La Naima i la Noura són dues veïnes de Rubí, nouvingudes a Catalunya d'origen marroquí, que en tan sols mig any han après a parlar català. Des del novembre passat es reuneixen dues vegades a la setmana, els dimarts i els dijous, amb el seu grup de conversa a l'Institut Escola Teresa Altet de la ciutat vallesana. En les sessions, on participen vuit aprenents, conversen de manera informal, en un entorn segur i en confiança per provar i equivocar-se, i teixeixen una amistat que traspassa l'aula. Els seus mestres, "acompanyants" en l'aprenentatge de la llengua diuen ells, són la Raquel i l'Eric, també veïns del barri de Ca n'Oriol de Rubí. Ell, a més, és d'origen equatorià i només fa un any que viu a Catalunya: després d'un extraordinari aprenentatge en temps rècord, per al qual ha ajudat la seva dona catalana, parla un català ric i s'ha aventurat a compartir-lo com a mestre, professió que havia exercit abans d'arribar aquí.
Tot ells són participants de Vincles, un projecte de l'associació Òmnium Cultural nascut el 2022 per donar resposta a la demanda creixent per aprendre català. Tres anys després, la xarxa de Vincles per aprendre la llengua arriba a 265 grups a tot Catalunya, repartits en una setantena de municipis de tot el territori. En suma, més de 2.000 aprenents i uns 500 acompanyants, organitzats a través d'entitats locals, associacions culturals, escoles o centres cívics. També als carrers, als mercats i a les places, quan surten a posar en pràctica el que han après. Es reuneixen una o dues vegades a la setmana i fan ús de la llengua de manera informal, un llenguatge col·loquial útil per al dia a dia. També aprenen la cultura i participen en festivitats de la mà dels seus mentors locals. L'objectiu primer era lingüístic, però, tal com expliquen els seus participants i impulsors aquest dilluns en conversa amb El Nacional, va més enllà i esdevé pura integració social de la diversitat. "La llengua s'entén com un connector i no com un peatge", assevera el president d'Òmnium, Xavier Antich, aquest dilluns en roda de premsa per presentar els resultats del projecte.
"M'ha servit molt per poder ajudar els meus fills amb els deures, ara tinc moltes ganes de treballar amb ells perquè entenc més", explica la Naima, i afegeix que ara també fa un ús habitual del català al carrer, amb els veïns i a les botigues. Abans d'apuntar-se amb el seu grup de Vincles tenia unes nocions bàsiques de la llengua, ja que havia fet un curs, però l'entenia poc i no el parlava. "És molt dur viure en una ciutat i no saber la llengua, no poder entendre la gent, no poder ajudar els teus fills, això és molt dur", assevera. Per això, ara anima tothom que coneix a sumar-se al seu grup de conversa. "Ara començo a entendre, i he aconseguit confiança per parlar. Ha estat un espai de pràctica molt maco. Per aprendre, per treballar, pels meus fills, per fer relació amb altres dones", celebra. "De tot el que diem aquí, entendran un 95%, això és molt important", afegeix l'Eric, un dels seus mentors.
Ajudar els fills a "tirar endavant", la principal motivació
La Noura explica també que ara empra el català habitualment quan va al metge i amb les reunions a l'escola dels seus fills, per "estar al seu costat i tirar-los endavant". Ajudar els fills i el vincle amb l'escola és, de fet, la principal motivació que impulsa les participants en el programa. En aquest sentit, la sociolingüista de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Maite Puigdevall ha analitzat el projecte d'Òmnium per valorar de manera qualitativa els resultats i assevera que la participació ha estat molt femenina, amb la "primordial" motivació de "poder participar en la vida escolar dels seus fills". Després, però, han aconseguit un gran canvi en el seu dia a dia, explica l'acadèmica, com poder parlar de tu a tu amb el seu metge, els mestres dels seus fills o amb les administracions sense necessitat que algú mediï per elles. "Així deixen de sentir-se exclosos de certes converses o situacions en què abans s'haguessin autolimitat o autocensurat, i se senten valents per entendre-la i intervenir-hi", apunta l'estudi, també codirigit pel sociolingüista Joan Pujolar.
"La llengua és un recurs més, simbòlic, i hem de compartir-lo. Així dones dret a parlar", afirma Puigdevall aquest dilluns en roda de premsa. I afegeix que amb Vincles s'ha buscat oferir "un acompanyant que no els jutja, que no els fica pressa, i cadascú al seu ritme, té espai de confiança per poder equivocar-se, per perdre la por i la vergonya". Així mateix, l'experta lamenta que "generalment pensem que el català no ho voldrà parlar ningú, perquè el castellà circula per tot arreu, i quan ens dirigim a la gent de fora creiem que no parlen català i ho fem en castellà". Així ho corrobora la Noura, que lamenta que en el seu dia a dia, quan entra en una botiga, habitualment no li parlen en català.
Un problema institucional: "Voluntat d'integració n'hi ha"
Segons el darrer informe FOESSA, només el 33% de la població catalana viu en situació de plena integració i, en el cas de les persones d'origen estranger, s'assenyala que el 45% està en risc d'exclusió social (l'informe no només parla de llengua, sinó també de factors socioeconòmics). Davant d'això, els acompanyants volen reivindicar que hi ha voluntat d'integració entre les persones nouvingudes a Catalunya, però el que falten són mitjans per fer-ho. "Hi ha de tot, però si es posen mitjans a l'abast de la gent que vol aprendre la llengua, hi ha molt bona resposta", afirma la Raquel, mentora de la Naima i la Noura. Des d'Òmnium, Antich lamenta que l'oferta per aprendre el català és "insuficient" davant la "preocupant" darrera enquesta d'usos lingüístics, que assenyala una important caiguda de l'ús habitual del català al llarg de la darrera dècada. "El nombre de persones que accedeixen al català ens queda sota el coneixement demogràfic i no és per marca d'interès per aprendre, sinó per manca d'espais i oportunitats per fer-ho. La demanda és de dos milions de persones i l'oferta de cursos és de 120.000 places cada any", afirma el president de l'entitat.
En aquest sentit, l'Eric apunta que la integració no és només una qüestió "personal", sinó "institucional": "Quan vaig arribar el gener del 2024 em vaig posar en contacte amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i amb una escola oficial d'idiomes i no hi havia curs o potser començava en quatre mesos", lamenta. "Doncs vaig fer un curs al Parla.cat per mi mateix. Jo en aquell moment no estava treballant i vaig aprofitar. També em va ajudar que la meva dona és d'aquí i em va facilitar material per aprendre. Però no tothom té el mateix temps, recursos, les habilitats o la motivació", relata aquest acompanyant de Vincles a Rubí.
A banda de la disponibilitat, tant acompanyants com aprenents avisen que un factor clau que dificulta aprendre català és l'horari dels cursos i de les escoles oficials d'idiomes. La Naima va començar un curs bàsic, però ho va haver de deixar perquè l'horari no li anava bé, donat que a la tarda ha d'estar pendent dels seus fills quan surten de l'escola. La Raquel considera que l'èxit de Vincles s'explica en part per l'horari de matí, donat que aquestes dones poden participar-hi mentre els nens estan a l'escola. En sortir, els recullen. "Ens hem d'acostumar a adaptar aquests cursos a la disponibilitat real de les mares, no els podem demanar que marxin a l'altra punta, a una altra ciutat, amb uns horaris que no són reals per elles", avisa. L'Eric, per la seva part, reclama més horaris i més flexibilitat.
"Deixar el dol pel català i posar-se a treballar"
El sociolingüista Joan Pujolar assenyala que molts acompanyants que participen a Vincles ho són perquè han vist que Catalunya "ha canviat molt" en els darrers anys i que "el castellà se sent més". "Això ha impactat, sobretot fora de Barcelona, on el català és llengua majoritària", apunta. En aquest sentit, l'expert lamenta que a voltes "s'aïlla el que ve de fora" i amb ell s'empra la que fa de "llengua franca", el castellà, la qual cosa "segrega". "Els discursos xenòfobs venen de la por, de no conèixer", argumenta, si bé afegeix que en realitat "està tot ple de gent que intenta aprendre, tenir nocions de català". Així, l'expert celebra que Vincles "posa a la gent en una altra tessitura" i ha ajudat a un canvi de mentalitat d'algunes persones: "Això ha canviat la manera de sentir-se d'alguna gent. Deixar el dol i posar-se a treballar ha estat una recuperació de moral", una manera de canalitzar "l'angoixa", afirma. "Nosaltres també tenim responsabilitats en la integració. Els canvis socials els fa la gent", conclou.