Els joves mil·lennistes i de la generació Z es defineixen més habitualment fora de l'heterosexualitat que les generacions precedents, amb un creixement destacat de la bisexualitat. Així ho conclou un estudi amb participació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la de Toronto publicat a la revista Sexuality & Culture, on s'han analitzat factors com el gènere, la generació i la ideologia influeixen en la identificació sexual entre els joves catalans.
La recerca, basada en dues enquestes realitzades el 2017 i 2022 a un total de 4.000 joves de Catalunya pertanyents a aquests dos grups generacionals, mostra que, entre les dones de la generació Z, més del 25 % s'identifiquen com a no heterosexuals, un percentatge que duplica el de les mil·lennistes. Per altra banda, en els homes el canvi és menys pronunciat i la gran majoria de les dues generacions continuen identificant-se com heterosexuals.
La recerca ha estat liderada per la professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials i directora del Grup de Recerca en Gènere i Desigualtats (GRETA) de la UPF, Maria Rodó-Zárate, i l'estudiant de doctorat de la Universitat de Toronto i màster en Recerca en Ciència Política Joel Cantó Roche. Tots dos expliquen que una de les conclusions principals és que cada cop més joves opten per identificacions menys rígides, de manera que s'allunyen d'etiquetes fixes com gai o lesbiana i se situen en posicions “més obertes”, com la bisexualitat o altres formes de diversitat sexual.
Ideologia i sexualitat
La recerca sosté que la ideologia política juga un paper clau en la identitat sexual, fins al punt que els joves que s'identifiquen com més d'esquerres tenen una probabilitat significativament més alta de definir-se com a LGBTI+ en comparació d'aquells que es consideren centristes o conservadors.
De nou, aquest patró es nota especialment entre les dones, ja que aquelles d'esquerres s'identifiquen més com a bisexuals o altres formes de diversitat sexual mentre que, en les dones de dretes, l'heterosexualitat és predominant. Entre els homes, els heterosexuals són el grup menys d'esquerres, i la presència de persones LGBTI+ és menor entre els que s'identifiquen com a conservadors.
Tot plegat porta els investigadors a apuntar que l'augment de la identificació LGBTI+ no pot atribuir-se només a una major acceptació social, sinó que també està influït per la interacció entre gènere, ideologia i generació.