Neix la Plataforma Motoristes BCN per tal de fer front comú i denunciar els greuges que els ha comportat la nova mobilitat de l'alcaldessa Ada Colau, amb la primera tinent d'alcalde, Janet Sanz, al capdavant de la iniciativa. Les principals queixes són augment de la inseguretat viària, limitació de moviment i augment de les despeses per circular. Des de la pandèmia, l'Ajuntament ja ha gastat més de cinc milions d'euros en aquestes noves mesures. L'últim paquet de reforç addicional al projecte està xifrat en 2,7 milions d'euros, tal com va publicar el mateix consistori en la seva nota de premsa.

Inseguretat viària

Anem a pams, pel que fa a la inseguretat, aquesta plataforma denuncia que "la nova pintura" que tenyeix els carrers de diferents colors no és antilliscant i ja ha provocat més d'un accident. L'impulsor d'aquest col·lectiu, Gregori Hidalgo, posa com a exemple alguns accidents que s'han pogut veure en els darrers dies de pluja com "el de Consell de Cent o un a Nàpols amb avinguda Diagonal". Accidents que els motoristes estan convençuts que es deuen al material utilitzat per pintar de color groc el terra. 

Però aquí no acaben els motius en aquesta matèria. Hidalgo lamenta que "els blocs de formigó tenen unes punxes molt perilloses, ara les arestes per on circulen les motos les han llimades, però continua sent perillós". A més, també recorden que utilitzar un material com el formigó per obstaculitzar la mobilitat pot tenir greus conseqüències si qualsevol d'ells hi acaba topant.

Al material utilitzat cal afegir-hi el disseny dels carrils, en els quals s'ha reduït la visibilitat, especialment en els xamfrans: "Cada dia tenim una ciutat més insegura en matèria viària, amb carrils estrets o se'n carreguen un. Quan un autobús o qualsevol cotxe gira, ha de frenar de cop perquè els espais d'acció són més curts". 

La pintura, més enllà de les seves propietats, també genera dubtes i confusions a la ciutadania. En la roda de premsa es va presentar el pla, es van anunciar els talls de carrers, i es parla sempre de l'objectiu mediambiental, però manquen explicacions per comprendre com s'han de desplaçar els vianants, els conductors o el transport públic.

Inseguretat, també, per als ciclistes i els vianants

La plataforma explica que, en privat, també reben moltes queixes del sector ciclista. Un grup que, cal recordar, a diferència dels altres actors de mobilitat de la ciutat, no se'ls exigeix anar amb casc, no tenen assegurança ni tampoc matrícula. Hidalgo posa un exemple força il·lustratiu: "Una bici pot anar sense frens i ningú ho pot saber".

Malgrat tot, també considera que els seus usuaris han de tenir un gran domini de la bicicleta per poder moure's, amb la "manca de visibilitat i el disseny que s'està donant a la ciutat". Motoristes BCN posa un exemple amb un carril del carrer Sants, el qual indica que està destinat a bicis, autobusos i taxis: "Es queixaven que les motos anaven pel carril bus-taxi i això feia que el transport públic anés més lent. Ara fan carril bus-taxi-bici".

Pel que fa als vianants, algunes de les noves vies amb poc marge d'espai entre vehicle i vianant també són una realitat que el col·lectiu ha denunciat: "Cruïlla Comte d'Urgell amb València, banda muntanya. Han fet abans el carril bici que un pas de vianants, que no tenen per on travessar. Cada dia se superen més". 

Reducció d'aparcaments

La manca de mobilitat dels motoristes també va condicionada al nombre de places d'aparcaments. S'ha retirat una vintena d'espais per aparcar a les voreres i l'Ajuntament ha començat a posar multes de 100 euros pels qui no compleixin les normes. La Plataforma Motoristes BCN exigeix que es donin alternatives, que, ara mateix, són inexistents amb les xifres a la mà.

A la ciutat es calcula que hi ha prop de 360.000 motos, una xifra aproximada, ja que des de l'any 2018 el govern d'Ada Colau va aturar el cens: "No arriben les xifres oficials actualitzades perquè no els interessa reconèixer que no paren de créixer. El 2018 n'hi havia 300.000 i ara, repassant vendes i matriculacions, el parc ha augmentat", defensa Hidalgo. Sobre l'aparcament, l'Ajuntament afirmava que asseguraria una alternativa amb 55.000 places que donarien rotació. Aquestes dades no es compleixen. L'alternativa és el pàrquing municipal BSM i tan sols té 1.521 places, de les quals, avui dia, tan sols n'hi ha 481 disponibles.

Per tot plegat, Hidalgo justifica que retallar aparcament a les voreres pot generar un greu problema, i fer fora les motos de les ciutats també pot comportar una saturació viària. A més d'aquestes xifres, també cal recordar les procedents d'altres províncies i el trànsit que genera tota l'àrea metropolitana de Barcelona: "Els experts situen el trànsit en unes 800.000 motos". Amb la nova mobilitat s'ha restat espai per a la moto: 43.000 metres quadrats i 25.000 més, entre cotxes i motos, aprovats en la darrera setmana. 

Augment del cost per motorista

Les poques places que ofereix el servei municipal de garatge BSM tenen un cost que el motorista haurà de tenir en compte. Agafant de referència una jornada laboral de 8 hores i si es treballen vint dies al mes, el cost mínim seria de 64 euros. Aquesta despesa pot arribar, segons tarifes, als 130 euros, depenent de les peculiaritats i la tipologia de contracte.

Un servei que Hidalgo defensa que en un pàrquing normal és més econòmic: "Trobem places per 30, 40 o 50 euros". Tots aquests greuges els han recollit en un manifest. De moment, han parlat i compten amb el suport de tots els grups de govern a l'oposició. Demà, la Plataforma Motoristes BCN es reunirà amb la regidoria de l'alcaldessa Ada Colau. L'objectiu? Mirar de trobar una solució en què "tots, i no tan sols un grup específic, pugui sortir beneficiat" del nou model de ciutat.