Diversos camions amb milicians revolucionaris de Monistrol van arribar a les portes del monestir de Montserrat poc després de la sublevació de 1936 per prendre el control de l'abadia. Els anarquistes tenien intenció d'incendiar-la i marxar, però un escamot d'agents dels Mossos d'Esquadra, replegats de tot Catalunya i enviats des de Barcelona la nit abans, ho va frenar. Una quinzena d'homes, amb el caporal Pere Montgai al capdavant, van prendre posicions el matí del 22 de juliol, sabent que els anarquistes i milicians del comitè local de Monistrol tenien intenció d'assaltar el monestir.
El conseller Ventura Gassol -de la Selva del Camp- havia ordenat la protecció del monestir, i la Generalitat havia signat un decret que assegurava que s'apropiava la titularitat del recinte per evitar que fos pres pels incontrolats, la majoria anarquistes de la CNT-FAI. Els monjos seguien a l'interior i ja havien amagat les imatges més emblemàtiques, per si la resistència oficial queia i els homes del comitè antifeixista aconseguien passar; entre d'altres, la Mare de Déu de Montserrat, la icònica Moreneta.
Els Mossos van barrar el pas als anarquistes
Els accessos estaven protegits pels Mossos, que van arribar al xoc, tot i que sense cap tret, contra els milicians. El caporal que portava la veu cantant va assegurar que ell s'havia convertit en l'autoritat al monestir, que ja era del poble, i que no hi havien de fer res allà, els del comitè local. Si bé anaven armats -part de l'arsenal robat de l'assalt a la caserna de Sant Andreu, a Barcelona- i amb camions protegits amb matalassos, i tenien ordres d'entrar a Montserrat i calar-hi foc, en veure que els Mossos tenien ordre d'evitar per totes totes l'accés dels anarquistes al monestir, que ja era formalment de la Generalitat de Catalunya, va fer desistir els milicians. Sense armes ni els objectes incendiaris que portaven per cremar Montserrat, van accedir en petits grups al recinte, i finalment van tornar a carregar els camions i van marxar de Montserrat. La història diu que fins i tot van degustar Aromes de Montserrat abans de tornar a baixar i dirigir-se cap a Osona, on tenien l'encàrrec de seguir cremant convents i esglésies.
L'acció ràpida de la Generalitat apropiant-se del monestir i haver desplegat una quinzena d'agents dels Mossos de tot Catalunya va evitar, en aquells dies polièdrics, la crema de Montserrat, i que, avui en dia, l'espai estigui com el coneixem i que no s'hagués de reconstruir, com ja va passar durant la Guerra del Francès, que fins a tres ocasions va ser saquejat. Els Mossos també es van desplegar a Santes Creus i a Poblet, entre altres punts estratègics de caire religiós per tot el país, per evitar que fossin convertits en cendres. La història dels agents que van protegir Montserrat i dels monjos -els Mossos tenien també la missió d'escortar els monjos fins a Barcelona, amagats com civils-, com altres membres de la cúpula eclesiàstica, com la del mateix Ventura Gassol, que va tenir fins i tot enfrontaments amb la FAI, i que va haver d'exiliar-se, ja és un altre capítol. Durant la guerra Montserrat va servir també de residència pels presidents Companys, Azaña o Negrín.
El vincle dels Mossos amb Montserrat
Aquests dies, coincidint amb les celebracions del Mil·lenari de Montserrat, els Mossos d'Esquadra han recordat aquest fil que uneix la policia de la Generalitat, amb més de 300 anys d'història, amb el monestir més emblemàtic del nostre país. Amb diversos actes, amb la presència de la consellera d'Interior i Seguretat Pública, la socialista Núria Parlon, i els màxims comandaments del cos, s'ha celebrat aquesta data històrica de Montserrat amb set dies d'actes.
Els Mossos han instal·lat a la zona de l'estació del cremallera una exposició sobre el cos, que es pot visitar fins al mes de gener; s'han fet demostracions de les unitats policials i s'ha fet l'ofrena a la Mare de Déu d’una llàntia votiva que quedarà ubicada de manera permanent dins de la Basílica. La zona del monestir de Montserrat recau a la Regió Policial Central, que comanda ara el comissari Carles Anfruns, i amb l'oficina policial que els Mossos tenen els permet mantenir el contacte amb la comunitat benedictina, una col·laboració que funciona des de la fundació del cos, que sempre ha estat present al monestir per garantir la seguretat i preservar el seu patrimoni històric.
L'acte d'inauguració d'aquests dies va comptar amb la Guàrdia d'Honor dels Mossos al complet, que també va servir d'homenatge a l'intendent Guillot, que es jubila, i que, a més de ser fins fa poc el sotscap de la Regió Central, també ha estat qui ha liderat l'escamot de gala de la policia catalana els darrers anys. Guillot, des de la regió, ha dinamitzat també actes importants a la zona de Montserrat i d'estreta relació amb el monestir i la comunitat, juntament amb l'exdirector general de la Policia, Pere Ferrer, que va liderar, abans del canvi de Govern, aquesta celebració i la implicació dels Mossos en els actes del Mil·lenari de Montserrat, una de les joies nacionals.
L'exposició sobre la relació dels Mossos d'Esquadra amb Montserrat l'ha liderat el sotsinspector González Fraile, responsable del servei històric dels Mossos, amb els caporals David Hidalgo i Miquel Ruiz, aquest darrer, un dels agents amb més coneixement de la història de la policia catalana al Baix Llobregat i la zona del Montserratí.