Quan la doble porta del passadís d'entrada que porta al panòptic central es tanca, et cau tot el pes de la història a sobre. Segurament és un pes molt diferent del que els cau als milers de presos que al llarg dels darrers 100 anys han entrat i passat per la Model.

La presó de preventius de Barcelona passarà definitivament a la història el 8 de juny, just el dia abans que celebri els 104 anys des de la seva obertura. Un segle de vida a la Model que compta amb la història de milers de reclusos. Uns, presos polítics empresonats durant la repressió i el règim franquista, d'altres lladres de nom i renom. Però també moltes històries anònimes i invisibles que passegen com fantasmes per les galeries, ara ja pràcticament buides de la Model.

La Model és la presó que va néixer com a símbol de la modernitat i que sempre va estar marcada per la massificació, els motins, els conflictes interns i la manca de recursos econòmics. La vida de la Model ha estat marcada pels canvis socials i dins, en cada una de les cel·les, s'ha escrit part de la història de Catalunya. I és que tal com diuen els educadors que fa anys que hi treballen, la presó no deixa de ser un reflex de la societat.

La vida a la Model aquests dies és força diferent del que ha estat els darrers anys. La presó plena fins al col·lapse de fa uns anys no té res a veure amb les galeries mig buides que hi ha actualment. Serveis Penitenciaris ha "procurat explicar molt bé que tancaven la Model per millorar la vida dels interns i funcionaris" i que "el tancament és en benefici de la qualitat de vida d'ells", diu Armand Calderó, director de Presons de la Generalitat.

Just abans de dinar, a les 13 hores, entra a l'antiga galeria de presos perillosos un dels interns. Fa 4 mesos que és a la Model, i li és bastant igual si tanca o no, ni com és la vida dins. Vol ser lliure i tenir coses a fer, per no pensar. Això és el que canviarà de la seva vida entre reixes quan marxi a Brians 1. El van tancar provisionalment després de detenir-lo per haver comès un robatori amb força i està pendent de judici. Després de pensar-s'ho molt, ens ve a veure a la galeria 5. 

Al fons de la galeria, en un racó, s'espera fent un cigarret un altre intern. Els presos poden fumar dins els passadissos perquè la presó és el seu lloc de vida i la llei antitabac així ho especifica. S'acosta i ens explica que fa 3 mesos que és a la Model, que el van detenir per un tema de drogues i que només vol treballar per enviar diners al seu país. 

La rutina de la presó es barreja aquests dies amb les visites i les entrades controlades dels mitjans de comunicació que volen copsar per últim cop la vida a la Model. Ens topem amb Magda Oranich que conversa amb el director general de Serveis Penitenciaris. "Sempre hi ha visites a les presons, la qual cosa ens agrada, també, perquè podem explicar el que fem als centres penitenciaris", diu Armand Calderó. 

La porno dels divendres, el futbol i Gran Hermano

A les 14 hores ens topem amb el recompte de presos. No s'entretenen gaire. Volen fer la migdiada i estan tots a punt dins la cel·la. Fins a quarts de cinc no en sortiran. Uns aprofiten per dormir, d'altres per mirar la tele. Alguns d'ells enganxats a telenovel·les: "Hi va haver una època que no es movien ni se sentien perquè feien Pasión de gavilanes", explica la funcionària que ens acompanya fins a la galeria tres que porta a l'emblemàtic pati de la palmera. Allà hi ha les cabines de telèfon des d'on els presos poden trucar als telèfons autoritzats.

Les noves tecnologies han fet que ara es pugui controlar molt millor a qui truquen. Hi ha reclusos per violència contra les dones que tenen prohibit trucar les víctimes, però antigament es feien marcar el número per un altre company i aconseguir entrar en contacte amb elles. 

Tot i que el sistema penitenciari català és de reinserció, una presó és una presó, i hi ha unes rutines que s'han de seguir. Hi ha dos recomptes diaris després dels àpats, unes hores de tancament a les cel·les, unes altres d'activitats, taller o pati i poca cosa més. Els divendres comencen les visites i els presos tenen les sales de comunicacions. Les del vidre al mig, com les de les pel·lícules; la sala per a famílies amb sofàs; i l'habitació del vis-a-vis, amb un llit, una tauleta de nit i poca cosa més.

"Abans els divendres a la nit sí que eren tranquils", diu un dels funcionaris que ha de fer el recompte a la galeria 1, mentre recorda la pel·lícula porno dels divendres a la nit del Canal+. Passa una cosa semblant amb el futbol, amb més xivarri, però tothom es tanca a les cel·les sense pensar en res més.

Els presos es poden comprar una tele a la presó. Una de les educadores ens explica que és un gran bàlsam i que fins i tot n'ha fet amb ells diversos treballs de socialització. "Durant l'època del primer Gran Hermano vam treballar els trets de personalitat del guanyador, Ismael Beiro".

Símbol de la repressió política

La presó Model de Barcelona es va començar a construir el 1887 i es va inaugurar el 9 de juny de 1904. El seu nom reflecteix que el centre va ser concebut com una presó pionera, que havia de marcar la línia del nou sistema penitenciari espanyol. Llavors el complex se situava als afores de la ciutat, en un solar ubicat a la confluència dels carrers Provença, Entença, Rosselló i Nicaragua. És un exemple paradigmàtic de l'estil arquitectònic de les presons de l'època. Segueix el sistema cel·lular, radial i panòptic dissenyat per garantir el control visual de tot el complex des d'un sol punt central, habitualment una torre de vigilància. El 1908 la Model s'amplia amb 200 cel·les per a presos condemnats per sentència.

Foto: Sergi Alcàzar

A partir de la Guerra Civil de 1936-1939, la presó Model va acollir, a més dels delinqüents comuns, molts presos polítics i sindicals del règim franquista fins al punt de quadruplicar la seva capacitat òptima de reclusos. Molts cèlebres personatges de la vida política, social i cultural contemporània de Catalunya van passar durant el franquisme per les seves dependències. Constitueix un dels símbols de la repressió política franquista a la ciutat, juntament amb el castell de Montjuïc.

El 1906 hi ha el primer motí, causat per la pràctica abusiva de l'aïllament dels presos, i el 1908, la primera execució, la del terrorista Joan Rull. L’any següent, després de la Setmana Tràgica, Francesc Ferrer i Guàrdia és jutjat i condemnat a la Model, on tanquen també un gran nombre de presumptes participants en la revolta. Durant la Segona República passen també per la Model el president Companys i Joan García Oliver, ministre amb Largo Caballero, entre altres polítics impulsors dels Fets d'Octubre del 1934.

La cel·la 443

L'última execució que es fa a la Model és de la Salvador Puig Antich. Va ser també l'última de Franco. I es va fer a garrot vil, en una sala on normalment es rebien les visites adaptada per a l'execució. Les imatges venen a la memòria recordant la pel·lícula Salvador que mostra el procés a Puig Antich. Salvador Puig Antich va estar 4 mesos a la presó Model, a la cel·la 443 en la que aleshores era la galeria de presos perillosos: la galeria 5.

Després de morir ell, la cel·la la va ocupar Iñaki Pérez Beotegi, Wilson, el cervell de l'atemptat d'ETA contra Luis Carrero Blanco. Casualitat o no... l'execució de Puig Antich sempre es va relacionar com un cop de ràbia i venjança del règim per l'atemptat que va causar la mort de Carrero Blanco. 

Al llarg de tots aquests anys, la cel·la 443 ha estat ocupada per centenars de presos. Els presos perillosos van passar a la galeria 6, i la 5 es va destinar a ingressos.

Les cel·les de la galeria 5, originàriament per a presos perillosos, tenen cinc metres quadrats i una reixa de seguretat a l'interior, a banda de la porta blindada. 

Foto: Sergi Alcàzar

El motí del Vaquilla

D'entre els milers de presos que han passat per la Model, n'hi ha de renom. Com la de Juan José Moreno Cuenca, el Vaquilla. El delinqüent més famós d'Espanya dels anys vuitanta. Eren anys convulsos també per a la Model on els motins, les drogues i la SIDA feien vida a la presó.

El 13 d'abril del 1984, al migdia, Juan José Moreno Cuenca anava a la dutxa acompanyat d'un funcionari. De dins el xampú que duia a la mà en va treure un ganivet amb el qual va amenaçar el guàrdia perquè li donés les claus de totes les cel·les. El Vaquilla va fer sortir tots els presos de la galeria 5, tots els presos perillosos de la Model i dins les cel·les va tancar els quatre funcionaris que els vigilaven.

El motí de 6 hores es va acabar quan el director de la Model va accedir a una de les peticions: heroïna.

El Vaquilla va entrar amb 15 anys a la Model i va estar ingressat a la galeria 1 de menors de la presó. De més gran va estudiar Dret, a la mateixa Model, on s'hi va estar fins passat el motí, que el van traslladar a Lleida, d'on va protagonitzar una fugida.

Històries de la Model

Aquell estiu la Model va viure un altre episodi històric: L'assassinat del mafiós francès Raymond Vaccarazi. El van disparar des de fora de la presó quan era a la finestra de la seva cel·la.

Els anys vuitanta van ser anys convulsos a la Model, una presó que arrossegava encara l'herència franquista i que no comptava encara amb els programes de reinserció de presos. Així, centenars d'homes de diferents edats, sense res a fer en tot el dia, i només pensant a drogar-se van empescar-se diversos mètodes per entrar la droga a la Model. Des d'en els vis-a-vis, fins a llançar les bosses per la tanca dels patis. Un mètode millorat, a mesura que la seguretat de la presó anava intentant evitar que entrés la droga. Els presos es feien llançar els paquets des d'edificis alts. I quan es van tapar els patis amb les xarxes, van pensar el mètode de posar la droga dins de glaçons que queien al pati quan el ges es desfeia. 

A la Model s'hi va fer una vaga de fam i una de braços caiguts per reclamar la reforma penitenciària. La Model era una presó on deixaven reunir els presos per organitzar actes reivindicatius.

L'any 1984 la Generalitat va assumir les competències de les presons catalanes. Va ser llavors quan es va començar la transformació cap a l'ordre i el model de reinserció, tot i que no va ser ni fàcil ni immediat i els problemes de massificació van persistir.

Fins fa ben poc encara hi ha hagut episodis únics: fa dos mesos un pres va pujar a la teulada i s'hi va estar tot el dia.

Foto: Sergi Alcàzar

Des de fa un mes que ja no ingressen reclusos i ja han començat els trasllats dels presos a can Brians, un centre del 1991, que és ja el nou centre de preventius.

Foto: Sergi Alcàzar

La presó va quedant buida. Dijous, 8 de juny, es tancarà definitivament i no hi quedarà res a dins. De la Model no s'ha salvat ni l'emblemàtica palmera d'un dels patis. L'escarabat morrut ha acabat amb ella.