El pas del president del govern de la Segona República espanyola, Juan Negrín, per Camprodon (Ripollès) ha estat objecte d’una exhaustiva investigació que ha donat lloc a l’exposició 'Un canari en la història, un president a Camprodon', que es pot visitar a partir d’aquest dissabte a l'espai cultural Cal Marquès d’aquesta localitat. La mostra reivindica el paper estratègic que va jugar Camprodon per al govern republicà en el marc de l’hivern del 1938 al 1939, al final de la Guerra Civil i que es va acabar amb la caiguda de Catalunya, la sortida de Negrín cap a França per retornar posteriorment a l’Espanya encara lliure del feixisme.
Segons recull l’agència ACN, Lluís Bassaganya, autor de la recerca i gestor de Cal Marquès, la mostra ha anat més enllà del fet que ja es tenia coneixement de la presència de Negrín a Camprodon per afirmar que "Negrín no va venir a Camprodon a amagar la seva família com deia la memòria oral; va venir a fer la seva feina", i es revelen detalls inèdits com que a Camprodon es va celebrar un Consell de Ministres el 2 de novembre de 1938. La consulta a diferents arxius ha permès treure a la llum informació que fins ara havia quedat amagada. "Ningú s'havia dedicat a buscar-ho i des de la Fundació Juan Negrín tampoc tenien constància que hagués estat a Camprodon", explica Bassaganya.
La investigació ha comptat amb la col·laboració de la Fundación Juan Negrín de les Canàries, que vetlla pel seu llegat. Sempre segons l’agència citada, la hipòtesi de l'exposició, basant-se en la documentació descoberta, és que "Negrín no podia treballar a Barcelona perquè patia constantment bombardejos i el que va fer va ser establir-se a Camprodon", segons Bassaganya, una localitat situada a pocs quilòmetres de la frontera francesa que facilitaria la seva fugida en cas que fos necessari. El primer document localitzat que el situa al Ripollès és del 7 d'octubre del 1938 i l'últim, del 25 de gener del 1939 a les memòries del general Vicente Rojo on diu que es va reunir aquell dia a Camprodon amb Negrín.
A més, la documentació aporta anècdotes, com ara la petició de materials per reformar la casa del passeig Maristany de Camprodon on va residir Negrín, com ara una làmpada de l'hotel Pedralbes de Barcelona. La carta és de l'1 de desembre del 1938, en plena Guerra Civil. Durant la guerra, es van confiscar totes les residències d'aquell passeig emblemàtic -propietat de famílies benestants-. En una d'elles, a més, també s'hi va establir una part del servei d'intel·ligència de Negrín. La memòria oral també recordava que Negrín va fer instal·lar un canó antiaeri contra l'aviació franquista al passeig Maristany. "Hem trobat una baina d'aquest canó en els antics terrenys", detalla Bassaganya. De fet, és un dels objectes inclosos en aquesta exposició on també hi ha una de les pistoles de la guàrdia republicana de Negrín que un veí va trobar en una casa després que marxessin.