Una moderadora de continguts en xarxes socials, que inclou també material de violència extrema i que treballa a les ordres de l’empresa CCC Barcelona Digital Services (del grup multinacional canadenc Telus International), ha portat la companyia a judici per vulneració de drets fonamentals per assetjament laboral. El judici pels fets denunciats per la moderadora, que té una altra causa oberta contra l’empresa per discriminació salarial per raons lingüístiques i que actualment està de baixa per depressió, s'ha celebrat aquest dijous al Jutjat Social número 29 de Barcelona de la Ciutat de la Justícia.
A la seva demanda, la moderadora denuncia l’impacte que ha tingut sobre la seva salut mental la moderació de continguts extremadament violents, que són retirats de les xarxes socials per a les quals l’empresa treballa. Aquestes imatges inclouen violència, pedofília i pornografia: segons consta a la demanda, des de degollaments a decapitacions, morts violentes com és ara persones cremades vives, accidents mortals, amputacions, assassinats, abusos sexuals i contra animals o electrocucions. Les imatges han de ser examinades detalladament pels moderadors per justificar la seva eliminació tenint en compte les polítiques de les plataformes.
Una tasca sota pressió màxima
Aquesta tasca es fa sota unes condicions de pressió màxima, amb unes condicions molt concretes de productivitat i rapidesa. El juliol del 2022 a la moderadora se li va assignar un auditor que controlava la seva feina i aquí, segons la denunciant, van començar els problemes. L’auditor va adoptar un tracte hostil amb la moderadora, “amb assetjaments cada dia, descrèdit continu de la feina”, fet que li suposava perdre punts. L’assetjament també s’hauria produït a través de canals interns de l’empresa, en sistemes de comunicació sota control de la companyia. La dona assegura haver alertat l’empresa sobre la situació, de la qual n’estarien al corrent membres de la secció sindical d’UGT i el cap superior del seu projecte, que l'hauria informat que el seu cas s’havia canalitzat a través del comitè de salut laboral de l’empresa.
La dona sosté que a causa de tota aquesta situació va ser diagnosticada d’una síndrome ansiós depressiu, migranya, contractura paravertebral cervical severa i dolors musculars. Aquest quadre l’obliga a rebre una atenció mèdica regular, atenció psicològica i tractament farmacològic. Estant de baixa, la denunciant ha rebut citacions contínues d'una empresa que fa control de l'absentisme laboral per a l'empresa denunciada. Segons l'empresa, aquest seguiment és legal i ha estat acordat amb el comitè d'empresa tenint en compte l'elevat volum de treballadors que estan en situació de baixa. La denunciant reclama a l’empresa més de 37.000 euros pels perjudicis causats i danys morals a causa del presumpte assetjament.
La versió de la defensa
Durant el judici la defensa ha negat els fets i ha al·legat que la companyia no disposava de la informació sobre el presumpte cas d’assetjament laboral. Tot i que la denunciant ha aportat captures de missatges a WhatsApp amb converses amb l’auditor, la defensa ha considerat que les proves no eren vàlides perquè els missatges no estaven protocol·litzats davant de notari. La defensa també ha rebutjat un informe sobre la salut mental de la denunciant, elaborat pel Servei de Salut i Treball l’Agència de Salut Pública de Barcelona, qüestionant la metodologia, perquè es basa únicament en el relat de la moderadora. Les conclusions de l’informe, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, exposen que la moderadora va estar exposada a l’empresa a una “manca de suport social, tant emocional com instrumental” per part del seu superior i que els fets que relata la dona “poden considerar-se factors causals del trastorn ansiós depressiu” que ha motivat la seva baixa. L’informe recomana reconèixer la seva malaltia com
“una contingència professional”.
La defensa de la companyia també ha negat que els moderadors ocupin la major part del temps a moderar contingut altament sensible i sobre l’assetjament ha assegurat que hi va haver inspeccions de treball que no han arribat a la conclusió que es produís. També ha assenyalat que la denunciant no va fer arribar la denúncia per la via correcta. Així mateix, ha assegurat que la companyia té un pla de prevenció de riscos psicosocials que atén les necessitats en salut mental dels treballadors. Amb tot, la companyia no ha aportat la documentació que la denunciant havia reclamat amb el contingut dels canals interns de comunicació per on ella i l’auditor es comunicaven. El lletrat que representada la moderadora, Enrique Leiva del despatx Abógalo, ha demanat suspendre el judici fins que no s’aporti aquesta documentació, però la jutgessa s’hi ha negat, al·legant que, en tot cas, aquest fet pot tenir conseqüències posteriors que ella pot decidir. El judici ha quedat vist per a sentència.
"Als moderadors se'ls diu que són herois"
A les portes dels jutjats, un cop ha conclòs el judici, la moderadora ha explicat a ElNacional.cat que el pla de prevenció de riscos psicosocials que assegura tenir establert l’empresa no és eficient. Segons el seu relat, la violència s’acaba normalitzant i als moderadors se’ls diu que “són herois” que estan “fent del món un lloc millor” eliminant un contingut violent i perniciós. Els treballadors poden ser atesos si necessiten parlar, però, segon explica, tot seguit han de tornar al seu lloc de treball i continuar visualitzant sota pressió el material conflictiu per complir els objectius de productivitat.