El periodista Antonio Franco Estadella ha mort aquest dissabte als setanta-quatre anys a causa d'un càncer que patia des de feia més d'una dècada. Nascut el 1947 a Barcelona, Franco es va convertir en un dels principals periodistes a Catalunya i a la resta de l'Estat com a fundador de El Periódico de Catalunya el 1978 i també de la seva versió en català el 1996.
Franco va dirigir El Periódico dues vegades: una primera etapa des de la seva fundació, el 1978, fins al 1982, que va deixar el diari per ajudar al llançament de l'edició catalana d'El País; el 1988 va tornar-hi fins al 2001. Com a reconeixement de la seva prolífica carrera, Franco va rebre diversos premis com el Luca de Tena, Ortega y Gasset, Antonio Asensio, la Creu de Sant Jordi i el Ciutat de Barcelona, entre d'altres.
Grup democràtic de Periodistes
El 1968, Franco va rebre la llicenciatura de periodisme per l'Escola de Periodisme de l'Església. A principis de la seva carrera, Franco va patir les conseqüències del règim franquista, i també s'hi va encarar. Durant la dictadura, Franco va formar part del Grup Democràtic de Periodistes, que buscava resistir el règim i impulsar valors democràtics en la societat. De fet, el primer diari del qual va ser director, el setmanari El Maresme, va ser clausurat per les autoritats de la dictadura.
Més endavant, Franco també va treballar a les redaccions del Diari de Barcelona, Destino, Barrabás i El Papus. En la dècada dels anys vuitanta, Franco va començar a treballar a la delegació catalana de El País, i del 1978 al 1982 Antonio Asensio li encarregà la direcció d'El Periódico de Catalunya, diari el qual va tornar a dirigir del 1988 al 2006, fins que un infart el va obligar a allunyar-se de la primera línia del diari.
'Gegant del periodisme'
Franco fou un "gegant del periodisme" i tot un referent a Catalunya. A més d'impulsar l'edició en català de El Periódico, la influència de Franco va portar-lo a ser un dels redactors del codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Gràcies a les seves contribucions en el periodisme català, el 2006 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi com a reconeixement. A més de periodista, va ser professor de disseny de diaris a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Franco va patir un càncer durant els seus últims deu anys de la seva vida. A causa de la malaltia, va rebre i sobreviure a sis rondes de tractament de quimioteràpia. Malgrat això, Franco va continuar escrivint articles per a El Periódico i col·laborant en tertúlies per diversos mitjans fins als últims dies.
Condol del món periodístic
Davant la notícia de la mort de Franco, el món periodístic ha recorregut a les xarxes socials per expressar el seu condol a la família. En el seu compte de Twitter, el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha "lamentat profundament" la mort del periodista i ha recordat el seu paper en la redacció del Codi Deontològic català.
D'altra banda, l'actual director de El Periódico, Albert Sáez, també ha compartit un missatge a Twitter celebrant que Franco hagi estat un pioner en el diari que ara dirigeix: "No seríem aquí sense ell."
També el director de ElNacional.cat, José Antich, ha recordat en una piulada el temps que va treballar juntament amb Franco: "Ningú em va ensenyar tant com ell".
La notícia de la mort de Franco també ha ressonat fora del món periodístic. El mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, l'ha descrit com "referent a Catalunya i per a la professió" i ha transmès el seu condol a la família del periodista.