Acabes de viure una situació complicada i de tensió a la feina, busques uns ulls de suport per intentar vomitar de manera discreta (o no) el que acaba de passar. Has tingut una esbroncada amb la teva parella i tot i que vols aïllar-te, també et ve força de gust despenjar el telèfon i trucar a aquella persona per explicar-li com ha anat tot i sentir una mica de companyia enmig de la buidor. La pandèmia del coronavirus ens ha ensenyat una mica què vol dir veure com aquest suport social no hi era sempre que es necessitava, sobretot, el de les persones amb qui compartim el dia a dia. I malgrat saber que una trucada no produeix el mateix efecte de calma, s'ha trobat a faltar i molt. En aquest context, una persona ens pot ajudar a regular les emocions? És bo dependre d'algú altre per aconseguir rebaixar-se, regular la preocupació o la ràbia?

Per satisfer aquesta curiositat, un estudi ha recopilat informació sobre quin paper juguen les altres persones a l'hora d'ajudar-nos a regular aquestes emocions. Científicament, rep el nom de regulació de les emocions interpersonals. La investigació, duta a terme per la professora de ciències psicològiques i cerebrals en Arts i Ciències de la Universitat de Washington a St. Louis Renee J. Thompson, ha estat publicada a la revista Affective Science.

Amb qui i què es vol compartir

Destriar el gra de la palla no sempre és fàcil. Per obtenir resultats, es va demanar a un grup de 50 dones i 37 homes cinc vegades al dia que durant dues setmanes responguessin unes preguntes. En aquest qüestionari se'ls demanava informar amb qui i per què volien compartir experiències emocionals negatives. Si hom es para a analitzar, si bé és cert que també es comparteixen les positives, no cal preparar-se gaire pels encerts. I no cal dir que les patacades o les desgràcies piquen més. 

En aquest sentit, els resultats de la investigació constaten que la regulació de les emocions interpersonals és omnipresent i que, tot i que les persones amb les quals contactem sovint quan necessitem quelcom, no sempre ens donen el suport esperat o exactament el que busquem. I és que mai ningú ha dit que parlar el mateix idioma (amb algú) fos una cosa fàcil. 

Segons les conclusions de l'article, sembla que les persones comparteixen emocions negatives amb força freqüència, sobretot amb persones properes com la parella, un familiar o amics, més que no pas amb companys o simplement coneguts. Malgrat compartir experiències i rebre suports, els participants no rebien sempre el suport que necessitaven. Què buscaven? Daphne Liu, científica del laboratori de Thompson i primera autora de la investigació comentava que la majoria de persones que formaven part de l'estudi, quan compartien sentiments negatius volien ser escoltades i compreses. És a dir, busquen més empatia i comprensió i no tants consells o ajuda. Segons sembla i haurien comunicat a través d'una nota de premsa, els companys i coneguts donen més respostes enfocades a resoldre problemes i no pas a les emocions. 

El resultat de com canvien els problemes després de les interaccions no és del tot clar. Les persones poden ser més directes o indirectes en funció de qui tinguin davant i també en funció del que busquin de les interaccions amb la resta. 

Dificultat per gestionar emocions

Regular les emocions no és una cosa fàcil. Tampoc ho és, com ha quedat palès, que algú ajudi a fer-ho. En aquest context, també hi entra en joc la desregulació emocional, tot i que no seria comparable. Segons el portal News Medical, això fa referència a la dificultat per trampejar les emocions o mantenir-les sota control. Pot afectar nens i adults i els que pateixen la desregulació emocional poden tenir problemes per reconèixer les seves pròpies emocions, confondre's o senir-se culpables pel que senten. Això implica que el comportament no es controla de manera fàcil i la presa de decisions es converteix en un desafiament. En aquest sentit, experimentar emocions intenses pot implicar que la persona tingui dificultats per calmar-se i prengui decisions de manera impulsiva. A més, també hi ha el risc de patir, com a resultat, ansietat, depressió, abús de substàncies, pensaments suïcides i autolesions. 

Per a la desregulació emocional, però, cal alguna cosa més que vomitar l'esbroncada del teu cap a algú. El mateix portal destaca que els mecanismes i estratègies per afrontar o dirigir millor els estats d'ànim poden aprendre's a través de la teràpia o fins i tot, algun pla de tractament mèdic com a part d'un trastorn mental general. 

 

 

Imatge principal: globus de colors amb cares tristes i més alegres. Qui sap entre unes i altres es retroalimenten / Unsplash