Existeix una manera millor d’acabar el 2021 i de començar el 2022 que fer-ho a casa o en una habitació sols i confinats, patint el coronavirus? Segurament, si ho preguntem a la Lídia (51 anys, Granollers), en Francesc (27 anys, Barcelona), a l’Isabel (58 anys, Lleida), en Dani (48 anys, Riudellots de la Selva), a l’Anna (45 anys, Barcelona), a l’Arnau (27 anys, Cerdanyola del Vallès), a la Vinyet (31 anys, Sitges), a la Núria (38 anys, Barcelona), a l’Albert (45 anys, Sarrià de Ter), a la Jèssica (33 anys, Mataró), a la Mariona (25 anys, Llambilles), en Pere (52 anys, Badalona) o a l’Elena (42 anys, Barcelona), ens podrien dir que no. Tots ells són l’exemple de 13 persones que després de fer-se un test d’antígens o una PCR els dies previs a les festes de Nadal van obtenir un resultat positiu. “Un positiu que em va caure com una llosa al damunt!”, exclama en Pere.

“Quan vaig tornar de l’ambulatori a casa, vaig pensar que, literalment, no tornaria a sortir-ne fins l'any que ve”, recorda la Núria, que va obtenir el positiu el 22 de desembre. El mateix dia que se n’assabentava la Mariona: “No em vaig adonar del que em venia a sobre fins que l’infermera em va donar el resultat” i després de veure com al test d’antígens havien sortit dues ratlletes. “Em van caure les llàgrimes, volia dir Nadal, Sant Esteve, l'aniversari de l’àvia, el del pare, el del germà i el Cap d'Any tota sola”. Unes dates que coincidien amb el contagi de la Vinyet, quan el dimarts 21 va sopar amb cinc amics: “És la tercera vegada que agafo el coronavirus, les meves amigues metgesses al·lucinen. Crec que formo part d’un experiment”, diu somrient una de les primeres tuitaires a reaccionar a la crida que vam fer a través de Twitter.

La majoria, però, desconeixen com es van contagiar, si a la feina, en dinars o sopars d’empresa o bé a través de familiars o amics. Però, si en un fet coincideixen tots, és que es troben sols i aïllats, disposant d’un immoble sencer o, en el pitjor dels casos, tancats en una habitació per no contagiar la resta de família o companys de pis. “Estic confinat al dormitori, que deu fer uns 12-15 m2”, apunta en Dani, que va improvisar un escriptori davant la finestra per gaudir del paisatge. Com ell, s’hi troba l’Albert, en Francesc o la Jéssica, que també celebra poder tenir una finestra, per la qual, “per sort, puc veure el cel i la muntanya, així no em sento del tot atrapada”.

Vistes des de la finestra de la Jèssica, a Mataró

Vivim un moment on la pandèmia del coronavirus es troba en alça, en plena sisena onada i amb una variant predominant que és molt més contagiosa que les anteriors, l’òmicron. “Febre, mal estar, mal de coll molt fort... M’he trobat molt malament, la nit del 23 vaig acabar trucant al 061, tenia por i estava sola”, recorda l’Anna, que es queixa de com la xarxa de salut pública no té en compte la gent que pateix els efectes del coronavirus perquè viuen sols. “Jo aquella nit hauria d’haver estat acompanyada”. D’altres, com l’Arnau, li sumen la pèrdua del gust i l’olfacte: “Em trobo molt cansat físicament tot i tenir les dues dosis de Pfizer, la darrera, del mes d’agost”. Tots ells coincideixen que anímicament estan resignats. “Ens ha tocat viure això? Doncs endavant!”, diu en Dani, que pateix el coronavirus de forma pràcticament asimptomàtica.

Un Nadal i un Sant Esteve diferent: al llit o amb videotrucada

En uns festius com aquests, la sopa de galets, els canelons i els torrons no acostumen a faltar a taula. Però, com es viu el Nadal i el Sant Esteve quan tens un virus que et fa estar aïllat del contacte humà i d’aquestes taules on abunden el menjar, els dolços, el cava, els riures i les sobretaules infinites? “Vaig decidir que no podia maleir-me per no poder anar a casa els pares a preparar l'àpat i a compartir aquests dies amb la família, així que vaig arreglar-me com si anés a sortir, vaig parar taula per a mi sola, i vaig fer gala d'una bona escudella i carn d'olla que em van fer arribar”, explica la Lídia, que afegeix com tampoc hi van faltar unes quantes videotrucades que la van mantenir acompanyada. De la mateixa manera ho celebrava la Vinyet, que tot i plorar els dos dies per no compartir-los amb la família, recorda com el pare li va portar canelons i la sopa de galets a la porta del pis. “Crec que ha estat el millor regal de Nadal de tota la meva vida, i us asseguro que no exagero”. Una sopa de galets que també va olorar i tastar en Francesc, que ho va viure com un fet estrany, diu: “Semblava que simplement, com deien a Plats bruts, fos un dia normal, però la veritat és que no ho era del tot”.

Qui tampoc es va perdre les celebracions va ser l’Elena, que va parar taula per simular que “ho celebrava una mica”, i agraeix el detall d’una veïna, que sabia que estava confinada i li va pujar el dinar fet per ella. "Un dia que tot i estar sola físicament, no m’hi vaig sentir gens gràcies a les videotrucades”, apunta també la Núria, que es va arreglar per compartir aquestes dates amb la família de forma virtual. I una altra que va tirar de videotrucades va ser la Mariona, que explica que així es va sentir una més a la taula amb tió inclòs: “Els regals que em va cagar el tió m’anaven entrant per la finestra”. Però, tot i que les videotrucades són a l’ordre del dia i ens han facilitat molt les comunicacions, en unes dates com aquestes i en el context actual, el contacte humà ajuda a portar-ho millor. Un contacte que en Pere va enyorar especialment el 25, que recorda com “dinar sol a l’habitació l’escudella i la carn d’olla va ser trist”. Un fet que va decidir posar-hi remei l’endemà, quan ja va canviar de mentalitat.  

El plat de sopa de galets que es va menjar en Pere a l’habitació on està confinat fent l’aïllament

La sort d’aquests contrastava amb el Nadal i el Sant Esteve que van viure l’Isabel, la Jéssica, l’Albert o l’Anna, que precisament van passar uns dies estirats al llit i, en el pitjor dels casos, amb febre. “Estava en un moment tan àlgid del virus que em vaig passar el dia dormint, com si no hi hagués hagut Nadal”, comenta l’Anna, que recorda emocionada com els seus fills de 16 i 17 anys es van presentar per sorpresa a visitar-la. “Es van quedar al replà de l’escala i els vaig poder veure a través de la porta, va ser el millor regal que podia tenir”.

“Al món hi ha persones amb problemes més greus que els meus i, afortunadament, jo no estic sola”, Núria

Viatges, sopars, amics, pares, fills, concerts, obres de teatre, vacances... Aquestes són algunes de les coses a les quals han hagut de renunciar els que han patit el coronavirus aquests dies. “El coronavirus t’obliga a parar, a centrar-te en tu”, apunta la Núria, que malgrat sentir-se resignada com la resta considera que “les coses venen com venen i no queda altre remei que acceptar-ho”. Tot i així, és habitual passar per tots els estadis, tal com apunta la Lídia: “Primer ho vaig encarar amb optimisme, no volia que els meus em veiessin defallir i jo els animava a ells, després, al cap d’un parell de dies, em va venir el disgust i estava enfadada amb el món”. Ara, explica, hi troba la part positiva: disposar de temps per a ella.

D’altres, se sorprenen per la seva reacció. “Estic sorprès de com m’ho he pres anímicament, pensava que estaria pitjor, però parlant amb l’entorn he vist com de comú ha estat aquesta situació en moltes altres famílies”, explica en Francesc. En aquesta línia el segueix l’Elena, que s’ho ha pres bé perquè, d’alguna manera i veient l’entorn, ja s’ho veia a venir: “Mal de muchos, consuelo de tontos”, i reflexiona sobre com “la salut i la por a poder contagiar la resta de família pesen més que les ganes de celebració”. Un pensament que comparteix la Jéssica, que apunta: “Quan has superat la fase de trobar-te malament, et queda la frustració de veure com volen pels aires tots els plans”. També confessa que “alguna llagrimeta ha caigut”, i que l’humor a vegades és difícil de trobar. L’Albert i en Dani també ens parlen i coincideixen amb aquest sentiment de resignació que senten en patir la covid aquestes dates. “Sort en tenim de les noves tecnologies, no m'imagino un confinament als anys vuitanta o noranta!”, diu en Dani.

El Paraulògic, l’aliat ideal per sobreviure a les quarantenes

Tots tenim un cosí, un germà, un amic, un company de feina o un veí a qui li ha tocat viure aquesta loteria del coronavirus, i estarà de sort si és la primera vegada que el passa i de forma relativament lleu, com és el cas d’aquests 13 testimonis. Però, malgrat passar el virus de forma lleu, aquesta loteria comporta un premi ben especial: una quarantena de 10 dies —ara 7, si no hi ha símptomes—, que s’acostumen a fer llargs i sovint, molt pesats. Quines opcions tenim, doncs, per fer les quarantenes més lleugeres? Sens dubte, molts coincideixen amb el joc del moment: el Paraulògic. “Em té moltes hores ocupada”, exclama l’Isabel. “Ens ha salvat moltes hores mortes”, apunta l’Albert. Un joc que a la majoria els manté ocupats durant un temps, sense oblidar la importància de les rutines, que posen en valor per tal de no tornar-se bojos. 

El Paraulògic agrupa més de 120.000 usuaris únics que hi juguen al llarg del dia

“M’estic prenent el luxe de no sentir-me malament per no fer res, i ho estic gaudint”, Francesc

D’altres, però, han optat per barallar-se amb Ryanair per uns vols perduts a Estocolm, per buidar fotografies de mòbils vells, per teletreballar, per agafar l’escombra i fer neteja, per mirar aquella sèrie o pel·lícules pendents, per descosir un vestit i cosir-ne un de nou, per penjar quadres, ordenar el pis o l’habitació, escoltar podcasts, tocar la guitarra o l’ukelele, per escriure un diari a mà, per xerrar gràcies a les videotrucades, per enganxar-se a Netflix, per mirar el WhatsApp, xafardejar Instagram, comentar a Twitter, escoltar música, llegir, fer yoga, estirar i, també, per què no, per fer un vídeo resum d’aquest 2021 amb els millors moments, oi Jèssica? Segur que també n’hi ha hagut, esclar que sí! Per triar i remenar i, com no podia ser d'una altra manera, tampoc han faltat aquells moments de mirar per la finestra i gaudir de les vistes.  

Començar l’any amb bon peu: aïllat i amb quarantena

Però per si Nadal o Sant Esteve no els fos poc per a tots els que l’han hagut de viure confinats i aïllats, encara els quedava una cita especial que han hagut de passar allunyats físicament de la família o dels amics, la nit de Cap d’Any. “Aquest any no hi ha hagut vestit de gala, he preferit la comoditat del pijama o roba d’estar per casa”, apunta l’Arnau, que confessa: “Això ha estat magnífic!”. La Vinyet també ha passat de mudar-se, i ens explica que va demanar a la seva mare que li cuinés una sopa de peix per fer-la sentir així acompanyada de la resta. I, esclar, "el raïm tampoc va faltar”. Les videotrucades han seguit estant a l’ordre del dia, com la que tenia agendada la Mariona amb els amics que també van caure positius. Es van reunir tots plegats amb un bon sopar que li va fer la família i van mirar les campanades plegats. “Com n’és de trist pensar que estàs sola en aquests dies importants per la majoria, però quan vaig veure a la meva família per la finestra cantant amb la guitarra, vaig pensar que inclús seria un record d’unes festes diferents”. Qui sí que s’ha posat l’uniforme, però, ha estat en Francesc, que va seguir les campanades acompanyat d’un gintònic, “brindant perquè el 2022 sí que pugui passar un Nadal amb els meus”.

Però la tendència i els ànims generals no incitaven a la disbauxa. El context i el moment actual que vivim, on es detecten cada dia més contagis que mai, no conviden a un ambient festiu, no hi ha ganes de celebracions, i ho deixa ben clar la Lídia, que explica com aquest Cap d’Any no li va venir de gust celebrar-lo. “Vaig tancar el mòbil i em vaig posar a dormir. Demà serà un nou dia i sumarem un any més”. En Pere l’ha viscut d’una forma similar, “el meu marit va anar a casa uns amics a celebrar-ho i jo vaig sopar com qualsevol altre dia, em vaig posar una pel·lícula i m’he despertat d’hora el matí per veure a sortir el sol” —quan ja compleix el setè dia de confinament sense símptomes i s’ha pogut acostar a la platja de Badalona—. La Isabel tampoc es va perdre el raïm, tot celebrant que “per fi, s’ha acabat el 2021”, una fita que també va celebrar l’Anna, plorant per l’any que deixem enrere.

“En aquest 2022 li demano que la covid no en sigui la protagonista”

Per acabar: què li demanes a aquest 2022? Amb aquesta pregunta posava fi al qüestionari que vam enviar a la mostra dels 13 testimonis que ens han compartit la seva vivència mentre patien el coronavirus en aquestes dates tan rellevants. Tots ells coincideixen en una cosa: en la salut per davant de tot i en el desig que el coronavirus deixi de limitar-nos i privar-nos de llibertat. “Que puguem gaudir de sortir al carrer i quedar amb els nostres, sense barreres o impediments. Vull deixar la mascareta a casa d’una vegada, que la meva barba també ho agrairà”, apunta l’Arnau. “Poder passar el Nadal vinent amb la família i més vacances per als sanitaris”, diu en Francesc. “Poder fer els viatges posposats, inclòs el de noces que tenim pendent des del 2020”, recorda la Jéssica. “Recuperar la feina que vaig perdre per culpa de la covid”, exposa l’Isabel. “Salut i bon humor”, acaba en Dani, i afegeix en Pere: “Que aquest malson acabi”. L’esperança és l’últim que es perd i, com a mínim, tinguem fe que tot això acabi passant ben aviat.

Per cert, recordeu que en total us hem explicat la vivència de 13 persones, ni un més, ni un menys? Sumem-ne un altre, no fos cas que això del 13 ens portés mala sort en aquest 2022 que avui comencem... “Vaig donar positiu una hora abans del dinar de Nadal, al costat de la taula parada”, confessa el darrer testimoni que viu per segona vegada el coronavirus. En Guillem (29 anys, Manlleu) ha tingut la sort de ser asimptomàtic i aquell era el tercer test d’antígens que es feia per precaució abans de seure a taula amb la família. Un exemple més que se suma als milers de persones que han passat les festes aïllades i en solitud, patint aquest maleït virus. Un virus que en molts casos comporta viure situacions pitjors a les exposades, no ho oblidem. El darrer testimoni, aprofita per desitjar-vos una molt bona entrada d’any nou, i una millor recuperació per a totes les persones que els ha tocat viure les festes d’aquesta forma -especialment als 13 de més amunt, que m'heu tingut entretingut durant aquesta quarantena-. Mirem-ho pel costat positiu, tal com estem ara, el 2022 només ens pot portar que alegries. Salut i abraçades virtuals!