Els microplàstics i els nanoplàstics, les formes més petites i invisibles de contaminació provinent del plàstic, poden alterar les cèl·lules i provocar l’aparició de danys en l’ADN. Aquesta és una de les principals conclusions del projecte d'investigació PlasticHeal, coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i en el qual participen onze institucions científiques de tota Europa. La investigadora Alba Hernández Bonilla ha afirmat aquest dimarts en la presentació de l'estudi que ara cal esbrinar si els efectes observats poden desenvolupar alguna malaltia concreta, com càncers. Els científics que han participat també reclamen a les autoritats públiques més mesures per protegir la població del perill.
Aquests elements plàstics microscòpics es desprenen del plàstic que ens envolta en el nostre dia a dia i arriben a l’organisme principalment a través de dues vies: la inhalació dels que es troben a l’aire que respirem i la ingestió d’aliments i aigua que contenen aquests fragments. L’equip de PlasticHeal ha investigat durant quatre anys com els microplàstics i els nanoplàstics interactuen amb l’organisme en cultius cel·lulars humans, en models animals i en mostres biològiques de persones.
Els resultats del projecte, que s’han presentat públicament aquest dimarts a Barcelona, posen en evidència que entre els possibles riscos per a la salut dels microplàstics i nanoplàstics hi ha danys cel·lulars i estrès oxidatiu, que poden derivar en inflamació crònica, alteracions del sistema immunitari i més sensibilitat a altres contaminants coneguts, com l’arsènic o el tabac. Els investigadors assenyalen que aquests mecanismes i reaccions podrien estar relacionats amb diferents malalties, però això, remarquen, requereix més observació i estudis.
La investigadora de la UAB Alba Hernández també ha explicat que diversos tipus de nanoplàstics, els que són de menys d'un micròmetre, poden travessar la barrera intestinal, accedir al torrent sanguini i distribuir-se per diferents òrgans i teixits. L’equip ha identificat com aquestes partícules entren a l’organisme, com es comporten a escala cel·lular i com s’acumulen a llarg termini. Segons la investigadora, "una vegada ja estan al torrent sanguini estem exposats als seus perills, i si aquesta exposició dura tota la vida, sabem ara ja amb certesa que estan presents en els òrgans del cos". Les conseqüències ja es poden quantificar, ha precisat, "ja que de fet ja està demostrat que gairebé el 20% de les morts que tenen lloc cada any estan produïdes per contaminació" d'alguna mena.
Mesures concretes i urgents
"Necessitem mesures que ajudin a protegir la població i això beneficiarà tothom, perquè tindrem un entorn mediambiental saludable", ha subratllat aquesta mateixa investigadora de la UAB. Ha admès que identificar els riscos i les solucions "no és gens fàcil, perquè per poder categoritzar el risc cal saber, en primer lloc, la quantitat de microplàstics i nanoplàstics que ja tenim al nostre cos". Això és així perquè, segons que ha dit, "necessitem respostes molt concretes, obtingudes mitjançant anàlisis al laboratori, amb éssers vius, analitzant la quantitat però també els tipus de plàstic". A més, "tenim reptes de metodologia perquè hem de ser capaços de detectar les partícules de menys d'un micròmetre, encara que per sort, ja tenim un equip multidisciplinari de set països d'Europa i onze institucions científiques que ja hi treballen".