Comiat dolorós aquest divendres per a l'Amical de Mauthausen, associació que agrupa els republicans espanyols deportats als camps de concentració de l'Alemanya nazi i els seus familiars i amics. La història i expresidenta de l'entitat Rosa Toran ha mort als 75 anys a conseqüència d’una greu malaltia. De fet, aquesta situació ja li havia impedit participar recentment als actes del 78è aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen, on van ser deportats la majoria d'espanyols.
Nascuda a Manresa el 1947, Toran no va viure en primera persona una de les etapes més fosques del continent europeu i de tot el món, però sí que en va patir les conseqüències. Els seus pares i oncles van ser represaliats pel règim franquista a Espanya, i el seu oncle va ser deportat precisament al camp de concentració de Mauthausen, on va morir a mans del nazisme. Com a víctima de tots dos règims totalitaris, no va dubtar a situar aquesta condició al centre de la seva atenció. L’any 1983 es va doctorar en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, i va investigar especialment sobre la deportació dels republicans espanyols als camps nazis i la seva vida en aquestes presons.
Posteriorment, va convertir-se en presidenta de l’Amical de Mauthausen i va ser comissària de diverses exposicions relacionades. També va publicar diversos llibres d'aquesta temàtica, com ara ‘Vida i mort dels republicans als camps nazis’, ‘Mauthausen: crònica gràfica d'un camp de concentració’ i ‘Els camps de concentració nazis: paraules contra l'oblit’. Va ser professora d'història en diversos instituts, i va parar l'atenció a altres temàtiques històriques, com ara la política municipal de l'Ajuntament de Barcelona durant la Restauració Borbònica i la Segona República, així com l'acció política de les dones.
Moltes obres les va fer en col·laboració amb Cèlia Cañellas, amb qui va publicar diversos llibres i col·laborat en moltes obres col·lectives. També va col·laborar amb regularitat en premsa i revistes especialitzades. I no se li van escapar els premis. L'any 1988 va obtenir la Borsa d'Estudis Agustí Duran i Sanpere, en el marc dels Premis Ciutat de Barcelona. L'any 2003 va guanyar el primer Premi Leonor Serrano i Pablo, d'història de l'educació, pel llibre ‘Dolors Piera, mestra, política i exiliada’, amb Cèlia Cañellas Julià. L'any 2015 va guanyar el premi Bages de Cultura per la seva trajectòria professional i pels seus treballs sobre els republicans que van lluitar contra el nazisme a França. El 2021, amb Cèlia Cañellas, va publicar l'obra ‘Hilda Agostini. Les armes de la raó d'una mestra republicana, protestant i maçona’, que va rebre el Premi Bones Lletres d'Assaig Humanístic, concedit per Grup 62 i l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.
"Un referent insubstituïble "
En un comunicat, l'Amical de Mauthausen ha destacat la figura de Rosa Toran com "un referent insubstituïble pel seu coneixement, rigor, coherència, mestratge, generositat i amistat". "La seva absència suposa una gran pèrdua per a la família de la deportació republicana", han lamentat. L'Ajuntament del Masnou, ciutat on ha viscut els últims 30 anys de la seva vida, també ha recordat la historiadora, recordant-la com a "generosa i metòdica en les seves investigacions", i destacant les seves recents publicacions sobre la història local.