El ninotaire Toni Batllori ha mort aquesta nit passada al seu domicili de Teià, al Maresme. Batllori era conegut per la seva tira diària que publicava a la secció de política de La Vanguardia des de 1994. Segons ha publicat el propi mitjà, el ninotaire ha mort hores després d'entregar la seva tira diària, dedicada a la despesa en defensa i armes. Batllori va néixer a Barcelona el 1951 i feia més de 30 anys que col·laborava a La Vanguardia. Encara que el 1991 va començar a fer alguna col·laboració esporàdica per aquest diari, la seva incorporació definitiva a la secció de política va ser el 1994 amb la seva tira Ninots.

La vocació a Toni Batllori li venia de família ja que era fill del també dibuixant Antoni Batllori Jofré. Batllori fill va començar a publicar a finals dels anys 70 en revistes com El Patufet o El Papus, un setmanari satíric on també es van formar altres dibuixants de la seva generació. Premiat el 2007 amb el premi Ciutat de Barcelona, Batllori era conegut per l'agudesa de les seves vinyetes i el seu esforç per vincular la seva feina a l'actualitat política (cal tenir en compte que dibuixava a diari). A banda de les tires còmiques, Batllori també ha estat pintor i escultor, i havia rebut premis com el Manuel Salas i Ferré (2000), Gat Perich (2004), Junceda (2004) i el Premi Nacional de Comunicació (2015).

batllori
La darrera tira de Batllori, publicada aquest mateix dissabte

Adéu dels seus companys

El director de La Vanguardia, Jordi Juan, s'ha acomiadat de Batllori en declaracions a RAC1 on l'ha volgut recordar, visiblement emocionat, com una persona "encantadora, llesta i intel·ligent". Juan ha explicat que el ninotaire estava malalt en estat greu i que feia temps que tenia problemes per parlar i que per això, darrerament, s'havien de comunicar via correu electrònic. El director del diari ha lamentat la pèrdua del seu amic i ha admès que la seva figura no es pot substituir: "Crec que és impossible trobar una persona que pugui fer la seva feina". 

En la matexa línia s'ha expressat un dels seus companys del diari, Magí Camps, el qual ha explicat que Batllori era dels últims en entregar la seva feina perquè sempre havia d'esperar a que tot estigués escrit per trobar la idea del seu dibuix. 

Al nivell dels més grans ninotaires

Toni Batllori es podria comparar perfectament amb noms tant grans com el de Jean-Jacques Sempé, el dibuixant francés conegut per les seves caricatures a la premsa mort aquest estiu passat. Sempé va il·lustrar gairebé un centenar de portades de la revista nord-americana The New Yorker. La mort de Batllori ha colpit a molts i el president del Govern, Pere Aragonès, ja s'ha acomiadat d'ell en un missatge al seu comte de Twitter.

Aragonès ha descrit Batllori com el ninotaire que "durant dècades ha retratat de forma lúdica i crítica l'actualitat del nostre país amb les seves vinyetes". El president ha enviat el seu condol a la família, amics i companys de professió. Per la seva banda, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha lamentat la "gran pèrdua" que suposa la mort de Batllori. L'ha descrit com "un gran il·lustrador que amb la seva mirada crítica fa 30 anys que ens posava davant el mirall de l'actualitat del país". El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que les vinyetes de Batllori "quedaran per sempre com un testimoni fidel de la vida política" d'Espanya. I ha afegit que trobarà a faltar el seu humor i la seva mirada sagaç sobre l'actualitat.