La històrica militant del PSUC, lluitadora antifranquista i fundadora de l'Associació Dones del 36, María Salvo, va morir ahir a Barcelona als 100 anys d'edat. Salvo fa formar part de la llista electoral de l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, anava en la posició número 41. Colau ha lamentat la mort de la que va ser expresidenta de l'Associació Catalana de Presos Polítics del Franquisme (ACEPF), i ha qualificat Salvo de "dona lliure, forta, lúcida i generosa".

A través de twitter li ha dedicat aquestes paraules: "Adéu estimada amiga. Fins sempre Maria Salvo. La millor, la més bonica, la dona lliure, forta, lúcida i generosa que totes voldríem ser. Gràcies Maria perquè pel que tu vas ser, moltes altres podrem seguir avançant. Et recordarem i t'estimarem sempre". Dues fotos en blanc i negre molt emotives han acompanyat el comiat.

El conseller Raül Romeva, des de la presó, també ha escrit: "Tristesa en saber la mort de Maria Salvo. Gràcies, Maria, per haver-nos ensenyat durant més de 100 anys a combatre el feixisme i a no rendir-nos. Et quedes amb nosaltres. No t'oblidarem, no us podrem oblidar mai. Descansa en pau". 

El president del Parlament, Roger Torrent, també ha recordat a la lluitadora antifranquista: "Ens ha deixat una gran dona, una lluitadora per la llibertat i per la memòria. Que el seu sacrifici i la seva lluita no caiguin en l'oblit!". I la consellera de Justícia, Ester Capella, ha recordat que Salvo va ser la presidenta de l'Associació d'Expresos Polítics del Franquisme "i per a moltes de nosaltres un referent".

Altres formacions polítiques també han donat el pèsam per la mort de Salvo, com la Cup: "Una trista notícia. Ens deixa la lluitadora antifranquista Maria Salvo. Una forta abraçada a familiars, amistats i companyes". També institucions com la Universitat Politècnica de Catalunya: "Ens ha deixat Maria Salvo, que va ser investida Honoris Causa per la UPC per la seva implicació en la lluita antifranquista i el seu paper en la recuperació de la democràcia. Descansi en pau".

L'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme (ACEPF) ha informat de la mort de Salvo en un comunicat en què recorda que el passat mes de maig la difunta va rebre un calorós homenatge pel seu centenari. "Vam tenir l'oportunitat de recordar la seva trajectòria centenària. Una vida llarga, dura, difícil, però també d'una vida intensa, plena de sentit, sempre lluitant contra la injustícia, per aconseguir una societat sense explotadors ni explotats, una societat de lliures i iguals, on la dona no estigui situada en un pla inferior, en definitiva, lluitant sempre per un món millor".

De Salvo, l'associació ha destacat que "va pagar un preu molt alt pel seu compromís. Els setze anys que va estar empresonada, les tortures que va suportar, les conseqüències que va haver de patir, han marcat la seva vida, que durant molts anys va compartir, feliç, amb el seu company Domènec Serra, un home extraordinari amb el qual coincidien en idees, treball polític, militància al PSUC i filosofia de vida".

Una vida lligada a la lluita pels drets democràtics

L'any 2005 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi. Filla d'un fuster ebenista que participava en moviments obrers i d'una mestressa de casa, catòlica practicant i analfabeta, va viure la seva infància al barri de Les Corts, on, quan va complir 13 anys, va deixar l'escola per començar a treballar de portera en una finca i després va ser costurera i planxadora. El 1935 va començar a freqüentar els centres culturals d'Esquerra Republicana, però influenciada per la nòvia del seu germà gran va ingressar finalment a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC).

El 1936 es va afiliar a la UGT i el 1938 es va fer càrrec del comitè de propaganda a Barcelona de la JSUC, encara que un any més tard va haver d'exiliar-se a França, on va estar internada en camps de concentració fins que va ser obligada a tornar a Espanya i el 1941 va ser detinguda a Madrid i empresonada a la presó de Les Corts de Barcelona i condemnada per un tribunal militar a 30 anys de presó. Va passar 16 anys presa a Saragossa, Madrid i Segòvia i en ser alliberada va ser desterrada a Santander, on, com a membre clandestí del PSUC, va lluitar contra el franquisme i va aconseguir tornar a Barcelona.