La lluita contra la crisi climàtica és un consens global. Així es desprèn de l'enquesta sobre el canvi climàtic més gran que s'ha fet mai i que ha presentat aquest dijous el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). La investigació, elaborada conjuntament amb la Universitat d'Oxford, GeoPoll i el govern del Regne Unit, revela que el 80% de les persones de tot el món volen que els seus governs prenguin mesures més enèrgiques i contundents per fer front a la crisi climàtica i el 72% vol una transició energètica ràpida per deixar de banda l'ús de combustibles fòssils. A més, el 86% dels enquestats volen que els països deixin de banda les disputes geopolítiques i treballin junts per fer front al canvi climàtic —especialment als països africans (88%), Llatinoamèrica (86%) o Europa (80%) o Àsia i Oceania (78%) i menys a Nord-amèrica (66%)—. Un consens "especialment sorprenent donat el context mundial actual de conflictes i nacionalisme en auge", valora la direcció del PNUD en el seu informe.
Per l'enquesta han estat entrevistades telefònicament més de 73.000 persones de 77 països diferents, amb els seus 87 idiomes diferenciats. Els països escollits comprenen el 87% de la població mundial total. "Els resultats són contundents: la ciutadania de tot el món vol que els seus líders treballin més enllà de les seves diferències i actuïn de manera urgent, amb valentia, per lluitar contra la crisi climàtica", ha valorat el dirigent del PNUD, Achim Steiner. Destacant el "nivell de consens realment sorprenent", Steiner ha instat els líders mundials a tenir molt presents aquests resultats quan adquireixen nous compromisos climàtics seguint l'Acord de París. "Aquest és un tema en el qual gairebé totes les persones, a tot arreu, podem estar d'acord", ha apuntat.
Consens de descarbonització entre els països més contaminants
El consens també és prou ampli en alguns dels països que més gasos d'efecte hivernacle emeten, segons mostra l'enquesta, que ha agafat com a mostra 20 d'aquestes potències contaminants. La demanda d'accions més contundents se situa en el 66% als Estats Units o Rússia, al 67% a Alemanya, al 73% a la Xina, al 77% a Sud-àfrica i a l'Índia, al 85% al Brasil, al 88% a l'Iran i fins i tot al 93% a Itàlia. També cal destacar que entre els principals productors de petroli, carbó i gas hi ha d'igual forma amplis consensos per avançar en la descarbonització, la transició energètica que oblidi els combustibles fòssils: el 89% dels nigerians, el 80% dels xinesos, el 76% dels alemanys, el 75% dels saudites, el 69% dels australians i el 54% dels estatunidencs. Per contra, tan sols el 7% dels enquestats han descartat que el seu país hagi d'assolir aquesta transició.
L'ansietat climàtica, en auge
Una interessant aportació d'aquesta macroenquesta de Nacions Unides és la inclusió d'una pregunta sobre un fenomen del qual, darrerament, s'ha parlat molt: l'ansietat climàtica, és a dir, la preocupació i proliferació de símptomes de malestar psicològic relatius a la por per les conseqüències del canvi climàtic i les prediccions apocalíptiques. Segons la investigació d'Oxford i el PNUD, el 56% dels enquestats admet que pensa en la crisi climàtica almenys una vegada al dia o a la setmana i el 53% afirma estar preocupat. La majoria dels més preocupats o conscienciats són persones dels països menys desenvolupats, entre el 59% i el 63%. En el cas d'estats insulars, la preocupació puja al 71% de la població.
A banda, el 69% de les persones de tot el món afirmen que la consciència del canvi climàtic influeix en les seves decisions com, per exemple, on viure, on treballar, què comprar o on viatjar. Especialment en el cas de les persones dels països menys desenvolupats, on són el 74%, i en grau més baix també a Europa occidental (52%) i a Nord-amèrica (42%). En aquest sentit, l'investigador del Departament de Sociologia de la Universitat d'Oxford Stephen Fisher destaca en el valor de la macroenquesta que s'ha fet un esforç per incloure "persones de grups marginats en les parts més pobres del món".
En suma, en aquesta segona edició de l'enquesta del clima de PNUD —la primera va ser el 2021, i més limitada— han participat més de setanta països d'arreu del món. Incloent-hi en la mostra més d'un 10% d'enquestats que mai no havien anat a l'escola o provinents d'entorns marginalitzats a llocs en desenvolupament. Alemanya, Algèria, Argentina, Austràlia, Aràbia Saudita, Barbados, Benín, Bangladesh, Bhutan, Brasil, Burkina Faso, Canadà, Cambodja, Colòmbia, Costa d'Ivori, Corea del Sud, Comores, Egipte, Espanya, Estats Units, Equador, El Salvador, Etiòpia, França, Filipines, Grècia, Guatemala, Ghana, Hondures, Japó, Kènia, Laos, Països Baixos, República Democràtica del Congo, Madagascar, Moçambic, Níger, Nigèria, Suècia, Sud-àfrica, Sudan, Sri Lanka, Samoa, Tanzània, Tunísia, Uganda, Zimbàbue, República Dominicana, Haití, Mèxic, Nicaragua, Paraguai, el Perú, Regne Unit, Iraq, Itàlia, Jordània, Marroc, Xina, Fiji, Índia, Indonèsia, Myanmar, Nepal, Pakistan, Papua Nova Guinea, Illes Salomó i Vanuatu.