Des que es va decretar l’estat d’alarma i, en conseqüència, el confinament total de la població a finals de març —excepte els serveis essencials—, s’han reduït significativament les xifres respecte a la mobilitat i el transport; però, què implica això? Quins avantatges suposa per al medi ambient? I per a la nostra salut? Quins canvis s’han produït? Com ens mourem en el futur?
Xavier Codina, expert en projectes de mobilitat i Nacho Guilera, expert en ciutat i territori d’Anthesis Lavola, ens ajuden a identificar què ha comportat la davallada important que s’ha registrat en termes de mobilitat —tant pública com privada—, i com aquest nou paradigma condicionarà els models de mobilitat que s’utilitzaran a partir d’ara.
Informe d’Espanya on es mostra la davallada important que ha patit el sector del transport. Font: Apple
Codina explica que la mobilitat ha percebut un canvi important a diferents esglaons. “El primer, quan les escoles i centres educatius van tancar, on ja es va observar una clara reducció de la mobilitat, entorn al 55-60% en el trànsit privat i superior en el cas del transport públic. El següent esglaó va produir-se a finals de març, amb l’aprovació en el Consell de Ministres del confinament total de la població, on la reducció va arribar al 70-75% respecte l’ús del vehicle privat i al 95-98% en relació amb el transport públic”.
Unes xifres que segons Codina, han generat un “impacte molt directe i de forma desigual, tant pel que fa als sectors, com pel tipus de transport”. L’expert ens diu que hi ha activitats on la reducció ha estat pràcticament total, com podrien ser en centres comercials, a diferència d’altres, com botigues de comestibles o farmàcies on la reducció no ha estat tan significativa, entorn al 40-45%.
En un context d’emergència climàtica, què implica aquesta reducció a nivell ambiental?
Nacho Guilera, expert en ciutat i territori, explica que “la primera i més evident és la reducció de la contaminació atmosfèrica”. Guilera ens detalla que “en les darreres setmanes, Barcelona està obtenint els millors registres de qualitat de l’aire dels últims anys, un fet que explica la relació directa que té la mobilitat amb la generació de contaminants atmosfèrics, els quals tenen un perjudici directe i demostrat sobre la salut de la ciutadania”. L’expert assenyala que una situació com l’actual és evident que no es pot mantenir, però que almenys ha servit per visualitzar el que podria ser una ciutat sense trànsit.
Imatge insòlita de la Gran Via de Barcelona buida, en ple confinament
El teletreball: una nova forma de treballar?
Codina reflexiona entorn a les xifres que ha mostrat la crisi del coronavirus respecte als desplaçaments als llocs de feina. L’expert en mobilitat, assenyala que “a nivell estatal hi ha una població ocupada de 20 milions de persones i, en plena crisi del coronavirus, la mobilitat se'ns redueix a només 5-6 milions de persones que es mouen, però no són els únics que treballen. El nivell de persones que segueix en actiu és entorn als 12-13 milions. Un diferencial del 40% de la població ocupada que ha saltat del seu lloc de feina habitual al teletreball”.
Entorn al 40% de la població ocupada ha fet el salt al teletreball
Un mètode de treball que, segons l’expert, té molt recorregut respecte a la situació precedent, on la implementació del teletreball era molt baixa —entorn al 7% dels treballadors de forma ocasional—, en comparació amb altres països. “Ara s’ha fet palès que la potencialitat d’aquesta mesura i la de l’estalvi del CO2 que comporta, les emissions de carboni vinculades a la mobilitat, són molt importants”.
La potencialitat del teletreball
Els experts apunten que hi ha enquestes que posen de manifest que des del punt de vista del treballador com des del punt de vista de l’empresari, el teletreball no repercuteix en una disminució de l’activitat, sinó que comporta molts més avantatges dels que hom pot arribar-se a imaginar. Però, quins són aquests?
Un home treballant des de casa; una imatge habitual d’aquests dies
En condicions habituals, fent un parèntesis de la crisi on ens trobem, “el teletreball ens permet un avenç important en relació amb els costos de temps i diners del treballador per desplaçar-se al seu lloc de feina”, apunta Codina, que segons la mitjana mensual que observen en molts plans de mobilitat, es situa entorn als 80-100€ pel desplaçament casa – feina. Uns trajectes on, de mitjana, s’inverteixen 20-25 minuts per viatge, gairebé una hora al cap del dia, “un temps que podríem destinar a l’ús personal”. D’altres avantatges són una menor accidentalitat o bé una major conciliació familiar, un temps afegit que pots dedicar a la família o a l’entorn més proper.
Guilera creu que les empreses aprendran a veure la part positiva de totes aquestes estratègies del teletreball, un fet que tal i com espera, es pugui anar incorporant en les rutines del dia a dia per a molts treballadors que tinguin aquesta opció.
La mobilitat del futur
L’expert en mobilitat apunta que el panorama de l’ús dels models de transport que s’utilitzaven amb anterioritat a l’arribada de la pandèmia costaran de reproduir-se. “El cotxe capta més fàcilment la recuperació de la mobilitat, es percep per l’usuari com un sistema segur, així com la mobilitat no motoritzada; anar a peu, en bicicleta o patinet”, detalla Codina. I el transport públic? “Aquí hi haurà més feina a fer... És un transport que malgrat suposa molts avantatges ambientals, té una elevada capacitat i, tal i com estan les coses, respecte a les distàncies mínimes, costarà més de poder-se reproduir amb els nivells previs a l’arribada del coronavirus”. Un fet en el qual ja treballa l’administració amb l’objectiu d’evitar aglomeracions i garantir la seguretat ciutadana.
Guilera considera que tal com detalla Codina, “per als mesos posteriors a la crisi hi ha la previsió que el transport públic que pugui patir un retrocés per la por de la gent”, una bona època segons l’expert, que pot servir per potenciar el fet d’anar a peu, en bicicleta, patinet, etc. Són sistemes que estaven creixent i que d’ara en endavant, es poden utilitzar molt més, i quedar-se com a models permanents i estructurals dins la societat actual.
Una usuària fent ús del patinet per Barcelona
Per això, els experts recomanen realitzar tots aquells trajectes que no suposin llargs desplaçaments a peu, en bicicleta o en patinet, entre d’altres, garantint la seguretat ciutadana i contribuint així a mantenir les baixes emissions que ha comportat la dràstica reducció de la mobilitat degut al coronavirus. Un pla on el mateix Ajuntament de Barcelona ja ha començat a treballar, creant uns nous 30.000 metres quadrats per a vianants, més quilòmetres de carrils bicicleta i la conseqüent reducció de les vies destinades a l’ús de vehicles privats. Un model que pretén evolucionar cap a una ciutat més sostenible, on l’ús del vehicle privat quedi més restringit i s’utilitzin alternatives que garanteixin menys emissions al medi ambient. Un fet que comporta una conseqüent millora de l’estat de salut dels ciutadans i ajuda a permetre les distàncies mínimes de seguretat per evitar la propagació del virus.