Segueix creixent el misteri entorn el monument megalític conegut com a Stonehenge, un dels més famosos del món. Situat prop d'Amesbury, a Wiltshire, Anglaterra, a uns 13 km al nord-oest de Salisbury, l'espectacular construcció neolítica —aixecada fa gairebé 5.000 anys— continua amagant secrets sobre el seu origen i sobre els habitants de les illes britàniques en l'Edat de Bronze, després de descobrir-se que el seu altar no procedeix de Gal·les, sinó d'Escòcia, segons ha descobert un estudi publicat aquest dimecres a la revista Nature. La investigació ha estat liderada per experts de la Universitat Curtin, i llança llum sobre un dels elements més espectaculars d'aquest famós anell de pedres. Estudis anteriors apunten que Stonehenge no sempre va estar en la posició actual i que va poder procedir d'un jaciment neolític dels pujols de Preseli, a l'oest de Gal·les, a uns 280 quilòmetres de distància. Tanmateix, aquest nou estudi apunta que almenys l'altar —un bloc de pedra de sis tones— procedeix d'Escòcia, segons ha determinat l'anàlisi química i la datació, que el diferencien de les mostres gal·leses. Així doncs, la pedra hauria viatjat més de 700 quilòmetres per arribar fins a aquest indret.
Ruta marítima a la costa britànica
El principal autor de la investigació, Anthony Clarke, ha detallat en un comunicat que "els nostres exàmens van trobar que grans de mineral específic en l'Altar de Pedra tenen en la seva majoria una antiguitat d'entre 1.000 i 2.000 milions d'anys, mentre que la d'altres minerals és d'uns 450 milions d'anys". Aquests resultats, destaca, proporcionen una petjada química distintiva que suggereix que la matèria primera prové de la conca de Orcadian, a Escòcia, a uns 750 quilòmetres de Stonehenge. "Donat el seu origen escocès, això ens planteja interrogants fascinants en considerar les limitacions tecnològiques de l'era neolítica, respecte a com es va transportar a grans distàncies una pedra tan enorme entorn del 2.600 aC", indica l'expert.
Un dels coautors de l'estudi, Chris Kirkland, ha apuntat que les troballes tenen implicacions significatives per a comprendre el funcionament d'aquestes comunitats antigues, les seves connexions i els seus mètodes de transport. Segons ha destacat, l'origen de l'altar posa en relleu que aquestes societats gaudien d'un alt nivell de coordinació durant el període Neolític, alhora que presenta un panorama "fascinant" sobre la Gran Bretanya prehistòrica. "El transport d'una càrrega tan gran per terra des d'Escòcia fins al sud d'Anglaterra hauria estat extremadament difícil, un fet que indica que probablement hi havia una ruta marítima al llarg de la costa britànica", ha reflexionat Kirkland. En aquest sentit, ha afegit que aquest fet implica l'existència de xarxes comercials de llarga distància i nivells d'organització social més amplis i sofisticats del que es creia fins ara.
El nou descobriment planteja una sèrie d'interrogants, motiu pel qual l'estudi de Stonehenge promet més sorpreses en el futur, segons ha augurat Richard Bevins, coautor i professor de la Universitat Aberystwyth (Gal·les). "Encara que ara podem dir que aquesta icònica roca és escocesa i no gal·lesa". Amb tot, l'expert ha destacat que la cerca està ara en marxa per "determinar exactament de quin lloc del nord-est d'Escòcia prové l'altar".