El pròxim dilluns 26 de setembre la NASA posarà en marxa per primer cop a la història la famosa estratègia de la defensa planetària. L'asteroide en qüestió es diu Didymos, i la nau impactarà contra la lluna d'aquest asteroide, anomenada Dimorphos, de 160 metres de mida. No és un objecte perillós, és simplement la primera de les proves que es fa d'un mecanisme de defensa que es podria emprar en cas necessari. Segons explica en diverses piulades el divulgador científic Joan Anton Català, s'ha triat un objecte doble pel motiu següent: tot i que l'impacte es produirà a 24.000 km/h i la nau pesa uns 550 quilograms, la lluna d'aquest asteroide, Dimorphos, ni ho notarà. No obstant això, el xoc tindrà una lleugeríssima afectació en la seva òrbita al voltant de l'asteroide principal, que podran detectar i analitzar els científics.
Utilitzant alguns dels telescopis més potents del món, l'equip d'investigació de DART va completar el passat mes de juliol una campanya d'observació de sis nits per confirmar els càlculs anteriors de l'òrbita de Dimorphos, l'objectiu de l'asteroide de DART, al voltant del seu asteroide pare més gran, Didymos, confirmant on s'espera l'asteroide, en el moment de l'impacte. DART, que és el primer intent del món de canviar la velocitat i la trajectòria del moviment d'un asteroide a l'espai, prova un mètode de desviació d'asteroides que podria resultar útil si sorgeix aquesta necessitat en el futur per a la defensa planetària.
La defensa planetària
La nau DART porta un petit CubeSat italià (LiciaCube), que s'alliberarà hores abans de l'impacte i recollirà imatges i dades de l'esdeveniment, informa Anton Català. L'estratègia de defensa contra asteroides es basa, principalment, en detectar el perill amb anys d'antelació per, justament, poder posar en marxa mecanismes de desviació, com el que ara es provarà. DART serà la primera prova, però se'n faran d'altres per perfeccionar el mecanisme de defensa. L'any 2024 l'ESA enlairarà la missió HERA, que s'acostarà a Dimorphos per analitzar amb més detall l'impacte de DART. I la Xina ha anunciat proves similars l'any vinent.
La NASA, a través d'un comunicat, comenta que, tanmateix, entendre la dinàmica de l'òrbita de Dimorphos és important per raons més enllà de garantir l'impacte de DART. Si la nau DART aconsegueix alterar el camí de Dimorphos, la lluna s'acostarà més cap a Didymos, escurçant el temps que triga a orbitar-la. Mesurar aquest canvi és senzill, però els científics han de confirmar que res més que l'impacte està afectant l'òrbita. Això inclou forces subtils com el retrocés de radiació de la superfície escalfada pel Sol de l'asteroide, que pot empènyer suaument l'asteroide i fer que la seva òrbita canviï.
10,8 milions de quilòmetres de distància
A finals de setembre i principis d'octubre, al voltant del moment de l'impacte de DART, Didymos i Dimorphos faran la seva aproximació més propera a la Terra en els últims anys, a aproximadament 10,8 milions de quilòmetres de distància. Des del març de 2021, el sistema Didymos havia estat fora de l'abast de la majoria dels telescopis terrestres a causa de la seva distància de la Terra, però a principis d'aquest mes de juliol l'equip d'investigació DART va emprar potents telescopis a Arizona i Xile per observar el sistema d'asteroides i buscar canvis en la seva brillantor. Aquests canvis, anomenats "esdeveniments mutus", es produeixen quan un dels asteroides passa per davant de l'altre a causa de l'òrbita de Dimorphos, bloquejant part de la llum que emeten.
Tot i que cap asteroide representa una amenaça per a la Terra, la missió DART demostrarà que una nau espacial pot navegar de manera autònoma fins a un impacte cinètic en un asteroide objectiu relativament petit i que aquesta és una tècnica viable per desviar un asteroide en un rumb de col·lisió amb la Terra si un és mai descobert.