Aquest dimarts s'ha presentat a Barcelona el Menut, el segon nanosatèl·lit que el Govern posarà en òrbita el proper 6 de desembre des del Cabo Cañaveral, a Florida, en el marc de l'Estratègia NewSpace de Catalunya. La infraestructura forma part de l'OpenConstellation, un projecte satel·lial que té l'objectiu d'afrontar els reptes relacionats amb l'emergència climàtica, la crisi energètica i els recursos i desastres naturals, entre d'altres. El satèl·lit serà capaç de treure imatges de cinc metres de resolució de qualsevol indret del món, tot i que prioritzarà la presa d'imatges de Catalunya que, després de ser analitzades amb tecnologia d'intel·ligència artificial, permetrà monitoritzar l'impacte del canvi climàtic. L’anunci d’aquesta infraestructura, creada i gestionada per l’empresa adjudicatària de la construcció, llançament i operació del Menut, Open Cosmos, s'ha dut a terme a les seves noves instal·lacions de Barcelona, on invertirà, juntament amb la plataforma tecnològica Gpainnova, en laboratoris d'última tecnologia per a la fabricació de satèl·lits. 

Canvi climàtic

El Menut forma part de l'OpenConstellation, un projecte que neix amb l'objectiu d'esdevenir la infraestructura global i compartida de satèl·lits d'observació de la Terra més gran del món, amb satèl·lits aportats per agències espacials, països, institucions i empreses. "La indústria espacial està en plena revolució, i esperem que les inversions que Open Cosmos està fent a Barcelona catalitzin el creixement de tot l'ecosistema amb ambiciosos projectes tractors que impulsin tot el teixit industrial i tecnològic que hi ha", ha afirmat Rafel Jordá, fundador d'Open Cosmos. Durant els últims dies, el Menut ha passat els tests funcionals i òptics finals amb tècnics de l'IEEC (Institut d'Estudis Espacials de Catalunya) i l'ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), que han pogut comprovar de primera mà les capacitats del satèl·lit. "Només el que es mesura es pot millorar, i satèl·lits com Menut són imprescindibles per mesurar l'emergència climàtica i tenir informació per respondre de forma eficaç a les cada cop més sovint catàstrofes naturals com incendis o inundacions. Estem compromesos amb aquesta causa i preparats per fer les inversions necessàries als nous espais que inaugurem a Barcelona per poder fabricar tants satèl·lits com siguin requerits tant per administracions com per empreses privades", ha afegit Rafel Jordá.

900 milions euros de facturació

Durant la presentació s'ha comentat que a Catalunya hi ha més de 100 empreses del sector de l'espai, que més de 7.500 persones hi estan treballant i que generen una facturació d'aproximadament 900 milions d'euros l'any. L'objectiu és multiplicar per quatre aquestes xifres en els anys vinents i que Catalunya "agafi embranzida" en aquest sector. Així mateix, Open Cosmos també ha avançat l'ampliació del seu pla d'inversions a Catalunya que, entre altres aspectes, contempla la inversió de 10 milions d'euros a Barcelona durant els pròxims anys i la creació de 50 llocs de treball directes d'alta qualificació, que atrauran i repartiran talent que ara es troba dispers arreu del món en organitzacions com la NASA, a més de 150 llocs de treball indirectes. El nanosatèl·lit s'ha dut a terme de la mà de la Generalitat de Catalunya i l'IEEC i hi han col·laborat el britànic Mantis -de l'agència espacial del Regne Unit (UK Space Agency)- i l'Agència Espacial Europea (ESA)-. A principis de l'any passat es va produir el llançament de l'Enxaneta​, el primer nanosatèl·lit del Govern de la Generalitat especialitzat en "l'internet de les coses". El satèl·lit és un CubeSat de tres unitats, té una mida aproximada d'una capsa de sabates, pesa prop de 10 kilograms i fa un any que està "sol" a l'espai. Tot i això, a partir del 6 de desembre deixarà d'estar-ho perquè el Menut l'acompanyarà. La missió de l'Enxaneta és millorar la connectivitat 5G arreu del territori català, observar les reserves hídriques i protegir la fauna salvatge. A més, la finalitat del satèl·lit és que les dades obtingudes de la infraestructura també s'utilitzin per fer previsions meteorològiques.