L'històric activista LGTBI+ i un dels fundadors el 1970 del primer col·lectiu homosexual de l'estat, Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), Armand de Fluvià, ha mort als 92 anys. De Fluvià, nascut a Barcelona el 17 d'octubre de 1931, era un reconegut heraldista i genealogista, expert en genealogies catalanes i en les dinasties dels comtes dels Països Catalans. De Fluvià també va ser molt conegut per ser un pioner del moviment per l'alliberament gai i per ser el fundador de Nacionalistes d'Esquerra. En els darrers anys l'ha acompanyat el seu marit, Yainer Hernández, que ha estat un dels seus suports principals.

Armand de Fluvià i Escorsa ha mort aquesta matinada a l'Hospital de Barcelona als 92 anys, a causa d'una insuficiència respiratòria. Des de la Fundació Enllaç, entitat en defensa dels drets i la dignitat de les persones grans LGTBI, s'han referit a De Fluvià com "un dels impulsors de la lluita dels drets de les persones LGTBI en temps tan difícils com la dictadura feixista que vam viure durant 40 anys en aquest país. De conviccions fermes, ha tingut una constància i un entusiasme que l’han fet estar present en la vida de l’activisme durant dècades i ser promotor i participant d’infinitud d’iniciatives”.

Un lluitador incansable

El 1970, Armand de Fluvià va participar, en plena dictadura franquista, en la fundació del Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), que va ser el germen del Front d’Alliberament Gai de Catalunya el 1975. L’organització, destacada pel seu activisme, va ser la que va promoure les mobilitzacions i l’acció política per la derogació de la Llei de perillositat social segons la qual es perseguia i empresonava les persones LGTBI. Armand de Fluvià va participar activament en aquesta lluita contra la Llei de Perillositat Social i en el manifest del FAGC, declaració fundacional i plataforma reivindicativa del moviment LGTBI. 

Des de la Fundació Enllaç, de la qual va ser un dels promotors, es refereixen a De Fluvià com un  "lluitador incansable, divulgador i promotor de noves lluites i iniciatives per millorar la vida de les persones LGTBI i garantir els seus drets".  

Heraldista reconegut

D'Armand de Fluvià també en destaca la tasca en l'àmbit de l'heràldica i la genealogia. Estava especialitzat en Catalunya i la Corona d’Aragó i va ser fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària (1983), de la qual va ser president fins al 2007. També ha estat assessor de diferents organismes públics d’arxivística de Barcelona i Catalunya. Entre les seves publicacions més destacades hi ha el Diccionari general d’heràldica (1982), amb pròleg de Martí de Riquer, el Diccionari heràldic. Índex de les càrregues heràldiques de l’Adarga Catalana (1987), amb pròleg de Faustino Menéndez Pidal, Origen i escuts de cognoms catalans (1989), Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya. Cronologia de comtes i vescomtes (1989), Els quatre pals. L’escut dels comtes de Barcelona (1994), A la recerca dels avantpassats. Manual de genealogia (1995), amb pròleg d’Antoni Pladevall, Nobiliari del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya (1998), amb Lluís de Bru de Sala i de Valls, i Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya (1998). 

Una d'aquestes obres, Els quatre pals: l’escut dels comtes de Barcelona, la va publicar per evitar un canvi en l'escut de la capital catalana. En una entrevista a Vilaweb el juny de 2021, De Fluvià explicava com va evitar la modernització de l'escut: "La genealogia i l’heràldica són uns camps molt desconeguts per la gent, però hem fet força feina. L’ajuntament va voler modernitzar l’escut, però com que no en sabien gens, van aprovar un escut que en comptes dels quatre pals en tenia dos. Era una barbaritat. Vaig començar una campanya amb articles en contra i un llibre, Els quatre pals: l’escut dels comtes de Barcelona, i vam posar un contenciós administratiu contra la resolució. Vam guanyar".

De monàrquic a republicà per culpa d'un rei

Armand de Fluvià era un home monàrquic i, de fet, durant el franquisme això el va portar a la presó. En una entrevista a El Temps, De Fluvià recordava que tot i ser monàrquic era contrari a la dictadura; "Volíem una monarquia moderna, liberal, democràtica. Jo repartia propaganda monàrquica. Sempre anava amb propaganda a la mà i quan veia un cotxe amb una finestra oberta, li’n donava". De fet, Armand de Fluvià va ser membre del secretariat polític de Joan de Borbó (1913 - 1993), a qui descrivia com "un home molt agradable, que m’encantava. La persona a qui més temia Franco era don Joan. Representava una institució que era contrària al seu règim".

Però tot això va canviar i De Fluvià va fer el pas al republicanisme, tot va passar després de conèixer Joan Carles I, el pare de l'actual Rei, Felip VI. De Fluvià ho tenia clar: "És un tarambana", explicava en la citada entrevista. És més, afegia que va ser al seu casament i altres festes. "En un moment li vaig dir que seria convenient que hi aparegués el català, i ell em va dir: 'sí, home, i el gallec i el basc'. Això ja demostra com era. No estava a l'altura del que hauria de ser. Abans era monàrquic i ara soc republicà, crec que he avançat. Abans era espanyolista i ara soc independentista. I abans era catòlic i ara soc ateu", sentenciava De Fluvià.

Una llarga llista de premis

Al llarg de la seva vida ha rebut premis i reconeixements diversos tant pel vessant d’heraldista i genealogista com pel d’activista LGTBI. Destaquen, entre altres: la Creu de Sant Jordi (2000) de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Honor de Barcelona (2008), la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona, els premis 17 de Maig de l’Observatori contra la LGTBI-fòbia (2018), el premi 17 de maig a les llibertats públiques i drets civils de la UGT (2019) i la Medalla a la Promoció dels Valors d'Igualtat (2020) concedida pel Ministeri d’Igualtat espanyol. En l’actualitat era president d’Honor del Casal Lambda i de la Fundació Enllaç.

Adeu a De Fluvià

Poc després de fer-se pública la mort de l'heraldista i referent de la lluita per l'alliberament gai, les xarxes socials s'han omplert de missatges de condol per a la família i de comiat per al difunt. Entre d'altres, del president del Govern, Salvador Illa, del president a l'exili Carles Puigdemont, de l'expresident Pere Aragonès, el regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Coronas, del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, de Carla Antonelli, la primera dona transexual amb un càrrec legislatiu a Espanya o el doctor Jaume Padrós. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!