S'ha mort a 89 anys la trementinaire Emília Llorens, que va divulgar aquest ofici ancestral. Era una de les últimes trementinaires que quedava amb vida i la que més ha contribuït a donar a conèixer l'antic ofici que, durant més de dos segles, van exercir les dones de la vall de la Vansa i Tuixent (Alt Urgell) recorrent a peu gran part de Catalunya per vendre herbes guaridores i remeis tradicionals. La memòria de les trementinaires va començar a recuperar-se ara fa uns trenta anys, amb Emília Llorens com la principal referent a l'hora d'explicar l'ofici. Serà enterrada aquest dimecres a Cornellana.
Emília Llorens va néixer a Cornellana l'any 1934. A 7 anys, va acompanyar per primera vegada la seva padrina Maria Majoral en el viatge que la trementinaire feia per terres del Lluçanès, la plana de Vic, el Montseny i la Selva. El viatge que va fer quan tenia 9 anys és el que recordava amb més emoció, perquè va veure el mar per primera vegada. Va continuar fent de trementinaire aprenent fins als 16 anys, quan va deixar l'ofici "d'anar pel món" per aprendre a cosir. L'any 2005 va rebre el premi Trementinaire d'Honor que atorga l'organització de la Festa de les Trementinaires.
Què és l'ofici de trementinaire?
Les trementinaires eren dones originàries de zones de muntanya que es dedicaven a recol·lectar herbes remeieres i olis essencials, així com a elaborar remeis i comercialitzar-los en masies i pobles de Catalunya durant unes rutes que recorrien a peu. L'ofici fou exercit durant el segle XIX i fins ben entrat el segle XX, permetent uns ingressos a famílies que vivien de l'agricultura i la ramaderia en un context d'autoconsum. Solien fer dos viatges cada any, durant els mesos de menys feina: un a la tardor, del qual tornaven per Nadal; i un altre tan bon punt havien matat el porc i que durava fins a la Pasqua.
Les trementinaires viatjaven acompanyades d'una aprenenta, que sovint era un membre de la mateixa família, i li transmetia els coneixements sobre plantes, trementina, arts medicinals, circuits de venda i clients potencials. S'hostejaven en cases particulars on se les acollia a canvi d'herbes i remeis, de manera que no feien despesa al mas perquè s'allotjaven allà on les requerien. L'última trementinaire en actiu va ser Sofia Montaner (1908-1996), que va fer l'últim viatge el 1984. La tieta d'Emília Llorens, Càndida Majoral, va morir a 100 anys el gener del 2018.
Anaven carregades amb farcells plens d'herbes, unes llaunes on guardaven la trementina i els olis, un podallet per tallar i una petita romana de ferro per pesar els productes. La trementina era el producte principal fet servir en el seu ofici i del qual deriva la paraula "trementinaire": és una substància que s'obté de la resina del pi roig, després de purificar-la. De la seva destil·lació se n'obtenen dos productes: l'essència de trementina o aiguarràs i la pega grega o colofònia. També utilitzaven una trementina reelaborada a partir de la combinació d'aquests dos components, que podien comprar en adrogueries i farmàcies.
L'any 1998 s'inaugurà a Tuixent el Museu de les Trementinaires, on s'explica la forma de vida rural a la vall de la Vansa i l'ofici. Des de l'any 200 se celebra anualment la Festa de les Trementinaires, amb activitats a diferents pobles de la vall: Tuixent, Sorribes, Ossera, Cornellana, Fórnols de Cadí... De forma conjunta, també té lloc a Tuixent una fira dedicada als productes rurals.