El Museu de Montserrat ha inaugurat aquest divendres l'exposició 'Montserrat, mil anys d'art i història', que s'emmarca en la celebració del mil·lenari del monestir i que repassa la seva història de manera cronològica a través de l'art. Es mostren peces fins ara mai vistes pel públic com ara dues escultures dedicades a Sant Benet i l'Abat Oliva i que habitualment estan a la sala capitular. S'hi exposa també el Llibre Vermell de Montserrat, un còdex que data del 1399, "important per entendre la música medieval", i que feia 30 anys que no es mostrava. Una altra peça destacada és una rèplica de la Mare de Déu de Montserrat vestida, una "imatge inèdita", ja que l'últim cop que es va veure amb ornaments va ser el 1936. L'exposició, amb la qual el Monestir vol obrir-se i explicar-se a la societat, podrà visitar-se fins al 8 de desembre del 2025.
Un altre element present és una còpia del quadre “Sant Benet amb dos àngels” de Juan Andrés Ricci, monjo de Montserrat, que va fer per al monestir de Sant Millán de la Cogolla. El quadre original es troba al Museu del Prado de Madrid i la còpia que s’exposa n’és coetània, feta per un monjo de Montserrat del qual se’n desconeix el nom. La inauguració celebrada avui també ha estat acompanyada per dues peces musicals a càrrec de tres cantants de l’Scola Canthorum que han interpretat la “Stella splendens”, una peça del Llibre Vermell de Montserrat, i el “Sonet del Goig i la Lloança”, amb poesia d'Antoni Sàbat i música d'Odiló Mª Planàs.
En la inauguració, l’abat de Montserrat, el P. Manel Gasch i Hurios, ha volgut fer èmfasi en el fet que des de l’Abadia de Montserrat senten la "necessitat" d'explicar-se més perquè se'ls conegui "més i millor", perquè "massa persones han après només els tòpics de Montserrat, que alguns ni tan sols coneixen parts essencials del santuari i del monestir, començant per la seva mateixa existència". "El Mil·lenari vol ser una finestra oberta per la qual es pugui veure millor què hi ha dins de Montserrat”, ha apuntat el religiós. L’acte ha comptat amb més d’un centenar d’assistents que han pujat a Montserrat per poder conèixer de primera mà les novetats que inclou el museu en aquesta exposició que des d’avui ja es podrà visitar.
"Els elements artístics ens ajuden a entendre per quina raó fa mil anys hi ha monjos a Montserrat i com ha evolucionat el monestir des de l'any 1025 fins avui dia i com es projecta al futur", ha explicat el director del Museu, Xavier Caballé. La mostra comença amb l'exhibició de dues peces fins ara mai vistes per al públic i que s'han traslladat fins al museu expressament. Es tracta de dues escultures que daten del 1940 i que estan dedicades a les figures de Sant Benet i de l'Abat Oliva. Habitualment aquestes escultures es troben a la sala capitular, el segon lloc "més important dins del monestir benedictí després de l'església". "És el primer cop i segurament l'últim que s'exposaran", ha dit Caballé, ja que el trasllat ha estat una operació "molt complexa" per l'elevat pes de cada figura —uns 200 quilos—.
La Mare de Déu vestida
Des del segle XIV i fins al segle XX era habitual que les imatges de les marededeus anessin vestides. En el cas de Montserrat, la Moreneta també. A partir de l'any 1936, però, es va decidir treure la roba a la Mare de Déu de Montserrat i mostrar-la en el seu estat original, seguint les tendències de l'època. "Després de la Guerra Civil es va decidir revalorar el romànic i exposar totes les imatges tal com són, de manera que es van eliminar tots els elements decoratius que es consideraven superflus". Així s'explica Caballé, que diu que aquest és segurament l'element de l'exposició que "més sorprendrà el visitant".
La roba que porta la rèplica de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i que ara es pot veure a l'exposició amb motiu del mil·lenari va ser donada l'any 1884 al monestir per un comte belga. Es tracta d'un vestit de color morat amb brodats d'or i pedreria. Tot i que el vestuari es conservava al Museu de Montserrat, "mai s'havia fet servir per vestir la imatge", segons explica Caballé. Per la seva banda, el comissari de la mostra, Marc Sureda, ha dit que aquesta, segurament "serà la imatge més impactant que s'endurà el visitant", tot i que "és l'estat en què s'ha vist més anys la Mare de Déu". "És una imatge de la Mare de Déu espectacular i inesperada", ha conclòs.
El Llibre Vermell de Montserrat, per primera vegada en 30 anys
També s'exposa l'original del Llibre Vermell de Montserrat, un còdex que data del 1399 i que és considerat un exemplar molt notable sortit de l'escriptori de Montserrat. Està realitzat amb pergamí i escrit amb cal·ligrafia gòtica i adornat amb miniatures. El llibre es conserva a la biblioteca del monestir i feia una trentena d'anys que no s'exposava al públic. La part més coneguda de l'obra és el cançoner montserratí, a més de les danses, que el converteixen en un testimoni únic de la dansa religiosa a l'Europa de finals del segle XIV. La seva coberta roja, realitzada durant el segle XIX, és la que confereix el nom al còdex.
Moltes obres perdudes durant la Guerra del Francès
El comissari Sureda, ha destacat que una de les "grans singularitats" de Montserrat és que s'hagi mantingut en els anys "sense patir una desamortització de manera efectiva". El comissari de la mostra recorda que el monestir es va sotmetre a les regles desamortitzadores de l'època, però "era tal la potència del santuari i la devoció que hi havia que es va permetre que els monjos es quedessin a Montserrat amb el títol de capellans custodis". Això, assegura, "vol dir que va haver-hi continuïtat a Montserrat, fins i tot en els moments més crítics". "Això és singularíssim", ha conclòs.
El comissari ha recordat també que moltes obres es van perdre durant les "destruccions franceses" dels anys 1811 i 1812. "Poques coses queden dels tresors antics de Montserrat perquè amb la destrucció del 1812 va desaparèixer gairebé tot", ha explicat. Sureda recorda que Montserrat, en aquella època, es va declarar com a plaça d'armes i, per això, els francesos "van decidir destruir tot el monestir". "L'objectiu no va ser espoliar o saquejar el monestir, sinó destruir les instal·lacions perquè no es poguessin convertir en una plaça d'armes".