Milers de persones protesten a Palma contra el turisme massiu i criden l'atenció internacional, després de la mobilització històrica del maig. Unes 50.000 persones segons els organitzadors (més de 20.000, segons la policia espanyola) han sortit als carrers de la capital mallorquina aquest diumenge per protestar contra la massificació turística a l'illa, la caiguda dels salaris, la pèrdua de qualitat de vida, els embussos a carreteres i platges, el soroll, el consum del territori i el preu tant de l'habitatge com del lloguer.
La manifestació ha estat convocada per la plataforma Menys turisme, més vida i s'hi han adherit un total de 111 entitats ecologistes, veïnals, sindicals, educatives i culturals, entre les quals el Grup Balear d'Ornitologia (GOB) i Mallorca Platja Tour. Sota el lema "Canviem el rumb, posem límits al turisme", la protesta ha començat a les 19.00 hores, ha recorregut els principals carrers (turistificats) i ha finalitzat en el centre de la ciutat.
#SenseLímitsNoHiHaFutur! pic.twitter.com/vyViiNoFic
— GOB Mallorca (@GOBMallorca) July 21, 2024
En plena temporada turística i amb milers de turistes que arriben cada dia a l'arxipèlag per gaudir tant del sol com de les platges, la manifestació ha volgut ser "un punt d'inflexió, un cop sobre la taula i l'inici d'accions i mobilitzacions a les quatre illes, no només a Mallorca". Així s'ha expressat el portaveu de l'organització, Pere Joan Femenia, que ha afegit que "l'objectiu de la protesta és canviar el rumb". "La gent està farta d'un model econòmic que no té en compte els problemes que el turisme causa als residents", ha explicat.
Femenia ha proposat mesures "concretes", com ara limitar l'arribada de vols (aquest cap de setmana han operat 4.786 vols en els tres aeroports balears), la xifra de creuers, el lloguer de cotxes i d'habitatges vacacionals i "controlar" la compra de cases als no residents. "La gent vol un punt final", ha dit, perquè assolir enguany la visita de 20 milions de turistes és "insostenible". El portaveu també ha lamentat que "fa molts anys" que la riquesa que genera el sector no es reparteix entre la població, que té moltes dificultats per comprar o llogar un pis.
Accions concretes contra el turisme massiu
Molts mallorquins s'han mobilitzat per exigir un "canvi de rumb" a les administracions, amb pancartes i càntics. També han portat creuers i avions a escala, així com la casa "del futur" per denunciar que el turisme és "precarietat laboral, massificació, desigualtat social, destrucció del territori, aniquilació de la cultura autòctona, dependència econòmica i contaminació". Hi ha hagut altres lemes com "Més turisme que mai, l'explotació de sempre", "No és turismofòbia, és mallorquicidi", "El teu luxe és la nostra misèria" o "Mallorca no està en venda".
El pas de la manifestació pel centre de la ciutat ha pillat per sorpresa molts turistes, alguns dels quals han aprofitat l'ocasió per fer fotografies mentre gaudien d'un gelat. Alguns comerços han tancat les finestres per evitar qualsevol possible incident, tot i que la protesta ha estat del tot pacífica. La mobilització ha estat seguida amb interès per mitjans de comunicació internacionals, especialment alemanys i britànics. De fet, ha provocat una discussió entre els partits conservadors i ecologistes alemanys.
BRUTAL #CanviemElRumb! El #21J queda per la història de Mallorca 😍 pic.twitter.com/0qsxsUJnLS
— GOB Mallorca (@GOBMallorca) July 21, 2024
Més enllà de l'extensa atenció als mitjans que ha fet Femenia, al final de la manifestació s'ha llegit un manifest per tornar a exigir als responsables polítics "accions clares enfocades a posar límits i iniciar el canvi de rumb de model econòmic". Un model econòmic que "ens expulsa, ens precaritza, destrossa el nostre territori, consumeix recursos que no tenim i ens aboca a la dependència d'un sol sector econòmic que ens fa una societat vulnerable i sense alternatives":
El manifest també ha posat èmfasi a denunciar el "drama" en l'accés a l'habitatge, l'"empobriment" dels treballadors i la "legalització de fins a 50.000 construccions amb infraccions urbanístiques en sòl rústic", alhora que ha posat el focus sobre la necessitat de "posar límits" per garantir un "desenvolupament sostenible". És a dir, "un model just, igualitari", que atengui "l'actual crisi ecològica i social" mitjançant el "decreixement turístic i la diversificació de l'economia" amb criteris de "justícia social" amb mesures com "la regulació de la compra-venda d'habitatge a no residents, deixar d'invertir diners públics en ampliació d'infraestructures i en promoció turística, decreixement en xifra de vols i moratòria de creuers, establiment de màxim de vehicles de lloguer" i un llarg etcètera. En definitiva, Menys turisme, més vida ha conclòs amb una nova crida a la mobilització per assolir un canvi "real" en les polítiques turístiques i econòmiques, així com en la forma que es gestionen els recursos a les Balears, "per aconseguir una societat més justa, més igualitària, que entengui que sense un medi ambient sa no hi ha futur possible". I ha recordat que "una societat activa i combativa, una societat cohesionada que treballa pel bé comú, amb una cultura i llengua vives i actives, una societat inclusiva i acollidora ho té tot per aconseguir-ho tot".