada és parasitària dels recursos públics". Respecte a aquesta qüestió, exposa que malgrat que el pressupost de CatSalut no es destini directament a aquesta assistència, poden haver-hi "irregularitats", com ara el fet que el personal contractat amb diners públics dediqui una part de la jornada a l'activitat privada. "Volem transparència", puntualitza. Un cop demanada l'empara al GAIP, romandran a l'espera de saber què dictamina la comissió i si obliga Salut a fer pública aquesta informació.