La misteriosa arribada massiva a les costes mediterrànies d'uns ocells semblants als pingüins ha sorprès a tots els experts, especialment pel preocupant estat en el qual arriben. Els investigadors de la Fundació Alive han detectat una arribada massiva de gavots, que entren als ports a alimentar-se o a escalfar-se amb la sortida de les aigües de refrigeració dels vaixells de pesca. El gavot es tracta d'una espècie emparentada amb els pingüins que durant l'any sol habitar en el nord-oest del continent Europeu i que, a causa de la crisi climàtica, podria estar canviant la seva ruta migratòria habitual. Cada estiu apareixen gavots a les aigües del Mediterrani, però normalment es troben a l'alta mar. Els temporals han arrossegat una gran quantitat al Mediterrani, i el seu estat de feblesa facilita que es puguin veure des dels ports i les platges de la costa catalana. A Mallorca, Còrsega i Grècia també han aparegut alguns exemplars uns morts i altres agonitzant. 

En condicions normals, aquests ocells que arriben en compta gotes a l'hivern s’alimenten de petits peixos en zones litorals d'entre 20 i 40 metres de fondària i aguanten bé el fred. Els experts consideren el seu comportament mostra que es troben un "estat de salut molt deteriorat". Per això, s'ha activat el cos d'Agents Rurals, que està recollint tots els exemplars morts o malalts que arriben. Els exemplars d'aquesta espècie, inclosa com a “vulnerable” en el catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, seran estudiats i es treballa en un pla de gestió per protegir i salvar l'espècie. Per la seva banda, l'Institut Català de Meteorologia, per exemple, ha comptabilitzat aquest mes 458 exemplars vius i 24 morts, el 5,2% de les observacions, mentre que en tots els anys acumulats d'observacions a Catalunya s'havien albirat 1.170 exemplars, i només un d'ells mort. La Generalitat de Catalunya analitza si poguessin ser portadores de grip aviària pels cadàvers trobats a les platges.

Fuga de temperi

Els experts treballen sobre la hipòtesi que el gavot hagi fet el que es coneix com a 'fuga de temperi'. És a dir, que hagi fugit d’unes condicions marines molt dures a l’Atlàntic Nord, amb vents i onades molt forts que els impedien alimentar-se, i s'hagi debilitat. Ricard Gutiérrez, biòleg, tècnic de Fauna Litoral i Marina del Servei de Fauna i Flora del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, detalla en aquesta línia que els ocells "haurien empès una migració important sense haver acumulat greix prèviament i, per això, arriben en tan males condicions a la costa catalana".

La teoria es veu reforçada per l'arribada d'algunes espècies de gavines exòtiques a les costes occidents europees i a llocs com l'interior de Catalunya, on haurien estat empeses per aquests temporals atlàntics. Per ara, els centres de recuperació de fauna de Catalunya estan analitzant les restes de gavots recollits amb l’objectiu d’analitzar si els individus que presenten un estat de salut dèbil són adults o joves i altres possibles causes ambientals que els hagin debilitat. De moment, els Agents Rurals continuen recollint-los i demanen a la població que els avisi si se'n detecten. En paral·lel, s’ha començat a treballar en un pla de gestió de l’espècie per ajudar a la conservació a les àrees d’hivernada del litoral català. El treball el durà a terme la Universitat de Girona, amb el mateix equip que ja fa temps que treballa en el pla de gestió del Corb marí emplomallat, una altra espècie d’ocell marí que es troba a la secció de vulnerables del catàleg de Catalunya. 

Què és un gavot?

El gavot - Alca torda en el seu nom científic -  és un ocell marí que a Catalunya apareix només a l’hivern, provinent de les àrees de cria de l’Atlàntic Nord, i ho fa normalment en un nombre baix d’individus cada hivern. Té una població mundial al voltant de 700.000 parelles, en un 70% nidificant a Islàndia, i és considerada una espècie quasi amenaçada a tot el món. A Catalunya, l’espècie es troba a la llista d’ocells vulnerables del Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i, per tant, és susceptible de mesures de gestió i conservació.