Poques hores després que els Mossos d’Esquadra desallotgessin un dels narcopisos al número 50 del carrer de Valldonzella, el local tornava a ocupar-se. L'operatiu policial va aconseguir aquest dilluns que els toxicòmans que hi vivien abandonessin els baixos d'aquest edifici a la part alta del barri del Raval, propietat d'una entitat bancària. Tanmateix, la presència de persones a l'interior no va permetre segellar aquest punt de venda i consum de droga durant l'actuació dels agents. La policia va precintar el local i va marxar cap a les dues de la tarda.
"Durant la tarda no va parar d'entrar i sortir gent amb objectes i roba", assegura la Lola, propietària del restaurant contigu al narcopís. Aquest moviment es va mantenir fins prop dos quarts d'onze de la nit, quan la Guàrdia Urbana es va personar als baixos per expulsar els inquilins. La mateixa situació s'ha repetit aquest matí, quan un veí ha alertat la policia perquè havia vist entrar diverses persones. En arribar els agents, ja no quedava ningú a l'interior. Després de la comprovació, els operaris han procedit a segellar el narcopís amb una porta metàl·lica per evitar més ocupacions.
Ruta per l'interior
L'estat del local és impactant. Només entrar es pot percebre una forta pudor, hi ha dos sofàs col·locats l'un davant de l'altre, una nevera, roba i diversos objectes repartits pel terra. En un racó s'apleguen culleres utilitzades per calcular la dosi de droga a consumir. Després d'aquesta primera estança s'accedeix a una habitació més petita, que comunica amb un passadís, on hi ha un microones i restes de menjar.
Dilluns, aquest mateix espai era ple de xeringues i en una taula quedaven restes d’heroïna i d'altres substàncies estupefaents, segons explica un dels operaris que va poder accedir als baixos quan els Mossos van acabar el desallotjament. Seguint el passadís, a mà esquerra, un petit lavabo destrossat i una finestra que dona al pati interior de la finca, ple d'escombraries i de peces de roba.
A partir d'aquí, el narcopís es ramifica en fins a tres habitacions amb sofàs i llits per als clients. Aquesta narcosala també servia d'allotjament per a un grup d'indigents, que a part de poder consumir, es podien refugiar en un lloc calent amb llum, que punxaven d'una de les finques veïnes.
De metal·listeria a narcopís
La història d'aquest narcopís es remunta fins al 2011, quan l'antic propietari de la metal·listeria es va jubilar. El nou responsable del negoci es va endeutar i no el va poder tirar endavant, de manera que el local va quedar embargat per una entitat bancària. Els baixos del número 50 van quedar buits durant cinc anys fins que un home gran i la seva filla els van ocupar. Alguns veïns apunten que es dedicaven al tràfic de drogues menys dures i a la prostitució.
El següent inquilí del local és un home que recupera el negoci de la metal·listeria però de manera il·legal, sense demanar els permisos corresponents i estafant alguns clients. Per evitar que la policia li segueixi la pista, abandona l'espai. Aleshores, un petit grup ocupa els baixos i es comença a dedicar al tràfic de droga però de manera molt residual. Aquesta ocupació no dura gaire, ja que reben una suculenta oferta a canvi d'abandonar el local. Després de veure com la policia desmantellava dos dels narcopisos que regentaven al mateix carrer Valldonzella, la xarxa dominicana de distribució de drogues s'interessa per l'espai i a principis de setembre ja s'hi ha instal·lat.
En bicicleta o patinet
"Ens vam adonar que hi havia un narcopís perquè hi havia massa moviment", explica Lluís Sanz, un dels veïns de l'immoble on es va instal·lar el punt de venda. Alguns dels propietaris inclús es van trobar drogoaddictes donant voltes per l'escala de l'edifici. Pels baixos hi passaven tot tipus de clients, des d'indigents fins a un home mudat que va baixar d'un taxi per entrar al local, recorda Sanz. Els veïns també van ser testimonis de com es distribuïa la droga: un home ―que canviava cada 15 dies per evitar ser detectats― en bicicleta o patinet elèctric portava els subministres en diversos viatges.