Avui el cos dels Mossos d'Esquadra tanca un dels episodis més convulsos pels que ha passat mai: el procés contra el major. Les distincions que es donen cada any durant l'acte nacional del dia de les Esquadres han tingut un moment especial i emotiu quan s'ha otorgat la medalla de bronze amb distintiu blau a l'equip jurídic del major Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana jutjats per l'Audiència Nacional per sedició per permetre l'1-O i la gran manifestació del 20-S.
Just avui fa un any que va sortir la sentència i que els va absoldre els dos comandaments i també la cúpula política del cos.
L'equip jurídic encapçalat per Olga Tubau, juntament amb l'ex cap de premsa dels Mossos i actual portaveu del Govern, Patrícia Plaja, i la mà dreta de Trapero, ara cap de seguretat del Barça, Ferran López, han recollit amb la resta d'integrants de l'equip la condecoració en un dels moments que han aixecat més ovació a l'auditori.
El mateix Trapero ha estat qui ha lliurat la condecoració als deu membres de l'equip.
El reconeixement s'ha fet davant els darrers consellers que han passat per interior, entre els quals Joaquim Forn, condemnat i indultat per l'1-O i responsable dels Mossos d'Esquadra en el moment del referèndum.
Tot el procés contra Trapero es va instruir per un delicte de rebel·lió. La Fiscalia, però, va demanar en la part final del judici 10 anys de presó i 10 d'inhabilitació per un delicte de sedició, tot i que va obrir la porta a una condemna per desobediència, sense presó, en el cas que no quedés provat el delicte de sedició. La defensa sempre havia demanat l'absolució perquè Josep Lluís Trapero, com a cap dels Mossos, es va acollir a la llei a l'hora d'actuar, tant el 20 de setembre del 2017 en les concentracions durant els escorcolls de la Guàrdia Civil davant la seu del Departament d'Economia, com en la votació del referèndum de l'1-O.
Mentre la sentència de Trapero avala el model policial que es va aplicar per garantir la proporcionalitat i intentar evitar el referèndum, la condemna del Tribunal Suprem contra Forn utilitza el mateix argument però a la contra: "En el cas de l'acusat Sr. Forn li és imputable objectivament que declinés l'exercici de les facultats legalment imposades i que li erigien, garantint que l'organització que li estava subordinada -el cos de Mossos d'Esquadra- no solament es desentengués de l'acompliment d'aquelles ordres i de l'efectiva aplicació de les lleis vàlides vigents, sinó que contribuís, si més no per omissió, a la pèrdua de vigència d'aquestes".