Els Mossos d'Esquadra van evitar que un total d'onze nenes en situació de risc acabessin patint mutilació genital al llarg 2019, un any en què la policia catalana no li consta que cap menor fos víctima d'una ablació de clítoris. Així ho han dit a Efe fonts dels Mossos del Grup d'Atenció a la Víctima amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, que han ressaltat que aquesta xifra és només "la punta de l'iceberg" d'una problemàtica envoltada en secretisme.

El 2019, els Mossos van realitzar nou intervencions a famílies i van atendre un total d'onze menors en risc de patir una ablació amb edats compreses entre els tres i els deu anys d'edat, encara que la majoria oscil·lava entre els vuit i els deu. Gràcies a la feina de prevenció, van impedir que totes elles acabessin sent mutilades, una millora significativa en relació a l'any anterior, quan van atendre onze menors però no van poder evitar que 4 nenes fossin mutilades.

Per això, tot i la disminució de casos en relació a 2018, la policia alerta que aquest indicador és enganyós, perquè desconeixen el nombre real de víctimes, si aquestes tendeixen a denunciar menys o si realment han minvat les menors en situació de risc, la majoria de les quals té arrels africanes.

I és que el bagatge cultural és una de les majors pedres en el camí per acabar amb la mutilació genital femenina, una tasca per a la qual són necessaris tots els agents socials. "Cadascú porta a dins de la seva motxilla seus orígens", han dit les mateixes fonts, que han assegurat que, en general, han apreciat un "canvi" en les famílies després de rebre informació mèdica i psicològica sobre les conseqüències de l'ablació, que duen a terme "per desconeixement i per la pressió de l'entorn".

De fet, la policia no té constància que cap menor sigui mutilada a Catalunya, sinó que, en general, aquesta pràctica es duu a terme durant visites als països d'origen, sobretot a l'Àfrica subsahariana, per la qual cosa és crucial detectar a temps. El 2019, dels onze casos atesos, dos van ser identificats des Mossos, dos més van ser denunciats per familiars, dos més a través de serveis socials, dos pel Departament d'Educació i un últim cas va ser alertat pel sistema de Salut.

Davant d'aquestes situacions, el modus operandi dels Mossos passa essencialment per la "prevenció": quan reben l'alerta que una menor està en risc activen els serveis socials i "treballen" amb la família per explicar-los les implicacions sanitàries i penals que comporta aquesta pràctica. Paral·lelament, informen el jutjat perquè estableixi les mesures cautelars pertinents i decideixi si atorga permís a la família perquè la menor pugui visitar el seu país en funció de el risc que l'acabin mutilant.

Per evitar-ho i en funció de cada cas, poden demanar als pares que firmin un compromís explícit que no sotmetran la menor a una mutilació genital, un document que els serveix també d'escut davant de la possible pressió dels seus cercles pròxims.

Un cop les nenes entren al circuit de serveis socials, fan una visita al pediatre per confirmar que no hagin sofert ja una ablació i tornen al metge a la tornada del viatge per continuar amb la tasca de prevenció, en què el sistema educatiu juga també un paper decisiu.

Si, per contra, la policia detecta que una nena ja ha estat víctima d'ablació, ho posa en coneixement del jutge perquè obri les diligències pertinents per un delicte de lesions, que pot comportar penes de presó, la retirada de la custòdia de la menor o mesures cautelars com el bloqueig del passaport o la prohibició de la sortida de territori nacional.

Els ginecòlegs estimen que a Catalunya hi viuen unes 18.000 dones, la majoria africanes, que han patit ablació de clítoris, de les quals amb prou feines unes desenes s'han sotmès a una reconstrucció.