El Ministeri d'Educació i Formació Professional ha presentat aquest dijous, a la taula de negociació amb els sindicats i la Comissió General d'Educació amb les comunitats, un escrit que conté 24 propostes per a la millora de la professió docent. Entre les mesures plantejades, destaca la proposició d'establir un examen d'accés previ al grau universitari en educació infantil i primària. Segons el Ministeri d'Educació, el plantejament d'establir una prova d'accés al grau de magisteri i educació primària respon a la voluntat de millorar les condicions del professorat i comptar amb els millors professionals de la formació infantil i primària.

Des del Ministeri d'Educació apunten que aquest nou examen avaluaria les competències comunicatives, el raonament crític i les habilitats logicomatemàtiques. "Hem de replantejar-nos els processos de selecció buscant la identificació dels que són més idonis", indica el document. També s'hi assenyala que els mestres que accedeixin a la funció pública hauran de demostrar no només les seves competències, sinó també els coneixements, destreses i actituds referents a la funció que exerciran. A més, tal com exposen des d'Educació, un possible filtre d'admissió d'estudiants de magisteri i infantil permetria "millorar la situació d'ocupabilitat dels docents acabats de titular". Així, segons dades del Ministeri, durant el curs 2019-20 van acabar el grau 29.499 mestres, davant de les gairebé 12.000 vacants per jubilació. 

D'altra banda, el document també recull la modificació de l'accés al màster en Formació del Professorat, on s'inclou la possibilitat d'un altre examen previ per a l'admissió dels estudiants i estipular una sèrie de requisits bàsics. En el cas d'estudiants de màster, hi va haver 37.262 matriculats enfront de les gairebé 10.000 places lliures per jubilació. Altrament, el Ministeri d'Educació també ha proposat aplicar un nou model d'iniciació a la docència que s'orienti cap a la pràctica i l'experiència. Així, es posa sobre la taula una revisió i un augment del nombre de crèdits de les pràctiques curriculars dels graus i el màster amb l'objectiu que els futurs docents rebin la formació necessària per poder exercir la professió i s'incorporin a la vida laboral.

Allau de baixes docents

Després de les vacances de Nadal, el Departament d'Educació ha reforçat de forma extraordinària el sistema educatiu amb més de 1.500 nous mestres. La mesura s'ha hagut de prendre per fer font a l'allau de baixes causat per l'expansió de la variant òmicron. Concretament, l'executiu ha resolt el nomenament de 1.517 nous mestres i professors, que han de servir per cobrir totes les baixes a partir de cinc dies, dos menys que fins ara. Segons la conselleria s'han produït 2.088 baixes laborals en els centres públics i per aquest motiu des d'Educació han anunciat un reforç extra de nous docents per cobrir l'allau de baixes relacionades amb la nova variant de la covid-19. Val a dir que la conselleria encapçalada per Josep González Cambray també pot fer nomenaments excepcionals d'urgència si hi ha centres amb més de tres baixes inferiors a cinc dies.

Amb l'objectiu de minimitzar les baixes docents, s'han produït nomenaments telemàtics. On hi ha hagut més nomenaments ha estat a les demarcacions del Maresme-Vallès Oriental, seguida de la del Vallès Occidental, la del Baix Llobregat i de la de Girona. Filant prim, la comarca amb més nomenaments n'ha registrat 257,  la segona 218, la tercera 211 i  la quarta 154. I la demarcació de Barcelona Comarques ha rebut 152 nomenaments, la de Tarragona 134, el Consorci d'Educació de Barcelona 130, la de Lleida 120, la de la Catalunya Central 76 i la de les Terres de l'Ebre 65.