Carlos Ferrando, una llegenda de la premsa rosa, pioner de la crònica social, ha mort als 76 anys a Madrid. Ha estat una mort inesperada, el periodista es trobava bé de salut, segons relaten els seus amics, que han quedat consternats, com el món de les notícies del cor, que ha rebut amb sorpresa i desolació la notícia que ha avançat Libertad Digital. Ferrando no responia a les trucades dels seus amics i es va aixecar la veu d’alarma. L’actriu Alejandra Grepi, íntima del periodista i una les persones del cercle d’amistats que tenia clau de la casa de Ferrando, va ser qui va anar al domicili perquè era l’única que es trobava a Madrid. Quan ha entrat a l’habitatge, encara el va trobar deshidratat però amb vida. Tenia el pols molt dèbil i els serveis d’emergència van intentar reanimar-lo, però sense èxit. El cos de Carlos Ferrando ha estat traslladat a l'Institut Anatòmic Forense on se li practicarà l'autòpsia per determinar les causes de la mort, tot i que alguns mitjans asseguraven que ha pogut deure's als efectes d'un cop de calor.

Ferrando feia uns anys que estava retirat, tot i que encara realitzava alguna col·laboració televisiva de tant en tant. Tenia un fidel entorn i amics que el cuidaven i estaven pendents d'ell, per això es van començar a preocupar quan el periodista, tot i que no sempre estava pendent del mòbil, no donava senyals de vida ni responia les trucades. Entre aquests amics es trobaven Alejandra Grepi, César Heinrich, Álex Gutierrez, la periodista Karmele Eizaguirre i el seu marit John Zabala, que han quedat molt afectats. Ells són els que han estat al seu costat i els que han gaudit de la companyia i de les innumerables anècdotes que havia acumulat Ferrando durant tots els anys en el que ha seguit de la vida dels famosos  grans estrelles, amb algunes de les quals va compartir amistat, com Rocío Jurado, Sara Montiel, Pedro Almodóvar, al qui li va presentar a Penélope Cruz.

Tot i que Ferrando tenia un germà i una neboda amb els que no tenia tracte, els amics es consideren la seva veritable família i estan pendents de la decisió del jutge i de la Policia per fer-se càrrec de les restes mortals, que s'incineraran, i assumiran totes les despeses, segons explica la revista Lecturas. El seu entorn ha explicat que Ferrando, que tenia fòbia als quiròfans i a les agulles, s'havia operat dos cops d'una hèrnia discal que li havia provocat molts dolors, però tot havia anat bé i semblava que s'havia recuperat perfectament. 

Referent i amb un estil inconfusible

Carlos Ferrando va néixer a Cartagena el 1948 i quan tenia quatre anys es va traslladar amb la família a viure a Sabadell. En 1969 es va instal·lar definitivament a Madrid, on va desenvolupar tota la seva carrera professional. En un principi, va exercir com a secretari de l'actriu Esperanza Roy i també va ser cap de premsa de Pedro Almodóvar, Ana Belén i Imanol Arias abans de començar a fer-se un nom com a periodista. Va escriure de cinema a la revista Fotogramas, i posteriorment es va especialitzar en la crònica social i la premsa rosa a Diario 16, però el salt a la popularitat el va donar com a col·laborador de televisió. El 1997 va aparèixer al programa De domingo a domingo, presentat per Belinda Washington a Telecinco, i un any després la seva fama es va amplificar quan Javier Sardà el va fitxar per comentar la crònica social de Crónicas Marcianas, però només va durar un any perquè no compartia la línia sensacionalista del programa. També va col·laborar en programes com Sálvame y ¡Qué tiempo tan feliz!, al costat de María Teresa Campos.

Ferrando és considerat un referent i pioner com Jesús Mariñas, al que el va unir una gran amistat. Va crear escola pel seu estil inconfusible, irònic, incisiu, mordaç i vehement, tan inconfusible com el puro que l'acompanyava, i va acabar molt desenganyat de la professió, sentiments que va plasmar en el llibre que va publicar fa dos anys, La delgada línia rosa.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!