El que es coneix com a doble càrrega de la malnutrició, és a dir, la presència simultània d'obesitat i desnutrició, s'ha convertit en un problema de salut pública capital arreu del món. Amb mil milions d'afectats, l'obesitat associada a uns hàbits alimentaris deficients ja s'ha convertit en la forma de malnutrició més comuna a la majoria de països del món, segons un estudi publicat aquest dijous a la prestigiosa revista científica The Lancet. El fenomen de la malnutrició per obesitat, segons indica l'estudi, ha augmentat en 162 països en el cas de les dones i en 140 en el cas dels homes. En el cas dels nens i adolescents en edat escolar, l'obesitat per malnutrició és més prevalent que la primesa per desnutrició en 133 països del món en el cas de les nenes, i en 125 en el cas dels nens. Per contra, el cas contrari només es dona en una trentena de països, principalment del sud-est asiàtic i l'Àfrica subsahariana. "Aquesta transició cap al predomini de l'obesitat ja era evident en adults en 1990 en gran part del món, i ha continuat en nenes i adolescents", assenyala la recerca, que alhora fa una crida als governs del món a executar polítiques socials i agrícoles i programes alimentaris que posin fre a l'augment de l'obesitat millorant l'accés a aliments saludables i nutritius.
Amb una mostra de 3663 estudis poblacionals amb 222 milions de participants d'arreu del món, d'uns 197 països, la recerca mostra com des de 1990 a 2020 tant l'obesitat com el baix pes per malnutrició han estat fenòmens creixent en la majoria de països del món, amb l'excepció dels països del sud-est asiàtic i de l'Àfrica subsahariana. Una malnutrició que, segons l'estudi, s'ha donat una "transició del predomini del baix pes al predomini de l'obesitat en molts països". I s'assenyala específicament a països "d'ingressos baixos i mitjans" com la Polinèsia, el Carib, Orient Mitjà, el Nord d'Àfrica o Xile, amb dades d'obesitat per sobre de "països industrialitzats amb alts ingressos".
Els factors econòmics i la industrialització són claus
L'altura i el pes es veuen afectats per la quantitat i qualitat de la nutrició, la despesa energètica de l'individu i algunes possibles malalties, assenyala la recerca. En aquest sentit, els investigadors subratllen que a mesura que ha canviat la producció, distribució i emmagatzematge d'aliments s'ha passat d'aliments locals a aliments comercials transportats, alhora que també s'ha reduït el temps dedicat a obtenir i preparar aliments. Alhora també assenyalen que els ingressos més alts permeten gastar més en aliments nutritius. Unes particularitats econòmiques i tecnològiques, assenyalen, que "afecten tant la quantitat com els tipus d'aliments que es consumeixen" i que fan que el consum d'aliments d'origen animal, sucre i olis siguin més comuns en països amb ingressos baixos, mentre que, per exemple, el consum de sucre o d'origen animal ha disminuït en països més rics.
Els ultraprocessats en el punt de mira
A més, també s'assenyala a l'estudi el creixent consum d'aliments processats amb la "creixent industrialització dels aliments", cosa que, tal com apunten els científics que han elaborat la investigació, "porta a una major ingesta calòrica i un augment de pes". Aquesta vinculació relativa que es fa entre obesitat i la desnutrició amb la industrialització dels aliments no és casual: un altre estudi publicat aquesta setmana a la revista BMJ alerta que el creixent consum d'aliments ultraprocessats té nombroses conseqüències negatives per a la salut física i mental, augmentant el risc de patir càncer, afeccions cardíaques i pulmonars i trastorns de salut mental com la depressió. Els ultraprocessats —refrescs, pizzes de súper, certes carns i plats preparats, fideus instantanis, brioixeria industrial— són aquests aliments manipulats industrialment i amb químics com aromes, colorants, emulsionants que solen tenir un alt contingut calòric i poc aliment nutritiu.