Per què el metro de Madrid funciona al revés?

Tothom qui ha circulat pel metro de Barcelona ho té clar. Quan estàs a l’andana i esperes que el metro arribi, sigui de la línia que sigui i de la direcció que sigui, habitualment saps que t’arribarà per l’esquerra i t’endinsaràs pel túnel que et queda a mà dreta —a excepció d’alguns casos on l’andana es troba situada al mig de les dues direccions, com la Sagrera, per exemple—. Però no a tot arreu funciona així. A Madrid el metro funciona al revés que a Catalunya i des dels seus inicis, concretament des del 17 d’octubre de 1919, quan es va posar en funcionament la primera línia entre les estacions de Puerta del Sol i Cuatro Caminos.

El metro de Madrid es va inaugurar 5 anys abans que a Barcelona, quan el 1924 entrava en funcionament la línia de metro entre Lesseps i Plaça Catalunya

Però, a què es deu que el metro de Madrid vingui de la dreta i se’n vagi per l’esquerra de l’andana? O, dit d’una altra forma, per què el metro de Madrid circula per l’esquerra i no per la dreta, com ho fa el de Barcelona?

Per què el metro de Madrid circula per l’esquerra?

Pel que sembla, el motiu no deixa de ser cap altre que històric, no és cap error d’enginyers o dels arquitectes en la construcció dels traçats o de cap intent d’imitació de la normativa d’Anglaterra. Per conèixer els veritables motius, ens hem de remuntar a l’època dels carros i dels carruatges, quan els cotxers que portaven les regnes, ho feien amb la mà esquerra i utilitzaven la dreta per al fuet. Si l’animal no seguia la direcció correcta, el colpejaven indicant així el sentit de la direcció que havia de seguir, fet que significava que si els carruatges circulaven pel carril dret, el fuet podia colpejar els vianants. Per aquest motiu, les direccions arreu d’Europa funcionen a la inversa del que coneixem a Catalunya, on la gran majoria encara circulen per l’esquerra.

Influenciats per aquest funcionament en aquest inici històric del que coneixem com a transport, els arquitectes i enginyers que van dissenyar els traçats inicials del metro de Madrid, Miguel Otamendi, Carlos Mendoza i Antonio González, van optar per situar els combois per l’esquerra com es feia arreu d’Europa en superfície i, per tant, també en el subsol. Més endavant però, a l’abril de 1924 es va establir que els carruatges i vianants havien de circular per la dreta, però el metro de Madrid ja estava construït i en funcionament i era molt costós modificar-ne els traçats que s’havien establert en un inici.

El metro de Madrid és la cinquena xarxa del món en nombre d'estacions, darrere de Londres, Nova York, Xangai i París

Un breu repàs de la història del primer metro de l’estat espanyol

Des del 1919 al 2022 han passat més de 100 anys, concretament 103. Uns anys que han servit per construir i ampliar una xarxa al llarg del subsol madrileny que avui dia connecta 12 municipis de la Comunitat de Madrid en què els habitants poden trobar una boca de metro a menys de 600 metres del seu domicili. Un fet possible gràcies a l’ampliació d’una xarxa que s’ha expandit per tota la comunitat, passant dels 3’5 km inicials que tenia el primer tram construït, als pràcticament 300 quilòmetres que té avui en dia el metro madrileny, concretament, 294 km.

Com a curiositat, el metro de Madrid compta amb més escales mecàniques que el metro de Londres, París i Nova York junts; 1.712

En el seu conjunt, el metro de Madrid té 302 estacions, circulen en hora punta 326 trens a la vegada, disposa de 6.977 empleats i és l’operador amb més nombre de viatgers de l’estat, amb una xifra que se situa en 349,8 milions de viatges el 2020.  

Com funciona el metro de Madrid?

Chamberí, l’estació fantasma

A diferència de la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que gestiona el transport de la capital catalana i que no disposa de cap museu o espai d’ús públic destinat a l’exposició d’antics combois, elements o estructures antigues de la xarxa de metro o bus urbà de Barcelona, Madrid sí que disposa d’un seguit de museus que mostren la història del seu patrimoni. Amb el nom de Museus de metro, Madrid agrupa el conjunt d’espais suburbans que convida el visitant a descobrir la història d’aquest mitjà de transport revolucionari per a la ciutat en aquell 1919. Museus del metro consta de tres espais dissenyats per l’arquitecte Antonio Palacios; la Nau de Motors, el vestíbul de Pacífic i l’estació de Chamberí.

Però si fa cosa d’uns mesos us explicàvem les estacions fantasma del metro de Barcelona, a Madrid també en tenen una, i visitable! I és que entrar a l’estació de Chamberí, integrada dins la primera línia de metro inaugurada a Madrid, és endinsar-se als anys 50 o 60. De fet, va ser a principis dels 60, quan la companyia metropolitana va decidir augmentar la longitud dels trens i, per la impossibilitat d’allargar aquesta estació, es va veure obligada a clausurar-la. El tancament definitiu va ser al maig del 1966 i ara, amb reserves via online, s’organitzen visites per poder visitar-la.