La nostra vista és limitada, i ho saben bé els miops o els que no hi veuen de prop, que el seu camp visual és veu molt més reduït. Disposar de bona vista pot semblar un privilegi, i ho és, però, malgrat tot, hem de ser conscients que els nostres ulls es limiten a veure uns determinats objectes, organismes o materials que entren dins la nostra escala o camp visual. De la mateixa forma que no podem percebre tots els sons i olors de l’univers, no podem veure, a simple vista, tot el que ens envolta i trobem al nostre entorn. Els sentits són finits i limitats. Per això, per donar resposta a aquesta inquietud que l’humà ha estudiat al llarg dels anys, el Cosmocaixa de Barcelona estrena un nou espai referent a l’estat, que permet observar tot allò que és invisible a ull nu i que només un instrument científic com el microscopi pot mostrar-nos: el Micràrium.
Per descobrir aquest nou univers, el públic comença visualitzant un audiovisual on es mostra la capacitat que tenim els humans en mesurar les coses, el sistema mètric. D’aquí, que es pugui veure un ecosistema forestal on, en funció de la perspectiva amb la que es graven els organismes, es poden veure més grans o més petits, a diferència de com els observem a simple vista en una situació quotidiana. Així doncs, què és gran i què és petit? La perspectiva juga un paper important en aquest anàlisi i, segons com observem les coses, si en escala macro -el que poden veure els nostres ulls- o escala micro -quan necessitem d’un estri per ampliar la mida, veurem el nostre entorn d’una forma ben diferent.
El Micràrium és una activitat interactiva que permet descobrir el que no podem veure a simple vista
Foto: Cosmocaixa
“Els museus sempre han tingut molt present poder mostrar mitjançant aparells allò que a ull nu no es pot veure, sobretot a través dels planetaris, que ens permeten veure amb més apreciació els cossos que ens envolten a l’univers, però no passa el mateix amb les coses que no es veuen perquè són massa petites”, apuntava Ignasi Miró, director de Cultura i Ciència de Fundació “la Caixa”, que aprofundia en la importància d’aquest nou espai que s’obre de forma permanent al Cosmocaixa de Barcelona. “Els grecs ja dominaven al segle V a.C. les capacitats òptiques que els permetien observar les coses minúscules”, detallava Miró, fent referència als orígens de les primeres observacions microscòpiques. Recordem que el 90% dels organismes que habiten al planeta, no són vistos per l’ull humà.
El biòleg i fotògraf especialitzat en ciència que ha assessorat l’espai, Rubén Duro, explicava que “a mesura que t’introdueixes en un ecosistema, coneixes i adoptes diferents punts de vista o perspectives, que ens poden fer variar l’escala dels cossos o organismes”. Els protozous són els organismes més petits que podem veure, sent aquests éssers vius d’una sola cèl·lula capaços de moure’s, reproduir-se i sobreviure. “Dels paramecis cap avall, entrem al món bacterià, i aquí l’humà ja necessita ajut d’un microscopi electrònic que ens permeti conèixer bitxos com el maleït coronavirus, SARS-CoV-2”.
Foto: Ruben Duro
3 espais que et conviden a descobrir l’invisible
L’activitat o taller està dividida en tres espais diferents on, d’una banda, convida al visitant a descobrir l’àmbit de la biologia a través de l’evolució -dividit en dos espais- que et permet aproximar a conèixer els organismes microscòpics extrets del mateix bosc inundat del Cosmocaixa. A Evolució I s’observaran elements no visibles del món viu com protozous vius, floridures, microalgues, bacteris o pol·len, mentre que a Evolució II, s’hi troben éssers vius més grans, com insectes, larves, macro invertebrats aquàtics o elements del nostre propi cos, com pell o cabells. A l’espai de Kósmos, s’hi troben elements del món inert, com sorra de la platja amb restes d’esquelets fossilitzats, fragments de meteorits o fenòmens relacionats amb l’aigua o l’aire. A més, en aquest espai es mostra en directe el procés de cristal·lització, que es porta a terme per l’equip d’educadors del museu que mostren al visitant a través d’una pantalla la imatge microscòpica del procés de cristal·lització. Per acabar la ruta, l’espai Fronteres convida a endinsar-se a descobrir nous materials, creats tots ells per l’ésser humà. Es podran veure fibres de roba, pantalles de mòbil, plàstics o bitllets.
Els visitants poden observar la seva pell, les ungles o els propis cabells
El Micràrium no deixa de ser un homenatge als microscopis que han estat revolucionant el món de la recerca científica des que es van inventar el 1590 i que han influït enormement, també, en l'àmbit de l’educació i de la divulgació científica. Aquests instruments, que s’han convertit en aliats indispensables de la ciència, van permetre descriure per primera vegada les cèl·lules, els bacteris, els glòbuls vermells o l’estructura del sistema nerviós en neurones, per exemple.
Foto: Cosmocaixa
En l’acte de presentació tampoc hi ha faltat el director del Cosmocaixa, Valentí Farràs, que ha especificat que el Micràrium s’estrenarà per a famílies i públic general a partir del pròxim 9 d’abril coincidint amb Setmana Santa. “Tot i ser una exposició permanent, una de les característiques bàsiques que l’integraran serà la seva flexibilitat, ja que els educadors adaptaran el discurs i les mostres al llarg del temps i del públic que aculli en cada moment”. Un fet que permetrà dissenyar programes específics sobre temàtiques concretes amb l’objectiu, com sempre, de demostrar que les coses més petites, poden ser les més grans.