Hi ha 3.000 terroristes potencials a Europa, molts d'ells a Barcelona, els quals els policies que patrullen habitualment pel carrer, que són els que els poden identificar i detenir, no saben qui són. És la llista de sospitosos de l'Europol, que s'ha fet amb la col·laboració dels investigadors de tots els cossos policials. Paradoxalment, però, els policies de carrer no hi tenen accés. I l'Europol tampoc té accés directe a les identificacions rutinàries que fan les patrulles i, per tant, no hi ha control de si s'identifica un presumpte terrorista buscat o no.
És una de les disfuncions de la lluita antiterrorista, i un dels temes que s'han tractat en les jornades que han fet a Barcelona 196 policies de tot Europa agrupades en l'organització de sindicats policials Eurocop. Ara mateix la seva presidenta és catalana, mossa d'esquadra i ha impulsat l'entrada de les policies autonòmiques a l'Europol al mateix nivell que la policia espanyola i la Guàrdia Civil.
Àngels Bosch destaca que a Catalunya, i pel que fa als Mossos d'Esquadra, el nivell de prevenció i intel·ligència sobre terrorisme és bo. "La informació flueix millor", diu, tot i que els investigadors han d'esperar entre un i dos dies a rebre o confirmar informació de l'Europol. "El problema és la reacció", assegura. Primer, perquè els Mossos es troben en situacions que no s'han trobat mai fins ara. El tipus d'atemptats són imprevisibles, com ho va ser el de Niça amb un camió envestint centenars de persones.
A això s'hi afegeix la dificultat que les patrulles de carrer poden tenir davant seu un terrorista i no saber-ho. Perquè la base de dades de l'Europol és exclusiva per a un cert nivell de policies.
En la base de dades hi ha més de 3.000 persones identificades que han anat a combatre a Síria, que s'han radicalitzat i que són terroristes potencials. De la mateixa manera, si hi ha identificacions a Catalunya de persones fitxades en aquesta llista, l'Europol no se n'assabenta perquè els policies de seguretat ciutadana fan el seu atestat habitual, que està fora del circuit de la lluita antiterrorista.
"Sense la col·laboració dels estats membres això és impossible", diu Àngels Bosch, referint-se a l'entesa que hi hauria d'haver dels governs, a tots els nivells, per garantir un intercanvi d'informació ràpid i eficaç. Amb tot, la coordinació ha millorat en l'àmbit transfronterer. Hi ha oficines de coordinació entre França i Itàlia.
Ara mateix el bressol terrorista és a França i Bèlgica. És on hi ha més terroristes potencials i per això les autoritats d'aquests dos països han tret l'exèrcit al carrer, perquè no tenen prou efectius policials. Aquest és l'altre problema: la manca d'efectius i de mitjans.
"La delinqüència no té fronteres. Que tampoc n'hi hagi a la policia", remarca Àngels Bosch, que reivindica un pla de formació unitari per a totes les policies europees.
A Catalunya, i en concret a Barcelona, el risc d'atemptats és el mateix que a tot Europa. La policia alemanya sap que hi ha combatents disposats a atemptar on els diguin, sigui aquí o fora. De fet, Bosch recorda en declaracions a El Nacional l'operació que va frustrar l'atemptat terrorista al metro de Barcelona, tot i que mai es van acabar de trobar els explosius.
L'alerta 4 antiterrorista ha fet que s'hagi reforçat la presència policial a les infraestructures. Hi ha mossos uniformats i també n'hi ha de paisà. Res es minimitza internament, encara que de portes a fora no es vulgui donar una imatge d'alarmisme i s'intenti fer creure que l'aparició de la Sagrada Família en un missatge de Daesh no és res.