El famós físic britànic Stephen Hawking, una de les millors ments científiques del món, ha mort avui a l'edat de 76 anys, segons ha confirmat la seva família en un comunicat. En la declaració, els seus fills Lucy, Robert i Tim han informat que ha mort en pau a la seva casa de Cambridge, al Regne Unit, a primera hora aquest dimecres.
"Estem profundament tristos que el nostre estimat pare hagi mort avui", afirmen els familiars, que recorden que va ser "un gran científic i un home extraordinari de qui la seva feina i llegat perduraran per molts anys".
Els fills remarquen que "el seu coratge i persistència amb la seva brillantor i el seu humor van inspirar la gent a tot el món".
"Una vegada va dir que aquest no seria un gran univers si no fos la llar de la persones que estimes", comenten, per ressaltar que l'estranyaran "per sempre". Hawking va ser un físic teòric, astrofísic, cosmòleg i divulgador, que patia una malaltia motoneuronal vinculada amb l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA).
Els secrets de l'univers
La malaltia es va anar agreujant amb el pas del temps fins que va quedar pràcticament paralitzat i això el va forçar a comunicar-se a través d'un aparell que reproduïa la seva veu, que no li va impedir de continuar indagant en els secrets de l'univers.
Recentment, el científic britànic va divulgar un informe en profunditat sobre els forats negres, el tema que més va investigar al llarg de la seva vida. Va ser en una entrevista amb Neil deGrasse Tyson per al programa de televisió Star Talk en National Geographic Channel, on va subratllar que abans del "Big Bang" no es va produir res.
Hawking va escriure "Breu història del temps", que va arrasar en vendes a nivell internacional, i el va convertir en una de les celebritats més importants del món científic des d'Albert Einstein. Malgrat els seus problemes de salut, que van començar a agreujar-se quan tenia 21 anys, Hawking ha viscut durant més de mig segle amb una patologia que moltes vegades precipita una mort prematura.
Va néixer el 8 de gener de 1942 a Oxford i es va convertir en una de les figures més influents en el món de la ciència, no només com a teòric i astrofísic, sinó també com a divulgador científic.