El periodista, escriptor i corresponsal de guerra, Ramón Lobo, ha mort als 68 anys, víctima d'un càncer de pulmó. La seva carrera en el món del periodisme internacional ha estat llarga i influent, cobrint conflictes clau del segle XX i XXI a Croàcia, Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina, Albània, Txetxènia, Iraq, Argentina, Haití, Ruanda, Nigèria, Guinea Equatorial, Sierra Leone, Uganda, Congo, Zimbàbue, Namíbia i Filipines. La seva figura i la seva obra periodística i literària ha inspirat centenars de persones, moltes de les quals acomiaden avui Lobo.
Diversos companys de professió de Lobo han recorregut a les xarxes socials o a les pàgines dels diaris per dedicar-li un últim adeu. També s'han sumat als condols diversos polítics, com el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, qui ha destacat que el periodista "va honrar la seva professió" i per això serà "sempre recordat".
Día negro
— mikel ayestaran (@mikelayestaran) August 2, 2023
Día de mierda para la información internacional#RamonLobo
Vivió como murió: derrochando inteligencia, dignidad, sentido común y humor negro. Como te vamos a echar de menos, Lobo bueno. Gracias por convertirte en un referente moral en tiempos oscuros. Tus amigos somos ahora somos un poco más náufragos. #RamonLobo #❤️❤️❤️
— Monica G. Prieto (@monicagprieto) August 2, 2023
Una vida en moviment
Lobo va néixer a Veneçuela el 1955 i es va mudar a Espanya amb cinc anys. Més tard, el 1975 es va matricular a la llicenciatura de periodisme a la Universitat Complutense de Madrid, i va passar per diversos mitjans de comunicació com l'agència Pyresa, Ràdio Intercontinental, Heraldo de Aragón, Radio 80, Actual, La Voz de América, Expansión, Cinco Días, La Gaceta de los Negocios i El Sol.
Tanmateix, no va ser fins al 1992 que va posar un peu a la redacció de El País, que es va convertir en la seva casa durant 20 anys. Allà va ser redactor de la secció d'internacional cobrint conflictes en multitud de països. Malgrat que el seu extens currículum no acaba a les pàgines de El País. El 2012 es va incorporar com a col·laborador al programa de Cadena Ser, A vivir que son dos días. A més va col·laborar a elDiario.es entre 2014 i 2019, així com a Jot Down, InfoLibre, El Periódico.
Aquesta llarguíssima carrera ha estat recurrentment reconeguda amb diversos premis com Cirilo Rodríguez (2001); Intercultura a la Convivència a Melilla (2005); José Manuel Porquet (2010); José Manuel Porquet (2010); Premi del Club Internacional de Premsa (2013); Premi internacional Càtedra Manu Leguineche (2022).