Una dona de 81 anys ha demanat un entrepà en català en un establiment de Barcelona i li ho han negat. La neta de la dona, l'advocada Maria Vila, ha denunciat a través de les xarxes socials els fets com a discriminació lingüística. Ha detallat que els responsables del local tampoc no li han ofert els fulls de reclamació quan els ha demanat. Ha advertit que presentaran una queixa contra l'establiment, però també ha volgut fer una denúncia pública.
Les discriminacions lingüístiques es disparen a la sanitat
Les discriminacions al català a la sanitat pública es van disparar l'any 2022, segons un estudi de Plataforma per la Llengua. Concretament, van créixer un 15,4% l'any passat —quan el PP i Vox encara no governaven ni al País Valencià ni a les Balears. Recordem que recentment el nou executiu balear va eliminar el requisit de saber català a la sanitat pública, mentre que el seu homòleg valencià es va sumar a la croada per rebaixar-ne l'exigència. Les dades compartides ara per l'entitat "evidencien que el problema que els governs balear i valencià neguen que existeixi no es troba en vies de solucionar-se".
De les 118 discriminacions al català en l'àmbit públic recollides per Plataforma per la Llengua, 45 van passar a l'àmbit sanitari. El que es recull són casos en els quals treballadors públics van exigir o pressionar un ciutadà perquè parlés en castellà i no s'expressés en català, en els quals es van negar a prestar-li un servei perquè parlava en català o en els quals el van insultar, vexar o humiliar per aquest motiu. Per a l'entitat, "aquests casos d'abús i tracte antiigualitari formen part d'un problema més gran de discriminació lingüística estructural a l'estat espanyol, i estan lligats a la ideologia supremacista castellana del nacionalisme espanyol i al redactat discriminatori de la Constitució i les lleis".