Ha mort l'últim soldat que quedava amb vida de les forces que van alliberar el camp d'extermini nazi d'Auschwitz en 1945, David Dushman. El soldat era de l'exèrcit de la Unió Soviètica i entrenador d'esgrima de gran renom després de la Segona Guerra Mundial.
El soviètic que va tombar la tanca
El soldat soviètic va morir en l'hospital de la capital de Baviera, Munic (Alemanya) la matinada d'aquest dissabte. Dushman va participar com a conductor de carros de combat en una de les batalles més importants de la Segona Guerra Mundial, a Stalingrad, l'actual Volgograd. També va tombar les tanques d'espines que rodejaven el camp d'extermini nazi d'Auschwitz, després va ser entrenador d'esgrima en la selecció femenina soviètica, entre 1952 i 1988.
Quan era professor d'esgrima també va patir l'atemptat contra l'equip israelià durant els Jocs Olímpics de Múnich de 1972.
L'últim testimoni
Amb motiu del seu 95 aniversari, la presidenta del centre d'innovació artística IKG, Charlotte Knobloch, va destacar "el que va haver de sofrir física i mentalment, però també el seu extraordinari rendiment i els excepcionals èxits que va poder celebrar". "En realitat aconsegueixen per a tres vides", va assenyalar Knobloch en un missatge publicat en la web de la IKG. Dushman havia estat nomenat membre honorari.
"Cada testimoni que ens deixa és una pèrdua, però el comiat de David Dushman és particularment dolorosa" i "amb ell perdem a un home valent, honrat i sincer", va dir la presidenta de la Comunitat Religiosa Israeliana de Munic i Alta Baviera (IKG), Charlotte Knobloch, en declaracions a AZ en expressar la seva tristesa.
Auschwitz
Auschwitz va estar operatiu des del juny de l'any 1940 fins al 27 de gener de 1945, quan va ser alliberat, i tenia com a objectiu la liquidació física però també moral de les víctimes. Les xifres esgarrifen: hi van passar 1,3 milions de deportats, en van sobreviure 200.000 i va arribar a tenir 70.000 presos alhora.
Situat a Birkenau per la seva bona comunicació ferroviària, comptava amb cambres de gas i forns crematoris que la van convertir en la ciutat de la mort. Un milió dels presos van ser jueus, pràcticament mig milió hongaresos. Però també van morir gitanos, presos polítics polonesos, homosexuals o les 999 adolescents eslovenes que les van enganyar dient que era una oferta de feina i van ser les primeres que van acabar esclavitzades.