El passat cap de setmana es van perpetrar dues brutals agressions cap a dones transsexuals, una a Barcelona i una altra a Madrid, la qual també va incloure abusos sexuals. L'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) detalla que a Catalunya s'han registrat un total de 24 agressions contra persones transsexuals des de principi d'any, principalment contra dones. Això representa un 14% del total d'atacs contra el col·lectiu LGTBI a Catalunya.
A l'àmbit internacional, un estudi de Transrespeto versus Transfobia en el Mundo (TvT) posa de manifest que de l'1 d'octubre del 2019 al 30 de setembre del 2020 es van registrar 3.664 atacs transfòbics, dels quals 350 van acabar amb la mort de la víctima. D'aquestes, el 98% eren dones. Aquesta tràgica dada suposa un increment del 6% del nombre d'assassinats amb relació al mateix exercici de l'any anterior. D'altra banda, un informe de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals d'Espanya, publicat el 2019, remarca que un 40% de les persones transsexuals entrevistades havia patit amenaces o maltractament psicològic durant l'any anterior. A més, el 16% ha estat víctimes d'agressions o abusos sexuals i un 9% de violència amb lesions.
Per combatre aquestes agressions, des dels col·lectius que treballen amb persones transsexuals consideren que es requereix una llei trans, que garanteixi els seus drets. En aquest sentit, el ministeri d'Igualtat ha elaborat una proposta de normativa, que té els seus fonaments en una legislació que havien treballat els diversos col·lectius transsexuals d'Espanya.
Discriminació al col·lectiu
Gina Serra, presidenta de l'Associació de Transsexuals de Catalunya (ATC), relata que les agressions contra persones del col·lectiu són quotidianes. Relata que ella mateixa viu amb por. Fa poc, narra, que ella habita a un poble prop de Manresa on habita, on l'estació està a les fosques i hi ha un descampat, per la qual cosa hi ha desprotecció. Fa poc més d'una semana, quan va baixar de l'estació se li va acostar un home per preguntar-li quines eren les seves preferències sexuals i va fugir espantada perquè no sabia si la seva reacció aniria a més. "Aquestes agressions són diàries", lamenta.
El president de l'OCH, Eugeni Rodríguez, explica que el fet que el discurs de la ultradreta hagi arribat a les institucions ha comportat un increment d'atacs LGTBifòbics, i remarca que els transsexuals són els més afectats. "En molts països els assassinen", exposa.
Però no només són les agressions, sinó que Serra remarca que les discriminacions es perpetren en tots els àmbits de la societat com l'educatiu, el laboral o la salut, entre altres. En aquest sentit, Mar Cambrollé, presidenta de la Federació de la Plataforma Trans d'Espanya, apunta que un estudi de l'Organització Internacional del Treball (OIT) ressalta que el 80% de les persones transsexuals pateixen un "apartheid laboral". És a dir, que no tenen accés a la feina per la seva condició de gènere. A més, l'informe de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals d'Espanya remarca que el 2018 el 42% dels membres dels col·lectiu van patir discriminació en el seu accés al mercat laboral.
"Cal que les administracions garanteixin els drets dels transsexuals i que es facin protocols per això", ressalta Rodríguez.
Per això, tant Serra, Cambrollé com Rodríguez consideren que és indispensable una llei trans transversal, que garanteixi els drets d'aquestes persones a desenvolupar-se lliurement i sense ser discriminades dins de la societat. "Necessitem una llei integral que ens respecti en totes les situacions de la vida: a la salut, l'educació, l'esport, la vida laboral o la identitat legal", apunta Cambrollé.
Despatologització dels transsexuals
El 2007 es va aprovar l'actual llei que estableix que, perquè una persona pugui canviar el sexe i el nom en documents oficials com el DNI, ha de posseir un informe psicològic en el qual es determina que té una disfòria de gènere alhora que ha de seguir amb un metge un procés hormonal durant, mínim, dos anys. "Cal una llei despatologitzadora", indica Rodríguez.
"La llei del 2007 neix amb una data de caducitat. És obsoleta perquè vulnera la dignitat de les persones transsexuals", considera Cambrollé. En aquest sentit, argumenta que l'antiga normativa, que no contempla la lliure determinació del canvi de sexe (que està lligat a un procés mèdic), comporta que les persones transsexuals "no són subjectes de drets, sinó que són objectes de la medicina".
De fet, aquesta normativa va en contra de les recomanacions i exigències d'organismes internacionals com l'Organització de Nacions Unides (ONU) i la Unió Europea (UE) que reclamen que es despatologitzin els transsexuals, és a dir, que es tracti aquestes persones sense vincular-les a cap trastorn mental.
El 2018 l'Organització Mundial de Salut (OMS) va eliminar totes les categories relacionades amb trastorns mentals i de comportament en les persones transsexuals. A més, l'ONU també ha remarcat en reiterades ocasions que s'han de suprimir tots els tràmits i exigències legals que comporten que s'associï les persones transsexuals amb malaltes psicològiques o d'altra mena.
Pel que fa a la UE, l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va instar el 2015 a tots els Estats membres a desenvolupar procediments ràpids, transparents i accessibles per què les persones d'aquest col·lectiu puguin canviar els seus certificats de naixement, targetes d'identitat, passaports, certificats educatius o altres documents similars. A més, recomana eliminar l'obligatorietat dels tractaments mèdics o de salut mental com a requisit per reconèixer el canvi de sexe d'una persona.
Precisament, aquests és un dels punts que vol esmenar la proposta de llei trans, que busca "superar el paradigma de malaltia" que contempla la legislació del 2017, i suprimeix l'obligatorietat d'aportar o acreditar qualsevol mena de documentació mèdica, així com sotmetre's a cirurgies genitals o teràpies hormonals per canviar el sexe i el nom en els documents oficials. Així doncs, busca permetre que el reconeixement de la identitat de gènere sigui "lliurement manifestada".
Els menors
Un altre dels reptes de la futurible legislació és que els menors d'edat també puguin canviar el seu sexe. L'antiga normativa no ho permet, però, en canvi, existeix una resolució judicial del Tribunal Constitucional del 18 de juliol del 2019 favorable al respecte. En aquesta es detalla que "deixar a fora a les persones menors d'edat, suposa que a aquestes se les exclogui de l'eficàcia del principi constitucional del lliure desenvolupament de la personalitat en el que es refereix a decidir sobre la pròpia identitat".
Segons exposa Cambrollé, el 58% dels menors han estat víctimes de la transfòbia com insults, amenaces, agressions físiques i, fins i tot, abusos sexuals. En aquest sentit, el 85% dels joves transsexuals són menys feliços en proporció els joves de la seva edat.
Des de col·lectius feministes s'ha denunciat que la legislació impulsa els menors a realitzar un canvi gènere. Ara bé, tal com argumenten Cambrollé i Serra, això no és veritat, ja que la normativa contempla que una persona pugui modificar la seva identitat en el DNI sense la necessitat de passar un procés hormonal, per la qual cosa poden mantenir el seu cos, però tenir una documentació acord al seu gènere. A més, Serra afegeix que el problema és que aquesta concepció classifica els menors segons el seu sexe, però que en realitat s'ha de tenir en compte el seu gènere. "Ets un home i et sents una dona", ressalta.
Altres aspectes
La futura legislació també persegueix combatre les discriminacions que puguin viure les persones estrangeres a Espanya. Per això, les que tinguin una residència legal a Espanya podran sol·licitar el canvi de nom i sexe en la seva targeta de residència o permís de treball sempre que acreditin que no poden modificar el seu nom en el país d'origen perquè això suposo un risc per la seva vida o una patologització.
Així mateix, la proposta de llei també inclou el reconeixement de les persones no binàries, és a dir, d'aquelles que no es defineixen en els paràmetres d'home i dona o masculí i femení.
Precisament, els punts que es recullen en la legislació són les línies vermelles que el col·lectiu no pensa renunciar, explica Cambrollé. A més, aquests han d'anar acompanyats de polítiques actives d'ocupació perquè es contracti persones transsexuals tant en l'àmbit privat com públic.
Un altre dels objectius de la llei és homogeneïtzar les diverses legislacions que existeixen actualment a Espanya, ja que en vuit comunitats autònomes s'han aprovat normatives que vetllen pels drets del col·lectiu. A Andalusia i Canàries des del 2014, Madrid (2016), València (2017), Aragó (2018), País Basc i Navarra (2019).
D'altra banda, Catalunya també disposa una Llei LGTBI. Ara bé, tal com recorda Rodríguez aquesta no és especifica pel col·lectiu, sinó que és per a tota la comunitat LGTBI. "Reconeix els seus drets, però es necessita una específica per les persones transsexuals", afirma.
A més, Serra també destaca que la legislació catalana, per exemple, ha servit per posar en marxa la Unitat d'Identitat de Gènere de l'Institut Català de Salut (ICS), però comenta que la normativa de Catalunya es troba amb limitacions per poder-se desenvolupar perquè no existeix una espanyola que ho permeti.
Ara, però, considera que si s'aprova la legislació que han treballat les entitats i que recull el ministeri d'Igualtat, es resoldrien les diverses discriminacions que pateix el col·lectiu. "Si no la retallen, és una llei completa. Quan arribi al govern espanyol, al Congrés i al Senat veurem com queda", valora Serra.
El moment dels transsexuals
Per Cambrollé el fet que hi hagi sobre la taula aquesta proposta de normativa és un èxit de l'activisme dels transsexuals ha aconseguit posar la necessitat d'aquesta legislació en l'agenda del govern espanyol, ha obert el debat social sobre les desigualtats que afecten al col·lectiu i manifesta la necessitat d'una reparació a les víctimes de transfòbia.
"Aquesta llei ha vingut a reparar un dany històric i anacrònic", emfatitza Cambrollé. En aquest sentit, puntualitza que amb l'arribada de la democràcia, l'única diferència respecte a la dictadura, és que ara no empresonen els transsexuals, però que les discriminacions es mostren en tots els àmbits de la societat.
La presidenta de la Federació Plataforma Trans ha demanat el suport del col·lectiu LGTBI per assolir aquesta llei. "Quan ha estat un moment històric pel col·lectiu LGTBI, nosaltres hem posat el rostre i el cos. Ara li toca al moviment LGTBI parar i tancar files amb els drets de les persones transsexuals", opina.
De la mateixa manera pensa Rodríguez. "El 2014 era el moment de les persones LGTBI i tenir una llei pel col·lectiu a Catalunya. Ara és el moment dels transsexuals. Són els que pateixen la part més fosca de totes les agressions. S'ha de visibilitzar aquest moviment que ha dit prou i nosaltres treballarem amb ells per això", sentència.