El Nere, l'os més vell del Pirineu, encara és viu i ha aparegut novament aquesta setmana després d'haver-se-li perdut la pista durant molt de temps. L'animal, de 28 anys, ha estat captat aquest dilluns en unes imatges als boscos de la Vall d'Aran, tal com ha avançat l'Heraldo de Aragón. Tot i la seva edat avançada —l'os bru sol viure fins a uns 30 anys a la natura—, el Nere fa poc que ha tornat a tenir cries, després de gairebé una vintena d'anys sense tenir-ne.
L'os va néixer l'hivern del 1997, fill de la femella Ziva i d'un mascle provinent d'Eslovènia. De fet, la mare ja venia prenyada d'allà i va donar a llum poc després de ser introduïda al Pirineu. Feia temps que les càmeres del grup de seguiment transfronterer no el captaven, si bé des del 2022 s'han anat trobant indicis que apuntaven que el Nere encara era viu. Aquell mateix any, de fet, se'l va captar també en imatges, però se'l va veure amb dificultats per moure's, probablement per l'edat, la qual cosa va portar a dubtar sobre el seu estat de salut i quant de temps li quedaria.
El Nere ha tingut vuit cries, d'acord amb el grup de seguiment de l'os bru al Pirineu, de tres femelles diferents: primer, una el 2004; després, el 2020, amb quatre cadells de dues femelles diferents, i l'any passat, malgrat l'edat, en va tenir tres més amb l'osa Bambou. Els experts consideren que això és favorable per a la preservació de l'espècie al Pirineu. El motiu és que durant les darreres dues dècades, el mascle dominant al Pirineu va ser el Pyros, que ha estat el pare de bona part dels cadells que hi ha hagut —si bé es creu que va morir el 2019—, per la qual cosa és molt important que hi hagi descendència d'altres ossos. Si no, es corre el risc que es produeixin problemes d'endogàmia. Cal recordar que només hi ha uns 47 exemplars al Pirineu català i uns 96 a tot el Pirineu, incloent-hi Andorra, França, l'Aragó i Navarra, d'acord amb les dades del 2024 de la Generalitat.
Se sap que durant un temps, el Nere havia estat el mascle dominant al territori francès del Bearn, si bé després va ser desplaçat per un exemplar més jove, Rodri, per la qual cosa es van advertir alguns enfrontaments. Allà, al Pirineu Occidental, va tenir descendència amb l'osa Cannelle —van tenir el Canelito el 2004—, l'última femella autòctona de la zona, que va ser abatuda el 2004 per un caçador. Després s'ha anat desplaçant, malgrat que l'edat avançada de Nere fa dubtar que pugui recórrer grans distàncies com anys enrere.
Uns 96 exemplars a tot el Pirineu
L’os bru és el carnívor més gran de Catalunya. Els ossos pirinencs pesen entre 120 (femelles) i 200 (mascles) quilos. Des de l’any 1996, gràcies a un projecte de reintroducció amb exemplars de procedència eslovena, amb l’alliberament d’onze exemplars, s’ha pogut recuperar des de gairebé zero la població pirinenca, i actualment creix de manera lenta però contínua. Nascut el 1997, el Nere és tot un símbol de l'èxit d'aquesta reintroducció de l'espècie al Pirineu. La població del nucli central es troba concentrada al sud dels departaments francesos de l’Alta Garona, l’Arieja, Aude i Pirineus Orientals, al nord-est d’Osca a l’Aragó, Andorra i les comarques catalanes de la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà. El 2024 s’han identificat 96 exemplars a tot el Pirineu, uns 47 a Catalunya.