El món del col·leccionisme d'art plora avui la mort d'Antoni Vila Casas (1930-2023). L'empresari farmacèutic, més conegut pel seu vessant cultural, va morir aquest dijous als 92 anys, segons ha informat la seva fundació aquest dissabte de matinada. La seva llarga trajectòria havia convertit Vila Casas en una figura de prestigi arreu del territori, reconegut com un dels grans mecenes de l'art català, una expressió que a ell mai li va agradar. S'utilitzi l'expressió que s'utilitzi, però, el cert és que serà recordat indubtablement per l'extensa col·lecció artística que va aconseguir recopilar al llarg de la seva vida i compartir amb el món a través dels quatre museus que va obrir a Catalunya.

La seva empenta cultural té com a punt de partida el 1986, quan va crear la Fundació Vila Casas, que va impulsar l'Espai Volart i el Museu Can Framis a Barcelona, el Museu Palau Solterra a Torroella de Montgrí, i el Museu Can Mario a Palafrugell. Només exposava art del seu país. Malgrat les dificultats econòmiques pels quals passava la fundació, Vila Casas tenia l'objectiu de continuar ampliant la seva col·lecció fins al 2030. Nascut el 1930, el filantrop volia assegurar-se que els seus esforços servissin per compilar un segle d'art català contemporani. Àvid defensor de la cultura nacional, Vila Casas va ser un activista del catalanisme i el sobiranisme. Una de les seves facetes més conegudes va ser també la de taurí, afició que vivia amb intensitat i que entenia com a pròpia de la cultura catalana.

La vida de Vila Casas també va seguir un altre camí: el de farmacèutic. El 1956, va llicenciar-se en farmàcia per la Universitat de Barcelona, i quatre anys després va fundar els Laboratoris Prodes, que van fusionar-se el 1995 amb els Laboratoris Almirall. Malgrat que aquesta faceta seva era menys coneguda, no per això la va relegar a segon terme. Ell havia arribat a declarar que "mai" deixava d'estar lligat a la recerca científica. De fet, la salut va ser el primer objectiu de la seva fundació. Preocupat pels efectes de la pandèmia, en els darrers anys havia realitzat grans donacions al món sanitari, com ara dos milions d'euros a l'Hospital de la Vall d'Hebron.

Els seus mèrits el van portar a ser nomenat membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona, de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. El 1996 va rebre la Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil i el 2004 el premi Montblanc al mecenatge, que concedeix la Fundació Montblanc. Les màximes distincions van arribar el 1999, quan li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi, i el 2022, quan se li va entregar la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.