El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha mort aquesta matinada als 75 anys. Portava setmanes ingressat arran d'una llaga a l'estómac, que va obligar-lo a internar a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'hospital Josep Trueta de Girona. A mitjans de març, el Bisbat va informar que després d'uns dies en què semblava que hi havia una progressiva millora, de cop Francesc Pardo va tornar a empitjorar i va entrar en situació crítica. Aquesta nit, el bisbe de Girona ha mort a l'hospital. Portava més de tretze anys al capdavant de la diòcesi. El Papa Benet XVI el va nomenar el 16 de juliol del 2008 i va prendre possessió del càrrec a mitjans d'octubre.
Francesc Pardo va néixer a Torrelles de Foix (diòcesi de Sant Feliu de Llobregat/Alt Penedès) el 26 de juny del 1946. Va estudiar a la Facultat de Teologia de Catalunya i va ser ordenat sacerdot el 1973. Va exercir diversos càrrecs a l'arxidiòcesi de Barcelona. Entre els anys 1973 i 1980 va ser coadjutor de les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat, de Vilafranca del Penedès (població d'on en va ser arxipreste 1979-1980); posteriorment, i del 1980 al 1987, va ser rector de Sant Sadurní d'Anoia (on va fundar una cooperativa que va promoure la construcció de 70 habitatges socials), consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC (1982-1986). L'any 1983 va ser nomenat també rector de Monistrol d'Anoia. Entre els anys 1990 i 1993 va ser vicari episcopal de la zona del Penedès, Anoia i Garraf, i del 1993 al 2006 va exercir com a director del Centre d'Estudis Pastorals de les diòcesis de Catalunya. El 1997 va esdevenir rector de Sant Esteve de Granollers i entre 1999 i 2004 va ser arxipreste de Granollers, tasca que va compaginar entre 2001 i 2004 amb la de vicari episcopal del Vallès Oriental. En crear-se el bisbat de Terrassa s'hi va incorporar com a prevere, i hi va assumir els càrrecs de Vicari General de Pastoral i Delegat Episcopal per a l'Economia (2004), alhora que va continuar com a rector de Granollers.
Pardo i l'independentisme
El 16 de juliol del 2008 es va fer públic el seu nomenament per a ocupar la seu vacant de Girona, i va ser ordenat bisbe el diumenge 19 d'octubre del 2008 en una cerimònia amb el nunci, dos cardenals, setze bisbes, dos-cents capellans i els abats de Montserrat i Poblet. L'octubre el bisbe Pardo va demanar l'alliberament dels líders polítics i socials empresonats i condemnats amb penes de presó i inhabilitació per l'1-O. "La misericòrdia no va contra la justícia, sinó que la perfecciona, la humanitza, i és la màxima expressió de la saviesa" i "ara té noms com mesura capacitat de perdó, necessitat de diàleg i afermar la convivència", va expressar durant una homilia de la missa de Sant Narcís a Girona.
En una altra ocasió, el bisbe també va parlar del dictador Francisco Franco durant una entrevista: "Franco no ha de ser enterrat en una basílica", va dir amb contundència en ser preguntat per on s'havien de dipositar les restes del dictador. Pardo va justificar aquest posicionament argumentant que l'interior d'esglésies o basíliques poden ser considerats "llocs d'honor", i va considerar que les seves restes haurien de traslladar-se a un cementiri. El bisbe va afegir que, malgrat que "tota persona té dret a ser enterrada", entenia que si un dictador és enterrat en "un lloc de fàcil visita, com una església", podia resultar "inacceptable per a la població".