Garry Marshall, director de "Pretty Woman" i creador del clàssic de la televisió nord-americana "Happy Days", ha mort avui a Burbank (Califòrnia) als 81 anys a causa de complicacions de pulmonia, ha informat el seu publicista, Michelle Bega.
A l'expedient de Marshall com a realitzador també figuren "Frankie i Johnny" (1991), "Núvia a la fuga" (1999), "Princesa per sorpresa" (2001), "Històries de San Valentín" (2010), "Nit de final d'any" (2011) i la recent "El dia de la mare", estrenada a l'abril.
Marshall es va caracteritzar per comptar gairebé sempre a les seves pel·lícules amb l'actor d'origen porto-riqueny Héctor Elizondo, al qual considerava el seu amulet de la bona sort.
Als EUA va deixar també un gran record amb "Happy Days", la sèrie número u del país entre 1976 i 1977, amb personatges inoblidables com "The Fonz" (Harry Winkler) que es va convertir en tot un fenomen cultural.
Per a televisió també va crear èxits com "The Odd Couple", "Laverne and Shirley" i "Mork and Mindy", a més d'intervenir en els guions de capítols de "Make Room for Daddy", "The Joey Bishop Show", "The Lucy Show", "Love", "American Style i "The Dick Van Dyke Show", entre d'altres.
Marshall va desenvolupar i va crear 14 sèries i va produir més de 1.000 episodis per a televisió. Va aconseguir cinc nominacions als Emmy i va ingressar al Saló de la Fama de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Televisió el 1997.
"Les seves sèries són miralls gentils, generosos i còmics on es reflecteix l'Amèrica de mitjans de segle", va dir Christopher Keyser, president del Sindicat de Guionistes dels EUA, el 2014, abans de retre homenatge a Marshall per la seva cursa televisiva. "I ningú no és millor ni més divertit que ell a l'hora de plasmar el que són les amistats", va recalcar.
Marshall, germà de la cineasta Penny Marshall, estava casat amb Barbara Sue Marshall des de 1963. Deixa tres fills i sis néts.
'Pretty Woman'
"Pretty Woman", el conte de fades cinematogràfic de la dècada de 1990, va convertir Julia Roberts en "la núvia d'Amèrica" i va ratificar Richard Gere com un dels grans seductors de Hollywood. Per a molts, es tracta de la comèdia romàntica per excel·lència.
"Julia era jove però no tenia por", va recordar Marshall en una ocasió. "Òbviament, es menjava la pantalla. Veure-la créixer ha estat un dels meus grans plaers", va agregar.
La cinta va recaptar en taquilla 463 milions de dòlars i li va obrir les portes de la fama a Roberts, que es va emportar el Globus d'Or i la seva segona nominació a l'Òscar després de "Magnòlies d'acer" (1989).
El film explica com un advocat d'èxit i multimilionari s'enamora d'una prostituta, una història d'amor que va ser entesa com una reinvenció del conte clàssic de la Ventafocs o una versió moderna de "Pygmalion".
Marshall va repetir l'èxit de "Pretty Woman" aparellant una vegada més a Roberts i Gere a "Novia a la fuga" gairebé una dècada després (1999), una altra comèdia romàntica que va ingressar més de 300 milions de dòlars a tot el món. Altres títols de repercussió comercial per a ell van ser "Princesa per sorpresa" i la seva seqüela, que juntes van sumar 300 milions de dòlars i van convertir en estrella a Anne Hathaway.
En la recta final de la seva cursa va apostar per la fórmula de reunir a un repartiment atapeït d'estrelles en cintes que giraven al voltant d'una data popular com "Històries de San Valentín", "Nit de final d'any" i "El dia de la mare", que generalment li van propiciar crítiques negatives però es van confirmar com a obres atractives per al públic. Julia Roberts apareixia tant en "Històries de San Valentín" com "El dia de la mare".