Els poblets, a part de ser un destí turístic encantador i tranquil per aquells que volen fugir de la gran ciutat, poden ser també un diccionari de paraules completament desconegudes per aquells que no en són natius o no hi viuen. Posem alguns exemples per fer-nos una idea de la riquesa del vocabulari dels pobles catalans i anem directament al Pallars Sobirà i al Pallars Jussà on, si no estàs atent al context, hi ha paraules que no et sonaran de res.
🖥️ Les 5 paraules més lletges del català segons la intel·ligència artificial
👄 Aquestes 5 paraules catalanes estan en perill d'extinció, les fas servir?
Els Pallars: paraules curioses
'Fill, abans de marxar dona un potxó a l'àvia que no la tornaràs a veure fins d'aquí una setmana'. Si veiem la paraula potxó escrita en aquest context, podríem pensar que fa referència a, per exemple, una palmada a l'esquena?, una abraçada? Doncs no, un potxó és un petó en pallarès. Una altra paraula que només coneixen al Pallars és probablement, a bocafoscant, que vol dir quan es fa fosc (a entrada de fosc, a boca de nit). De fet, al Pallars, hi ha fins i tot una associació que es diu Bocafoscant, dedicada al desenvolupament dels valors astronòmics, ambientals i artístics i que realitza activitats relacionades amb la divulgació astronòmica i l’educació ambiental.
Ara una de complicada que pot confondre molt: cullereta. No us precipiteu a dir que és l'estri que es fa servir per menjar les postres perquè no podria ser res més diferent, o potser no tant. Una pista: és un animal que té forma, precisament, d'aquest cobert. Doncs bé, una cullereta no és altra cosa que un capgròs, la forma que presenten els amfibis anurs en el seu estat larvari, com la granota. I seguint amb la temàtica d'animals, una paraula que serveix per descriure el caràcter d'una persona: ser un orc/a. No té res a veure amb ser gros (perquè parlem d'una balena); una persona orca és una persona antipàtica o desagradable amb la resta.
Les Terres de l'Ebre: mots valencians
Canviem de zona i anem cap al sud del país, a les Terres de l'Ebre on, ja advertim, que moltes paraules procedeixen del català que es parla a València. Mots com bajoca, calces, escurar o espill, són paraules quotidianes que sonen a les Terres de l'Ebre i, per ordre, volen dir mongeta tendra, mitges (no confondre amb les calcetes), rentar els plats i mirall. Aquestes paraules es diuen igual en valencià, però en aquesta zona també en tenen de pròpies i úniques com maçana que és una poma. Potser tot d'un plegat algú es pensaria que és una traducció matussera del castellà manzana, però no, és com s'anomena aquesta fruita al sud del país.
L'Empordà: vocabulari propi
Si ens traslladem als poblets de l'Empordà també ens hi trobarem una sèrie de paraules que només es coneixen als seus pobles. Si anem cap a la zona costera, segur que en algun restaurant o mercat ens trobarem que s'hi ofereixen garotes o garoines, que són els eriçons de mar; segur que us trobeu algun pescador o navegant que n'ha pescat i se'l menja cru, amb una cullereta i au. I quan una cosa fa basarda? ho endevinaríeu? Doncs és quan quelcom fa por o una impressió molt forta. Que ric que és el vocabulari dels pobles, ara i sempre toca cuidar-lo perquè no es perdi mai!.