L'arquitecte Oriol Bohigas i Guardiola (Barcelona, 1925) ha mort als 95 anys. Bohigas va ser un dels pares de l'urbanisme modern i olímpic de Barcelona i va impulsar projectes urbans que van transformar la fesomia de la ciutat durant els anys vuitanta. Part del seu llegat és que va aconseguir projectar una Barcelona oberta cap al mar. Una de les seves idees era "higienitzar el centre i monumentalitzar la perifèria", tal com plasma al llibre 'Reconstrucción de Barcelona'.

Bohigas fou delegat d'Urbanisme de l'Ajuntament entre els anys 1980 i 1984 i va ser regidor de Cultura del consistori entre el 1991 i el 1994. Més enllà de la seva empremta en l'arquitectura barcelonina i de ser el cervell d'aquesta transformació urbana de Barcelona, també va fundar el grup editorial Edicions 62, que va presidir entre el 1975 i el 1992. A això cal sumar que va ser president de la Fundació Joan Miró (1981-1988) i també de l'Ateneu Barcelonès, una etapa que va durar vuit anys (del 2003 al 2011).

Llegat en l'arquitectura

Oriol Bohigas es va graduar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, òrgan que més tard va dirigir entre el 1977 i 1980 i del que també en fou professor. Juntament amb Josep Martorell i David Mackay, van crear MBM Arquitectes. Amb aquesta firma, Bohigas va arribar a dissenyar projectes com la casa Meridiana, l'Illa Pallars, la reordenació del Port Olímpic o l'impuls de la Vila Olímpica. També destaquen el Disseny Hub, ubicat a la plaça de les Glòries, o l'edifici de l'editorial RBA. Justament el mes de setembre, l'arquitecte feia entrega del seu fons documental a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

A la llista de treballs arquitectònics cal sumar, per exemple, la seu de l'Editorial Destino a Badalona, el Palau Nou de la Rambla de barcelona, el Tecnocampus de Mataró, la seu de l'UGT a Barcelona, la reconstrucció de les casernes Roger de Llúria de la capital catalana o la remodelació de l'estació de metro del Liceu. Més enllà de Barcelona i Catalunya, també va ser l'ideòleg d'un edifici d'habitatges a la Kochstrasse de Berlín i del Pavelló del Futur de Sevilla per a l'Exposició Universal.

Entre les distincions i reconeixements per la seva dilatada i exitosa trajectòria, hi ha la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona (1986), la Medalla d'Urbanisme de l'Académie d'Architecture de París (1988), la Medalla d'Or de l'Arquitectura del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España (1990), la Creu de Sant Jordi (1991), el Premi Nacional d'Arquitectura (2006) o el Premi Nacional de Cultura (2011).

D'esquerres i republicà, Oriol Bohigas era part de la Gauche Divine de la ciutat.

Referent pel país

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha publicat a Twitter després de conèixer la mort de Bohigas: "Adéu al gran transformador de Barcelona. A l'arquitecte de mirada llarga. A l'intel·lectual compromès. Ha mort un referent pel país. Descansa en pau".

 

Imatge principal: Oriol Bohigas, en un acte de reconeixement a la seva trajectòria a la Universitat Politècnica de Catalunya. ACN.