Ha mort aquest dijous als 88 anys Maria Victòria Molins, coneguda com a Viqui Molins, monja barcelonina que va dedicar-se a les cures dels més vulnerables al barceloní barri del Raval, on va ajudar drogoaddictes i prostitutes al llarg d'algunes de les dècades més dures al cèntric districte de Ciutat Vella. Nascuda el 1936 a la Bonanova, en una família benestant i religiosa amb nou fills, amb 19 anys es va fer monja teresiana per ajudar els necessitats i amb el temps va esdevenir el que ella mateixa definia com a una monja "de carrer". Va ser una de les fundadores de l'Hospital de Campanya de Santa Anna de Barcelona, erigit el 2017 per atendre migrants, sense sostres i totes les persones en risc d'exclusió social. Molins va obtenir la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció de la Generalitat, per les seves tasques humanitàries.

Col·laboradora habitual de mitjans digitals com Catalunya Cristiana i Catalunya Religió amb incisius articles sobre l'Església, a més del seu vessant social pels desfavorits, Viqui Molins ha estat autora d'una seixantena de llibres de temàtiques variades com d'educació, problemàtiques socials o sobre la religiosa Santa Teresa. Fins i tot havia escrit crítica de pel·lícules i de literatura. De fet, quan va acabar el noviciat a la Companyia de Santa Teresa de Jesús, la polifacètica religiosa va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i durant anys es va dedicar a l'ensenyament en diverses escoles de la seva congregació, a Barcelona, València i Madrid. També va exercir tasques editorials, com a directora d'Edicions STJ. I inclús ha posat un peu en la política, ja que el 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per la demarcació de Barcelona.

Així i tot, el 1985, arran d'uns viatges a Llatinoamèrica i l'Àfrica, la religiosa va sentir una crida a canviar el seu estil de vida i la seva manera de professar la fe i va decidir viure al costat dels més vulnerables i dels marginats. Així ho explicava ella mateixa el juliol de l'any passat en una entrevista amb El Nacional: "Tot i que vaig començar dedicant-me a l’ensenyament, de seguida ho vaig portar cap al terreny que m’interessava. Als anys vuitanta em vaig començar a inventar sortides que no existien per endur-me els estudiants a les barraques de la ciutat. Després, un estiu vam anar a Angola, i l’estiu següent, a Nicaragua, a fer voluntariat. Allà hi vaig tenir una experiència fortíssima. Com més temps passava amb els més pobres, més m’adonava que la meva vocació eren ells".

Des de llavors, va demanar a la congregació un trasllat des del Col·legi Teresià del Ganduxer (Sarrià-Sant Gervasi) al Raval, i va compaginar les tasques intel·lectuals amb l'atenció a les persones en risc d'exclusió social del cèntric barri barceloní. Allà va atendre prostitutes i drogaddictes i, de fet, el 1995 se'n va anar a viure a aquest enclavament del Gòtic. Molins va assenyalar sempre la també monja Genoveva Masip com a referent de caritat i atenció als necessitats. El 2022, la seva seu al carrer de la Cera del Raval va haver de tancar per la seva avançada edat i per falta de relleu. La religiosa s'ha dedicat els seus darrers anys a col·laborar amb l'Hospital de Campanya de Santa Anna, que va ajudar a fundar el 2017. El 2023 va crear la Fundació Viqui Molins, pensada expressament per continuar amb el seu llegat i les seves tasques socials a Ciutat Vella quan ella ja no hi fos.

Creu de Sant Jordi, doctora honoris causa i escriptora adaptada al cinema amb èxit

Viqui Molins va ser també una figura mediàtica, per descomptat per les seves tasques socials, i també per la seva obra. El seu nom va ressonar també quan el director de cinema Javier Fesser va adaptar un llibre seu, "Alexia, historia de amor y dolor de una adolescente" (1987), per filmar l'exitosa pel·lícula "Camino", guanyadora del Goya a millor pel·lícula el 2008. La seva trajectòria també ha estat premiada: el 2015 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi, el màxim reconeixement de l'administració catalana; el mateix any va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Ramon Llull, centre privat religiós, a proposta de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés; i també aquell mateix estiu va ser pregonera de la Festa Major del Raval, el seu barri d'adopció durant anys.

Nombrosos missatges de condol, de la política a les entitats

En saber-se de la mort de Viqui Molins, nombroses personalitats han sortit a expressar el seu condol per la religiosa. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat d'ella que sempre es recordarà "la seva gran tasca ajudant les persones més vulnerables". Per la seva part, l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha enaltit la "petja en el cor" que deixa en milers de persones "la seva bondat i humanisme cristià" i també la seva "lleialtat insubornable a la Catalunya de la gent, especialment dels més desvalguts". També s'ha pronunciat el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, que ha valorat Molins com a un "referent d'humanisme cristià i de defensa de la igualtat en la dignitat de les persones". El secretari general juntaire, Jordi Turull, per la seva part, ha afirmat de Molins que era "absolutament exemplar i coherent amb la seva religiositat". També han emès comunicats de condol la Fundació Pere Tarrés o els Jesuïtes de Barcelona.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!