Que una dona es negui a mantenir sexe amb el seu marit no pot ser una causa legal de divorci. Això és el que ha dictaminat el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, que per aquest motiu ha condemnat a França per una sentència judicial del 2019, quan un tribunal d’aquest país va concedir el divorci a un home, culpant a la seva dona per negar-se a mantenir relacions sexuals durant diversos anys. El TEDH, en una sentència unànime, ha estat categòric en afirmar que “consentir un matrimoni no pot implicar consentir a futures relacions sexuals“. Una sentència que estableix un precedent important en la protecció dels drets individuals dins del matrimoni i reforça el concepte de consentiment en les relacions sexuals conjugals.
El cas de França es tractava d'un divorci per culpa en el qual aquesta culpa s'atribuïa únicament a la demandant, amb el motiu que havia deixat de mantenir relacions sexuals amb el seu marit. La demandant no es va queixar del divorci en si, que també havia demanat, sinó dels motius pels quals s'havia concedit. El Tribunal assenyala que el concepte de “deures matrimonials”, tal com preveu l'ordenament jurídic intern i reafirmat en el present cas, no tenia en compte de cap manera el consentiment a les relacions sexuals. L'incompliment dels deures matrimonials podria, en les condicions previstes a l'article 242 del Codi Civil, ser considerat una falta que justifiqui la concessió del divorci. També podria comportar conseqüències pecuniàries i, en determinades circumstàncies, servir de base per a una reclamació de danys i perjudicis.
Llibertat sexual i prevenció de violència
El TDH dictamina que França va violar l’article 8 de la Convenció Europea de Drets Humans, que garanteix el respecte a la vida privada i familiar. Segons el Tribunal dels Drets Humans, l'existència d’una obligació conjugal interpretada d’aquesta manera és contrària a la llibertat sexual i al dret a disposar del propi cos. La sentència subratlla la importància de la lluita contra la violència sexual i domèstica, advertint que tal justificació podria eliminar el caràcter reprovable de la violació marital.
Consentiment i ingerència estatal
El Tribunal també emfatitza que qualsevol acte sexual no consentit constitueix una forma de violència sexual, inclús dins del matrimoni. A més, els jutges també assenyalen que només motius particularment greus poden justificar la ingerència dels poders públics en l’àmbit de la sexualitat.
Com afecta les lleis de l’Estat espanyol?
Cal dir que negar-se a mantenir relacions sexuals no és una causa legal de divorci a Espanya. Des de la reforma del Codi Civil en 2005, el sistema legal espanyol no contempla causes específiques per obtenir el divorci, incloent-hi la manca de relacions sexuals en el matrimoni. La Llei 15/2005, del 8 de juliol, va modificar el Codi Civil i la llei d'enjudiciament civil en matèria de separació i divorci. Aquesta llei estableix que el divorci és una institució subjecta a la voluntat dels cònjuges, per la qual cosa qualsevol pot sol·licitar-ho sense necessitat d'invocar una causa legal específica. Tot i que la manca de relacions sexuals pot ser un factor que contribueixi a la decisió de divorciar-se, no cal al·legar aquesta ni cap altra causa específica per sol·licitar el divorci a Espanya.
A Espanya es respecta la llibertat sexual dels cònjuges, i no existeix una obligació legal de mantenir relacions sexuals dins del matrimoni. Qualsevol acte sexual ha de ser consentit per ambdues parts, inclús dins del matrimoni, i forçar relacions sexuals podria constituir un delicte. En el procés de divorci espanyol no es consideren les causes com a fets controvertits. El divorci pot sol·licitar-se sense que l’altra part pugui rebutjar-lo, independentment dels motius.