La defensa de Fèlix Millet ha retret avui a les acusacions exercides per la Fundació i el Consorci del Palau de la Música que "encobreixin" el presumpte finançament il·lícit de CDC delatat per l'exresponsable de l'entitat, potser perquè aquest "ha confessat massa".

En els seus informes finals del judici pel saqueig, l'advocat Abraham Castro, defensor de Millet, ha assenyalat que diverses de les acusacions del cas "han ignorat, si no encobert, una part dels fets confessats, especialment, –ha precisat– la Fundació del Palau de la Música i més clarament l'actual presidenta, Mariona Carulla".

"No em refereixo ni al Palau ni a l'Advocacia de l'Estat ni a la Federació de Veïns, però els altres han estat calladets en aquest tema", ha insistit l'advocat.

Les acusacions particulars exercides per la Fundació del Palau de la Música i el Consorci –integrada per les administracions que nodreixen de subvencions públiques el Palau– demanen, respectivament, penes de 81 i 21 anys per als exresponsables de l'entitat cultural, sense acusar CDC de lucrar-se a través de l'espoliació.

En una reunió forçada per l'Ajuntament de Barcelona, el Consorci del Palau de la Música va acordar el passat 23 de maig modificar les seves conclusions definitives del judici per acusar CDC de lucrar-se mitjançant el saqueig del Palau, però l'Audiència de Barcelona va rebutjar admetre el nou escrit, per considerar que estava fora de termini i podria provocar la nul·litat del procés.

Castro ha arremès en els seus informes contra la línia mantinguda per la Fundació del Palau de la Música i s'ha exclamat que aquesta acusació particular demani penes "draconianes" per als exresponsables de l'entitat quan "els seus clients estan implicats" fins al capdamunt.

El lletrat ha retret a més a la Fundació que exigeixi al seu client els diners que suposadament CDC va rebre en comissions il·legals de la constructora Ferrovial a través del Palau de la Música: "De veritat pot venir aquí el Palau a dir que no sap quin és l'origen il·lícit dels diners?", s'ha preguntat Castro.

En aquest sentit, ha recordat que el mort Salvador Oller, el comercial de les empreses de bustiada que presumptament van emmascarar el pagament de comissions a CDC mitjançant factures falses girades al Palau de la Música, va acudir a l'entitat cultural "de la mà de la família Carulla".

"Entenem que l'acusació particular que exerceix Carulla hagi tingut a bé no perseguir els fets perquè hi estan implicats", ha insistit el lletrat, que ha criticat que "s'estigui demanant l'apedregada de l'adúltera pels que tenen molts pecats per ocultar".

Castro, que ha demanat l'indult parcial de la condemna que s'imposi a Millet, ha acabat els seus informes al·ludint al lladre penedit Dimas, que va ser crucificat al costat de Jesucrist i que, ha recordat, es va convertir després en sant malgrat que ni tan sols havia tornat un duro del que havia robat.

Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra

"Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra. Aquí s'està demanant l'apedregament de la dona adúltera, per qui té molts pecats per ocultar. Els altres calladets, eh. En aquest tema calladets". Així ha volgut visualitzar l'advocat de Fèlix Millet, Abraham Castro, la implicació de diverses persones en l'espoli del Palau de la Música que ni han confessat, i que, al seu parer, alguns d'ells, que han declarat com a testimonis, haurien d'estar al banc dels acusats.

L'advocat de Millet ha fet diverses referències bíbliques. I ha arribat a comparar l'expresident del Palau amb un dels lladres crucificats al costat de Jesucrist: "Dimas confessa i li diu a Jesucrist: quan arribis al teu regne recorda't de mi. I Jesucrist li diu: en veritat et dic que avui seràs al paradís. Dimas no es va penedir 8 anys abans, ni va tornar ni un duro".

La defensa de Fèlix Millet ha acceptat el relat dels fets durant les més de dues hores que ha durat el seu informe final, però no la consideració jurídica, la gravetat del que van fer.

Presentat com a víctima

Fèlix Millet ha passat els últims vuit anys en "arrest domiciliari" després de confessar l'espoliació del Palau de la Música, segons ha denunciat avui el seu advocat, Abraham Castro, que ha relatat que l'exresponsable de l'entitat cultural ha hagut fins i tot d'anar-se'n de restaurants per exigència d'alguns clients.

En l'exposició del seu informe en el judici pel saqueig de la institució cultural, Castro ha destacat que Millet va reflotar el Palau de la Música i que, en època de bonança, després de fer també "coses bones, molt bones i extraordinàriament bones" al costat d'altres gestors de la institució, se li "van creuar els cables" i es va apropiar de diners que no li corresponien.

L'advocat de Millet ha lamentat que, des que Millet va confessar el 2009, ha passat els últims vuit anys "en arrest domiciliari" a casa seva de l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), d'on amb prou feines ha sortit perquè quan ho fa és objecte de retret públic.

L'advocat ha reptat qualsevol persona que acudeixi amb Millet a prendre alguna cosa en un bar: "A veure si algú aguanta vint minuts de les coses que hem de sentir", ha advertit.

En aquest sentit, ha denunciat que en ocasions han hagut de sortir d'un restaurant perquè els clients van exigir que se'ls expulsés quan van identificar el saquejador confés.

"Alguns diran que és el que es mereixia, però ha passat vuit anys de veritable arrest domiciliari", ha apuntat Castro, que ha precisat que durant aquest període Millet únicament ha sortit de casa seva per passar tres setmanes enclaustrat en una de les seves segones residències embargades.

"És una mica cruel. Ningú coneix la realitat del que és passar per aquestes coses", ha indicat l'advocat, que a la vista de la situació per la qual ha passat Millet en els últims vuit anys ha afirmat que entén que d'altres acusats optessin en el seu moment per no confessar.

Com a exemple, ha indicat que Millet, que acudeix al judici amb cadira de rodes, realment no la necessita, ja que pot caminar, encara que per recórrer cent metres necessita una mitja hora, en la qual acostuma a ser objecte de retrets públics.

Castro ha reconegut que Millet va pagar amb fons del Palau obres a casa seva i viatges particulars, amb diners que ja ha tornat, encara que ha negat que, com van al·legar alguns testimonis, no es mogués "ni una mosca" de la institució cultural sense que ell ho sabés.

Com a exemple, ha afirmat que Millet desconeixia que la seva mà dreta al Palau, Jordi Montull, també pagués amb fons del Palau obres a casa seva i a les de la seva filla Gemma.

Segons l'advocat, Millet ha estat "injustament tractat" per les acusacions i per la Fiscalia, ja que el ministeri públic no els ha tractat "igual" que a altres acusats, ja que ha optat per una "mà molt ferma" amb ell i en canvi li ha "tremolat la mà" amb d'altres persones a les quals finalment no s'ha acusat.

Sobre els casaments de les seves filles al Palau de la Música, l'advocat de Millet ha insistit en la tesi esgrimida per l'acusat en el sentit que es van dur a terme per raons "essencialment publicitàries", ja que posteriorment algunes celebritats van optar per casar-se a l'edifici modernista.

"El 80% dels convidats (als casaments de les filles de Millet) eren institucionals, ni els coneixien els nuvis", ha al·legat.

També s'ha referit a la denúncia de la responsable d'un estanc que va denunciar Millet, quan ja estava imputat, per comprar-li tabac amb un bitllet de 500 euros, i ha indicat que va ser el mateix jutge instructor qui, després de registrar casa seva i propietats i intervenir els seus béns, va acordar que es quedés amb deu bitllets de 500 euros per sufragar les seves despeses personals.

Segons el lletrat, Millet, Montull i els responsables del Palau de la Música, a part de les coses que ara s'estan enjudiciant, també van fer "coses bones, molt bones i extraordinàriament bones", ja que van accedir a la institució quan l'edifici "queia literalment a trossos" i en pocs anys van aconseguir 40 milions d'euros en patrocini, van reflotar la institució i van reformar l'edifici modernista.

"No conec cap espoliador que després d'espoliar deixés molt més que no va trobar en arribar", ha sostingut Castro, que ha rebutjat que s'utilitzi el terme de "saquejador confés" per referir-se a Millet.