Unes 4.500 persones —segons la Guàrdia Urbana— han marxat aquest dissabte al centre de Barcelona en suport a Ucraïna, tot just coincidint amb el segon aniversari de l'esclat de la guerra al país eslau a causa de la invasió russa que va impulsar el govern autoritari de Vladímir Putin. Després de dos anys d'un conflicte que ha deixat milers de morts i ferits, una part del país desolada i en runes i més de quatre milions de ciutadans ucraïnesos exiliats fora de casa seva, la comunitat ucraïnesa a Catalunya i associacions d'activistes han marxat avui a la tarda al Passeig de Gràcia de Barcelona per exigir el retorn de la pau al país d'Europa de l'est, sota el lema "Barcelona amb Ucraïna".
Al llarg de la manifestació s'han sentit càntics de "Rússia enrere, Ucraïna vol pau" o "No a la guerra". També s'han vist nombroses banderes ucraïneses i cartells amb missatge crítics com "Rússia és un estat terrorista" o recordant totes les agressions russes a països fronterers des dels anys noranta. La fi de la marxa ha estat a Plaça Catalunya, a on s'ha llegit el manifest i s'ha interpretat l'himne d'Ucraïna. A banda d'aquesta mobilització, que ha començat cap a les 17:30, també Plataforma Catalunya per la Pau ha organitzat concentracions de protesta davant dels consolats de Rússia i dels Estats Units, una acció amb la qual també es vol exigir la fi de la guerra a Gaza.
El manifest que s'ha llegit al final de la marxa ha recordat que el conflicte ja suma dos anys de durs "atacs diaris amb molts i moltes víctimes innocents, terribles massacres, tortures, violacions, deportacions forçades, destruccions brutals de ciutats, pobles i patrimoni cultural, danys irreparables al medi ambient, milions de refugiades, i altres greus conseqüències provocats per l'agressió russa mai vistes a Europa des de la Segona Guerra Mundial". Els organitzadors han recordat també que durant aquests dos anys l'Oficina del Fiscal General d'Ucraïna ha registrat "més de 126.135 crims de guerra i agressió". Només entre nens i nenes d'Ucraïna, l'agressió russa ha provocat 528 morts, 1.230 ferits i 19.546 deportats, comptabilitzen.
D'altra banda, els organitzadors han agraït a totes les institucions de la ciutat, de Catalunya, la resta de l'Estat i de la UE per l'ajuda prestada i que se segueix donant al seu país, així com als milions d'ucraïnesos temporalment desplaçats. El manifest ha fet menció i un agraïment a l’Ajuntament de Barcelona per la seva declaració de suport a Ucraïna del 26 de gener i al Parlament de Catalunya, per la del 6 de febrer, i també a la gent de Barcelona "per una càlida acollida" de milers de refugiats.
L'acte a Plaça Catalunya ha comptat amb la participació del Cònsol d'Ucraïna a Barcelona, Artem Vorobyov, que ha recordat que Ucraïna pateix "l'agressió de Rússia" des de fa molts anys, però que aquesta s'ha intensificat els darrers dos anys amb l'esclat d'una guerra a "gran escala". En aquest sentit, ha insistit que per continuar plantant cara necessita dues coses: resistència i ajuda militar. "La primera l'hem demostrat, però necessitem que els nostres aliats ens donin suport", ha afegit, "no volem cedir el nostre territori ni volem sumar més morts". D'altra banda, Vorobyov ha explicat que en tot aquest temps, unes 175.000 persones han arribat a Espanya fugint de la guerra i que, tant a l'Estat, com concretament a Catalunya, s'han sentit molt ben acollits. "Estem molt agraïts pel que fan els governs, i aquelles persones que ens defensen també ho estan perquè les seves dones, nens i famílies no es troben en perill", ha conclòs.
Ucraïna, estancada en la defensa i demanant més ajuda a Occident
El segon aniversari de l'inici del conflicte coincideix amb un panorama bèl·lic poc esperançador per la pau: l'ofensiva russa continua a tots els fronts, mentre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha decidit apostar per una "defensar estratègica", en un context de superioritat enemiga en efectius, armament i munició, i reclama als Estats Units i Europa més ajuda militar. La contraofensiva ucraïnesa que tant esperava Occident es va donar fugaçment al juny a la regió de Zaporíjia i va quedar-se estancada al llarg de l'estiu. Durant aquest darrer invers, les tropes russes han avançat més per la regió del Donbàs, mentre Ucraïna ha hagut de retirar tropes en diversos punts per salvaguardar vides. A principis de febrer, Zelenski va destituir al que fins ara ha estat el comandant en cap de l'exèrcit ucraïnès, el popular general Valeri Zalujni, per diferències i topades en declaracions públiques i per l'estancament dels resultats.
Ucraïna entra en el tercer any de la guerra amb la incertesa de si continuarà rebent assistència militar dels EUA, on congressistes republicans bloquegen el paquet de 60.000 milions de dòlars proposat per la Casa Blanca per a continuar fent costat a Kíev al llarg de 2024. Com ha repetit en nombroses ocasions Zelenski, l'aprovació d'aquesta partida és capital perquè Ucraïna pugui continuar defensant-se amb garanties dels atacs de Rússia. Per a això es necessiten sistemes de defensa antiaèria i míssils de llarg abast, a més dels esperats caces F-16, que han d'arribar a mitjan enguany. Kíev també està pendent de rebre pràcticament la meitat del milió de projectils per a artilleria del calibre 155 que la Unió Europea (UE) es va comprometre a lliurar a Ucraïna abans de març d'enguany. Amb tot, Brussel·les va aconseguir superar el bloqueig hongarès i va aprovar el paquet de 50.000 milions d'euros en ajuda per als pròxims quatre anys.
El Govern referma el suport a Ucraïna
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va refermar ahir divendres el suport a la població ucraïnesa. En un acte de commemoració dels dos anys de conflicte al Palau de la Generalitat, el president va afirmar que "la guerra continua" però que "el terror perpetrat per Putin no quedarà impune". Així, el cap de l'executiu va assegurar que el Govern no oblida Ucraïna i que seguirà "al seu costat" destinant "tots els recursos possibles". "Catalunya és conscient que esteu patint", va afegir, dedicant unes paraules als refugiats del conflicte que resideixen a Catalunya. "Catalunya ha estat refugi de 40.000 ucraïnesos i 21.500 dels quals encara hi viuen", va recordar Aragonès, que va insistir en la voluntat "d'obrir portes" a tots aquells "que busquen refugi".