El qui va ser primer cap de Govern de la història d’Andorra, Òscar Ribas, ha mort aquest divendres a l'edat de 84 anys a la seva residència a Sant Julià de Lòria. Ribas no només és reconegut pel seu paper fonamental en la institucionalització democràtica d'Andorra, sinó també per haver portat el català a l’assemblea general de l’Organització de Nacions Unides.

Va ser escollit primer responsable de l’executiu andorrà el 1982 i va ser una figura clau en l’impuls de la Constitució, que es va aprovar l’any 1993. A més, va tenir un paper transcendental al món empresarial del Principat, i la seva trajectòria en aquest sentit va estar especialment lligada al sector del tabac i la banca. 

La seva mort ha causat una profunda commoció, i diverses formacions polítiques i institucions i personalitats del país estan mostrant les seves condolences a través de diferents fòrums, especialment via xarxes socials.

El Govern andorrà també ha mostrat el seu condol via Twitter i ha anunciat que el consell de ministres es reunirà aquest dissabte per decretar el dol nacional. S'ha avançat que hauria de ser equivalent al recentment acordat per la mort de l'ex-copríncep francès Valéry Giscard d'Estaign. 

El Consell General li retrà un tribut el pròxim dilluns durant la sessió tradicional de Sant Tomàs. D'altra banda, el funeral està previst per demà diumenge a les 10 del matí a l'església de Sant Julià i Sant Germà (al mateix Sant Julià de Lòria), amb presència limitada a la família pel compliment de les mesures de seguretat de la Covid.  

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, s'ha unit a les mostres de respecte via Twitter. El vicepresident ha reconegut també el seu paper en el reconeixement d'Andorra i de la llengua catalana. 

També ha donat el condol el president a l'exili, Carles Puigdemont, que ha recordat el seu discurs a l'ONU. 

Òscar Ribas va ser escollit conseller general el 1971, càrrec pel qual va ser reelegit el 1975. Posteriorment, va ser designat per encarregar-se de la cartera de Finances. El gener del 1982, va convertir-se en el primer cap de Govern d’Andorra, càrrec del qual va dimitir el 1984 després que el Consell General no acceptés les propostes de reforma institucional i econòmica del Principat, entre elles la creació d’una Constitució.

No va ser fins a l'any 1990 que va tornar a l’edifici administratiu i va poder impulsar el procés d’elaboració de la Carta Magna. Una de les primeres fites d’aquest segon mandat va ser la signatura de l’acord duaner amb la Unió Europea, que havia negociat el seu antecessor, el també polític lauredià Josep Pintat. Posteriorment, també va rubricar el tractat bilateral amb França i Espanya.

Finalment, l’any 1993 es va aprovar la Constitució. Ribas va protagonitzar, el 28 de juliol, el primer discurs d’un mandatari andorrà davant les Nacions Unides, va ser el primer discurs oficial que s'hi pronunciava en català. 

Tot i que les eleccions de finals de 1993 el van tornar a convertir en cap de Govern, el càrrec li va durar menys d'un any. El novembre del 1994 es va sotmetre a una moció de confiança, basada en el projecte de noves reformes econòmiques i en especial en la necessitat de promulgació d'una Llei general tributària. La va perdre i, per tant, va haver de dimitir i va ser substituït pel cap de Govern entre 1994 i 2005, Marc Forné.